Parlar de l’any 2020 és parlar de l’any de la pandèmia. Per aquest motiu, és un dels clars protagonistes en el marc dels reportatges monogràfics que estem realitzant per al 5è aniversari de Món Terrassa. En aquest article, fem una mirada enrere reflexiva sobre l’esclat de la Covid i de balanç de com s’ha gestionat aquest any i mig ja de restriccions i pandèmia de la mà de Mónica Polo, regidora de Salut i Gent Gran de l’Ajuntament de Terrassa.

La pandèmia va arribar quan portava al capdavant de la regidoria un any ben just. Ha estat la Covid un màster accelerat de com funciona i què s’espera de la regidoria de Salut?

Quan jo vaig arribar a la regidoria, treballàvem bàsicament el tema de salut comunitària (bona alimentació, conscienciació sobre drogues, alcohol…), i malgrat ser molt conscient que no era competència de l’Ajuntament, jo volia treballar més colze a colze amb el CatSalut amb l’objectiu de vetllar per la ciutadania i que tinguessin una bona atenció sanitària. I és que com a administració més directa que té la ciutadania, tenim l’obligació de vetllar-hi. Aleshores, des que vaig estar al capdavant de Salut vaig començar a generar vincles amb el CatSalut i els proveïdors de salut de la ciutat per treballar conjuntament i, arran de la pandèmia, aquest primer contacte es va accelerar i ens ha fet millorar la comunicació entre administracions i proveïdors, amb el senzill objectiu d’ajudar-nos els uns als altres. Necessitem generar aquesta xarxa de comunicació, és bàsica per a un bon funcionament de la salut pública. Per tant, sí, per a mi ha estat un màster accelerat.

Què va ser el més dur d’aquells primers mesos? I com es va poder gestionar des de la regidoria una crisi sanitària amb un alt component emocional generalitzat?

Va ser molt dur veure la por als rostres dels veïns i veïnes de la nostra ciutat. La meva única preocupació era trobar solucions per ajudar la ciutadania en un moment en què no teníem eines per poder-los ajudar, en què hi havia escassetat de material i desconcert, ja que tota la situació era molt nova per a tothom. Aleshores va arribar la decisió de l’alcalde de fer una compra generalitzada de mascaretes. Va ser un moment molt difícil, d’incertesa afegida, perquè no arribaven i nosaltres volíem oferir una protecció per igual a tota la ciutadania. També vull posar en valor la feina de moltes persones que van cosir mascaretes sense descans en un primer moment, ja que gràcies a tots i totes elles vam poder fer un primer mur de contenció del virus entre les persones més vulnerables. Els primers dies, amb alguns companys i companyes de l’Ajuntament, vam anar repartint mascaretes, guants i tot el material que podíem per les cases de particulars que en necessitaven i a les residències de gent gran.

A nivell personal, la pandèmia ha suposat un desgast emocional? Se sent ara més capacitada i més forta per afrontar altres tipus de crisis?

La pandèmia ha suposat per a tota la població un desgast físic i mental, i també econòmic en molts casos. M’he sentit capacitada i forta des del primer moment de la crisi sanitària, ja que qualsevol persona, davant una situació com aquesta, s’ha de fer forta, perquè sinó la situació se’t menja, i aquesta va ser la meva postura davant la pandèmia. En tot moment he lluitat per a aconseguir dotar de recursos a hospitals i residències. Hi va haver un moment en què, fins i tot, mancaven sudaris i també vam lluitar per proveir-ne.

Què ha estat el pitjor de tot i quin és el missatge positiu que s’enduria?

Amb tot, el pitjor de tot ha estat la pèrdua de molts veïns i veïnes, així com la solitud de moltes famílies davant la situació de pèrdua que han patit. Emocionalment, això ha estat el més dur, terrible. També ha estat molt dur veure el personal sanitari deixar-se la pell en aquesta pandèmia, sense descans i exposant a les seves famílies a canvi de treballar pel bé de tothom. Com a missatge positiu, m’enduc la lliçó apresa que: si no ens unim, la vida no té sentit i que ens necessitem els uns als altres per seguir endavant.

I com a responsable de la regidoria de Salut, quin balanç fa de la gestió feta aquest any i mig de pandèmia? Quina cosa positiva en treu i quina creu que caldria millorar.

El balanç ha estat positiu pel que fa a la gestió. Tant el personal polític com el tècnic de l’Ajuntament ens vam arremangar i treballar sense descans perquè tot rutllés. També m’enduc la bona fe de tota la ciutadania d’intentar fer-ho bé per ensortir-nos-en tots i totes junts. Amb tot, considero que no podem permetre’ns que es retalli més en salut, per això s’ha de dotar de recursos econòmics que millorin infraestructures i augmentin el personal sanitari. Això és el que hauríem de treure’n com a millora.

Com es va rebre la gran mobilització de la ciutadania en forma de voluntariat per fer mascaretes, EPis, i el que calgués? S’esperava aquesta gran resposta?

Terrassa sempre ha demostrat ser una ciutat molt solidària i empàtica amb totes les causes. I al principi de la pandèmia, en el pitjor moment, quan no se sabia res i ningú no ens donava resposta, la ciutadania es va tornar a unir per sortir junts i juntes d’aquesta situació. Un acte ple d’amor i totalment altruista que mai a la meva vida podré oblidar. A l’abril del 2020 es van fer entrega de més de 22.000 mascaretes solidàries, es van lliurar també 5.000 bates, 400 barrets, màscares de snorkel… De manera voluntària, també es van confeccionar mascaretes per a nens i nenes amb TEA i mascaretes per a persones amb discapacitat auditiva. GRÀCIES a totes les persones que van confeccionar, van tallar patrons, traslladaven material, donaven material dels seus negocis, construïen amb les pròpies mans… Impossible d’oblidar tanta bondat.

Lliurament de mascaretes infantils solidàries
Lliurament de mascaretes infantils solidàries amb la regidora Mónica Polo | Aj. Terrassa

Va ser així com va néixer la gran borsa de voluntariat coordinada per l’Ajuntament de Terrassa. Està previst mantenir-la i utilitzar-la? Com i quan?

Va haver-hi moltíssimes trucades de ciutadans i ciutadanes que van oferir la seva ajuda durant la pandèmia, una mostra més de la força dels terrassencs i terrassenques en moments adversos. L’Ajuntament i la Taula del Voluntariat fa temps que van posar en marxa el Punt del Voluntariat, que treballa per informar, assessorar, i orientar a les persones i a les entitats interessades en aquest àmbit. Es fa una molt bona feina i, sobre tot, una molt valuosa feina en aquest àmbit.

La compra del milió de mascaretes va ser molt polèmica en el seu moment. Alguns la van acusar d’electoralista i de no ser prou transparent. Creu que va ser una bona decisió? Des de la regidoria haurieu volgut fer alguna iniciativa més d’aquest estil que no va ser possible?

Davant de la crisi, com a administració més propera a la ciutadania, calia donar resposta, amb plena consciència de la responsabilitat que comportava, a les necessitats immediates dels terrassencs i terrasenques en plena pandèmia. La prioritat del govern municipal va ser, com no podia ser altrament, abordar l’emergència sanitària i les conseqüències socials i econòmiques immediates. Recordem que a l’inici de la pandèmia es van esgotar totes les mascaretes i ens arribaven moltíssimes trucades diàriament plenes de por al contagi, moltíssimes eren persones molt vulnerables. La compra de les mascaretes va ser un acte de protecció a la nostra ciutadania; es van lliurar a 97.000 domicilis, en sobres personalitzats.

La gent gran va ser una de les principals preocupacions del govern. Què es va fer per protegir aquest col·lectiu? I què creu que, des de la perspectiva actual, s’hauria pogut millorar i que ara no es tornarà a repetir perquè se n’ha après o solucionat?

Un dels objectius prioritaris va ser identificar a través d’una trucada a les persones majors de 70 anys que vivien soles o en parella, per saber si estaven rebent el suport que necessitaven. Les situacions de risc que vam detectar les vam derivar a Creu Roja o a Serveis Socials. També es va fer un seguiment d’aquelles persones que vam considerar que necessitaven suport psicològic a través del telèfon.

Lligada amb l’anterior pregunta, es va fer evident la fragilitat de les residències. Quina ha estat la relació amb les residències i com ha evolucionat amb el pas dels mesos i la pandèmia? Primer semblava que les residències eren molt reticents a dir res, fins a passar a una etapa de més obertura. És així? Com creu que es pot treure profit d’aquesta nova relació més fluïda?

Abans de la pandèmia vam fer presa de contacte amb les residències de la ciutat i ja s’havia generat un espai de treball, ja que considerem que, tot i que les residències de gent gran no són competència de l’Ajuntament, tenim l’obligació de vetllar per les persones residents. Durant la pandèmia s’han realitzat diverses actuacions: desinfeccions, entrega de material (mascaretes, hidrogel…), i moltes hores de converses telefòniques amb els treballadors i treballadores, que se sentien soles i desemparades. L’Ajuntament sempre ha procurat estar al seu costat.

Salut sempre semblava la germana petita de l’Ajuntament, ja que les seves competències principals recauen en l’administració catalana. Creu que la pandèmia ha posat en relleu la seva importància en el dia a dia de la gestió municipal? En quins aspectes creus que té més rellevància de la que es creia? O que caldria potenciar?

Salut no és competència de l’Ajuntament, però sí que tenim l’obligació i el deure de vetllar pels nostres ciutadans i ciutadanes. Si podem treure alguna cosa en positiu a la pandèmia, és que s’ha generat un espai de treball i escolta entre els proveïdors de la ciutat i les administracions. La cooperació, tant entre els cooperadors com entre els agents i el talent de la nostra ciutat, és més necessària que mai per renéixer col·lectivament. Ha quedat clara la importància de treballar de manera transversal. Els ajuntaments som la primera administració, la més propera a la població, escoltem directament la ciutadania i hem estat al primer front atenent l’emergència.

Nou comentari