MónTerrassa
Més de 156.000 terrassencs, cridats a les urnes amb la incògnita d’una alta abstenció
  • CA
Membres de les meses a l'Alcalde Morera aquest matí
Membres de les meses a l’Alcalde Morera aquest matí | Cristóbal Castro

!--akiadsense-->

A Terrassa poden votar 156.476 persones a les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer. Les i els electors ho faran a 60 col·legis electorals (19 col·legis més que a comicis anteriors) en què s’hauran constituït 265 meses (21 més que a les jornades anteriors) formades per 795 membres. A primera hora d’aquest diumenge plujós els membres de les meses han comença a aparèixer als espais de votació, com es pot veure a la imatge de l’Alcalde Morera.

Les principals mesures de seguretat sanitària establertes als col·legis electorals són:

S’ha de dur posada la mascareta correctament. Hi haurà cartells informatius amb indicacions de seguretat relatives a la correcta utilització de guants i mascaretes.

S’establiran espais d’espera a l’aire lliure o al carrer i es reduiran al mínim el nombre de persones a l’interior d’edificis i espais tancats.

Seran sempre espais on estigui garantida la ventilació constant i adequada a l’afluència prevista i les portes romandran obertes.

S’ha de fer servir gel hidroalcohòlic o el rentat de mans amb aigua i sabó. Es disposarà de material higiènic (gel hidroalcohòlic i paper d’un sol ús) al centre. Hi haurà papereres/contenidors amb tapa d’accionament amb pedal diferenciats: uns per papers y restes en general i uns altres on dipositar el material higiènic i material de seguretat després del seu ús.

S’ha de respectar en tot moment la distància de seguretat, tan a l’interior com a l’exterior. L’espai estarà adequat per permetre mantenir les distàncies de seguretat establertes: 2 metres entre les diferents meses electorals, 1,5 metres de distància lineal lateral entre els membres de mesa, 1,5 metres entre electors a l’interior i exterior del col·legi i 1,5 metres entre meses i electors.

Es crearan circuits separats per votants que vagin directament de la cua a l’urna; a la taula de paperetes i l’urna; o a la taula de paperetes, la cabina i l’urna, amb l’objectiu d’agilitzar el màxim el buidat de les cues, vetllant sempre per no superar l’aforament màxim permès dins el local.

Només podran utilitzar els lavabos els membres de la taula, els apoderats, els interventors i el personal de l’Ajuntament de Terrassa que desenvolupa tasques en el col·legi electoral.

En cas de locals electorals d’accés a través d’escales o ascensor, no es podrà utilitzar l’ascensor, excepte en el cas de persones que per la seva diversitat funcional així ho requereixin.

Es desinfectaran els espais abans i després de la votació o quan sigui necessari en funció de l’afluència de votants.

Més de 5 milions de catalans estan cridats a votar diumenge.

Concretament el cens és de 5.368.881 si no es compten els residents a l’exterior. I aquest any s’ha registrat una xifra rècord de 284.706 persones que han demanat el vot per correu. El Govern assegura que anar a votar als col·legis electorals és segur malgrat que la data de les eleccions hagi estat imposada pel TSJC, ja que els partits havien acordat ajornar-les fins al 30 de maig. L’abstenció és una de les grans incògnites d’aquests comicis marcats per la covid-19. El dispositiu preveu 83 locals electorals més i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. I s’han disparat a 30.000 les persones que han presentat al·legacions per no haver de formar part d’una mesa.

(Aquesta notícia actualitza l’anterior sobre el mateix tema amb informació facilitada aquest dissabte pel Govern)

5.624.044 persones cridades a votar, incloent els 255.163 residents a l’estranger. El cens d’aquestes eleccions és de gairebé 70.000 persones més que les últimes del 2017. Pel que fa als ciutadans amb dret a vot que viuen a Catalunya, el cens és de 5.368.881. D’altra banda, hi ha 211.668 catalans que podran exercir per primera vegada el seu dret a vot en unes eleccions al Parlament de Catalunya després d’assolir la majoria d’edat.

Hi ha un total de 2.763 locals electorals repartits pel territori, són 83 més que els últims comicis al Parlament i el nombre total de meses ascendeix a 9.139, gairebé 900 més que fa tres anys. On hi ha més col·legis és a Barcelona amb 1.728 locals i 6.694 meses; seguida de Girona (361 locals i 853 meses), Tarragona (357 locals i 1.026 meses) i Lleida (317 locals i 566 meses).

Per tant, a aquestes eleccions hi ha també més membres titulars i suplents de les meses. Concretament, 27.417 titulars i 54.834 suplents. Més de 30.000 persones a qui els ha tocat per sorteig ser membres d’una mesa han presentat al·legacions, suposen el 37% dels membres convocats. Els que no hagin obtingut resposta a les seves al·legacions abans de diumenge, hauran de personar-se igualment als seus col·legis electorals. I és que l’allau d’al·legacions ha col·lapsat el sistema, especialment la Junta Electoral de Barcelona.

Davant d’aquesta situació excepcional, la Junta Electoral Central (JEC) ha autoritzat que es puguin traslladar suplents en altres col·legis electorals on hi hagi vacants. Totes les meses hauran d’estar constituïdes abans de les 10h i si n’hi alguna que a aquesta hora no ho ha pogut fer per manca de personal, la mesa quedaria suspesa i s’hauria de constituir 48 hores després, és a dir, dimarts.

Malgrat tot, el Govern està convençut que diumenge es podran constituir totes les meses i que es proclamaran els resultats la mateixa nit de diumenge, com és habitual. Encara que aquesta vegada els resultats finals es podrien donar a conèixer més tard per les mesures de seguretat que s’han de seguir també en el recompte de vots.

D’altra banda, s’han presentat un total de 69 candidatures, 31 més que als comicis del 2017. Les llistes finalment proclamades són 15 a Barcelona, 18 a Girona, 18 a Lleida i 18 a Tarragona. En total s’escolliran 135 diputats al Parlament: 85 per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona.

La incògnita de la participació

A les últimes eleccions al Parlament es va registrar una participació rècord. Van anar a votar el 79,09% i només el 20,91% es van quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74’95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al Parlament va ser el 1992, que es van congregar un 54,87% dels electors. Ara caldrà veure si el context de pandèmia afecta la decisió dels electors de no anar a votar.

Pel que a les eleccions que s’han celebrat el 2020, en situació de covid, a Galícia es va assolir una participació del 58,88% mentre que al País Basc es van quedar amb el 52,86%.

El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions un rècord històric. 284.706 persones han sol·licitat el vot postal, un 350% més que les peticions d’aquesta modalitat de vot en les darreres eleccions al Parlament. Llavors se’n van acceptar 78.876. Amb dades fins al dijous, 265.647 persones havien exercit el seu dret a vot a través d’aquesta modalitat.

A l’altra cara de la moneda hi ha el vot exterior. S’han acceptat un total de 15.852 sol·licituds de persones que resideixen permanentment a l’estranger per votar el 14-F. Es tracta de menys de la meitat de sol·licituds respecte a les eleccions del 2017.

Funcionament dels col·legis

El Govern ha establert franges horàries recomanades de votació i apel·la a la responsabilitat de la ciutadania, ja que no són d’obligat compliment. La primera serà de 9h a 12h per a les persones de risc; la segona, de 12h a 19h per a les persones sense risc; i la darrera hora, de 19h a 20h per als positius de covid i els contactes estrets. El Departament de Salut calcula que diumenge hi haurà unes 96.000 persones en quarantena per ser positius o contactes estrets.

Pel que fa al funcionament dels col·legis electorals, està previst que les cues que es puguin produir es facin al carrer, hi hagi circuits d’entrada i sortida, ventilació dels locals al llarg de la jornada, gel hidroalcohòlic, neteja per desinfectar i obligació de portar mascareta. A més, els membres de les meses tindran equips de protecció individual (EPI) per posar-se durant l’última franja de votació.

També se’ls ha ofert la possibilitat de fer-se un test d’antígens. No és obligatori sinó voluntari. En un inici, estaven cridats a fer-se’l els titulars i primers suplents, però després també s’ha afegit als segons suplents. El termini per fer-se el test va acabar formalment divendres tot i que al llarg de dissabte també se’l podran fer si van al seu CAP. No es faran test d’antígens el mateix diumenge als col·legis electorals.

El Govern recomana que els ciutadans portin el vot preparat des de casa, amb el sobre i la papereta dins, i que es comprovi el lloc de votació ja que hi ha hagut canvis respecte a les últimes eleccions. Es pot comprovar mirant la targeta censal que s’ha rebut al domicili.

L’executiu català ha impulsat una aplicació mòbil sota el nom ‘Eleccions 14F’ que incorpora per primera vegada la possibilitat de consultar l’afluència als col·legis electorals, per evitar cues. També es podrà fer seguiment, a través d’aquesta aplicació, dels resultats un cop comenci el recompte.

Per assajar tots els protocols extraordinaris anti-covid, diversos ajuntaments catalans han organitzat simulacres en els darrers dies. I, segons el Govern, no s’han detectat incidències destacades.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa