Enric Millo
Enric Millo, en la seva declaració | QS

!--akiadsense-->

L’exdelegat del govern espanyol a Catalunya, el terrassenc Enric Millo ha estat avui el protagonista al Tribunal Suprem en el judici al Govern pel procés. Millo s’ha dedicat a enfatitzar i destacar el clima, que a parer seu, hi havia de violència a Catalunya en les darreres setmanes del procés. Una descripció que ha alegrat a la fiscalia perquè li justificaria l’acusació de rebel·lió.

Millo ha aprofitat la catifa del fiscal per explaiar-se descrivint un sorprenent clima de violència a Catalunya. En línia amb la fiscalia per argüir la violència requerida pels delictes de rebel·lió i sedició. “No hi havia dies que es no passés amb inquietud”, ha arribat a assenyalar l’exdirigent del PPC. Per uns moments, Millo ha semblat que narrés una la batalla d’Stalingrad. Una mena de narració delirant, més agressiva que fins i tot la cúpula del govern espanyol i l’excúpula del ministeri de l’Interior, que ha explicat una realitat paral·lela que ha espantat fins i tot la premsa catalana acreditada al Suprem que segueixen les sessions.

Segons l’exdelegat del govern a partir del dia 10 de setembre van començar els “assetjaments, fustigacions, setges, desallotjaments a empreses o institucions i fins a mitjans de novembre, amb l’aplicació del 155 no es va restablir l’ordre”. Millo ha insistit en el concepte de “violència”. “Hi havien rètols de Millo Muerte, no sé si és violència però molt pacífic no és”, ha afegit. En aquesta línia ha assegurat que es van llençar “objectes incendiaris” a casernes de la Guàrdia Civil i que hi van “haver atacs a persones”, sense concretar-ne cap. Com exemple, ha constatat la petició del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de reforçar la seguretat dels edificis judicials amb el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil perquè no es refiava dels Mossos donat que la llei de transitorietat jurídica el president del TSJC l’escollia el president de la Generalitat i no fos cas que els Mossos desobeissin la suspensió del Tribunal Constitucional”.

Amb l’arribada d’efectius de les policies espanyoles, segons Millo, el clima es va enrarir més. Segons l’exlíder del PP, l’aleshores conseller d’Interior, Joaquim Forn, va dir que la presència de la policia espanyola era “una provocació”. “Ells” , ha dit Millo, “van dir que se sobraven per complir les resolucions judicials sobre el referèndum”. “El CNP i la Guàrdia Civil no estava per ser un cos subsidiari sinó que havien de coordinar-se”, ha exposat. Una situació que Millo considera que els Mossos no ho volien complir perquè “Trapero els va advertir que no volia utilitzar la força”. L’exhome de la Moncloa a Catalunya també ha emfatitzat la capacitat de mobilització extraordinària de l’independentisme que “d’espontània en té poc”. “En 20 minuts podien mobilitzar 500 persones”, ha destacat. “No eren actes festius i folclòrics”, ha reblat després d’admetre que des de la delegació del govern espanyol “monitoritzaven, controlaven i seguien les xarxes dels moviments, entitats i associacions”. Millo ha subratllat la capacitat de les cadenes de whattsapp.

Nou comentari