MónTerrassa
Jordi Ballart: “Terrassa és una ciutat segura i està cada dia més neta”

L’Ajuntament de Terrassa celebra un Ple Municipal extraordinari especial, un debat sobre l’estat de la ciutat. Jordi Ballart ha obert la sessió, amb una revisió de tot el que s’ha fet i quins són els projectes de futur.

Discurs de l’alcalde

Bon dia a tothom,

Aquesta setmana estem fent un pas més cap a la normalitat després de 2 anys de pandèmia. Celebrem aquest Ple per primera vegada en molt de temps sense l’obligació de portar mascareta, el mateix que està passant a les escoles i a tants espais de la nostra vida quotidiana i de la feina.

Gràcies a l’èxit inqüestionable de les vacunes, gràcies a la tasca de totes i tots els professionals de la sanitat, gràcies a un immens esforç col·lectiu en tots els fronts, estem començant a deixar enrere la covid. És cert que encara no ens podem relaxar del tot i que segurament encara haurem d’enfrontar-nos a alguns moments difícils, però per fi entrem en una nova etapa.

La covid està marcant profundament aquest mandat 2019-2023, com ho farà també l’impacte de la inflació i de la invasió russa d’Ucraïna. 

Ens ha tocat viure temps difícils i afrontar reptes que mai no havíem imaginat.

Ens ha tocat posar a prova les nostres capacitats com a ciutat i com a país.

I ens n’hem sortit, ens n’estem sortint i ens en sortirem.

Estem demostrant que som una gran ciutat i que encara ho podem ser més. Som una ciutat i un país millors del que ens pensem i molt millors del que alguns diuen i volen que ens creiem. 

Els discursos catastrofistes i apocalíptics poden tenir molt èxit, especialment en moments d’incertesa i de dificultats com les que estem vivint. 

Durant la pandèmia hi ha hagut gent que ho ha passat molt malament. Ara mateix, per exemple, els increments de preus dels combustibles o de l’electricitat, o els efectes de la inflació, també generen problemes molt greus a les persones, a les famílies, a les empreses i a les administracions. 

Són problemes reals, preocupacions reals, però també s’hi afegeixen percepcions i sentiments que faríem bé de situar-los en la seva justa mesura. 

Hi ha interessos que juguen clarament a pintar-ho tot de color negre, un negre com més fosc millor, a generar la sensació de que les coses van molt malament i encara aniran pitjor. Hi ha qui vol empitjorar el malhumor col·lectiu, agreujar les pors i els temors que és natural que sentim. Hi ha qui vol que creiem que tot és un desastre, que no funciona res, que les institucions democràtiques no responen i que el futur que ens espera és encara més negre que el present que ens dibuixen.

Però no és així, en absolut. A no ser que vulguem deixar que ens enganyin, que ens deprimeixin i que caiguem en el desànim i la frustració.

A Terrassa, Catalunya, Espanya i Europa estem travessant una època molt complicada, molt difícil, amb moltes incerteses. Això és veritat. Però també és veritat que tenim instruments, eines, capacitats, per afrontar tots aquests problemes. Ningú no té solucions màgiques ni instantànies, sens dubte, però sí que tenim la força que necessitem  per tirar endavant, per mirar el futur amb esperança i per plantar cara a les dificultats.

Aquesta és la gran lliçó que podem treure de la pandèmia, a Terrassa, al nostre país i al conjunt d’Europa. Si sabem sumar, si sabem deixar de banda temporalment algunes diferències que ens poden paralitzar, si actuem amb generositat i amb solidaritat, si ens enfoquem en allò que és important i urgent, tenim moltíssimes capacitats per afrontar qualsevol crisi. Ho hem demostrat durant dos anys i ara és el moment de tornar-ho a demostrar, a partir de les lliçons apreses.

Aquest Ple sobre “l’estat de la ciutat” pot ser una magnífica oportunitat per enviar un missatge molt potent als terrassencs i les terrassenques. Evidentment, aquí es tracta de debatre, d’exposar arguments i visions diferents sobre la ciutat, i això és el que hem de fer en aquest Ple. Però crec que també podem anar una mica més enllà i buscar aquells espais, aquelles qüestions, en les quals és possible assolir acords amplis i sòlids per enfortir des de l’Ajuntament la unitat de la ciutat al voltant d’uns objectius molt bàsics, molt estratègics, que són decisius per afrontar aquesta etapa i avançar no només cap a la Terrassa del 2030, sinó cap a la ciutat que podem i volem ser en les properes dècades.

El punt de partida per a això és com veiem la nostra ciutat, com ens veiem a nosaltres mateixos. El darrer Baròmetre d’Opinió Pública ens dona algunes pistes. 

Els ciutadans i ciutadanes li posen a Terrassa una nota de 7 punts sobre 10, una nota que  crec que és alta, especialment en aquests moments i tenint en compte que l’enquesta es va fer abans de la guerra d’Ucraïna.

El 37% de la gent opina que Terrassa ha millorat el darrer any i el 41% que està igual, mentre que només el 19% creu que ha empitjorat. En el context actual, això implica una valoració positiva de la ciutat, que encara queda més clara quan gairebé un 56% pensa que la ciutat millorarà en el futur i un 24% que seguirà igual. Només un 9,8% de la gent opinen que la ciutat empitjorarà.

Aquestes dades són clares, especialment si les comparem amb altres municipis, i ens diuen que Terrassa creu en ella mateixa i en el seu futur. Aquí no es preguntava sobre l’Ajuntament o el Govern Municipal, es preguntava genèricament sobre la ciutat, en tots els seus aspectes, i la resposta és claríssima. Els terrassencs i terrassenques creiem que la ciutat anirà a millor.

Això no vol dir que tot sigui perfecte ni que no hi hagi coses a millorar i reptes a superar, per descomptat. 

Al Baròmetre apareixen algunes problemàtiques o prioritats destacades, que mereixen tota la nostra atenció: la percepció de seguretat o d’inseguretat, els efectes de la pandèmia, l’atur i l’estat de l’economia, la neteja i recollida de residus, el manteniment de l’espai públic, el trànsit… I també hi ha aspectes valorats positivament: l’oferta comercial i cultural, els espais per a vianants, la circulació en bicicleta i Vehicles de Mobilitat Personal o el civisme, entre d’altres.

Forçant una mica les dades, potser hi ha altres lectures possibles, però esbiaixades i distorsionades. 

La visió global que tenim de la ciutat és positiva, raonablement optimista i constructiva i convida clarament a la confiança en el futur de Terrassa, sense negar en absolut que hi ha punts en els quals hem de continuar millorant.

Però això és un Ple Municipal, aquí hi ha diferents grups municipals i a vegades això porta a unes certes dinàmiques en les quals el que acabo de dir es pot presentar com el que no és, una visió edulcorada, triomfalista o interessada de la Terrassa del 2022. 

Res més lluny de la meva intenció, que avui més que mai és i ha de ser de ciutat i no de partit, perquè els ciutadans i ciutadanes ja en tenen prou de picabaralles partidistes de curt recorregut a altres administracions.

Crec que ens mereixem més que això i que en aquest Ple Municipal tenim possibilitats d’anar una mica més enllà i d’oferir a la ciutadania allò que realment espera de nosaltres, més enllà de les diferències que lògicament tenim.

Parlem, doncs, de seguretat i de neteja, dues qüestions en les quals estem millorant però encara hem de millorar més.

I si parlem de seguretat, comencem parlant de policies i d’algunes xifres. Vam començar aquest mandat amb una plantilla de 209 agents de Policia Municipal, més o menys la mateixa que teníem l’any 2010. 

Acabarem el mandat, l’any vinent, amb, com a mínim, 275 policies municipals, que són 66  més, de manera haurem fet un salt endavant molt important. En paral·lel, hem reclamat i seguim reclamant que també creixi la plantilla de Mossos d’Esquadra a un ritme similar, després de molts anys en els quals la Policia Municipal ha hagut de cobrir, per responsabilitat institucional, moltes tasques que no li pertoquen. Confiem que això està en vies de solució, però caldrà seguir-ho molt d’aprop, perquè és just que cada administració faci l’esforç que li correspon, dintre d’un marc de cooperació i de lleialtat mútua. Per altra banda, el desplegament de la policia de proximitat o de barri és una línia de treball que hem encetat, que entenem que la ciutadania recolza claríssimament, que està donant ja molt bons resultats i que en donarà encara més en el futur proper, com també és el cas de  la nova fórmula que hem posat en marxa aquesta setmana, amb patrulles conjuntes de Policia Municipal i Mossos especialment en zones comercials. I això hi sumem l’adquisició d’una vintena de càmeres unipersonals, les obres de millora a la prefectura, nous vehicles o la inversió en marxa per a videocàmeres de vigilància…

Estem fent, doncs, un esforç molt notable per dotar la nostra Policia Municipal dels recursos necessaris, per desenvolupar una estratègia de seguretat cada vegada més ajustada a les necessitats de la ciutat i per preservar com un gran valor la realitat que ens indiquen les dades oficials, que Terrassa és una de les ciutats més segures del nostre país, amb índex delictius baixos. 

La nostra és una ciutat segura i tranquil·la, i això cal repetir-ho totes les vegades que faci falta, perquè és una veritat objectiva i demostrable. 

Una altra cosa és que hi hagi percepcions d’inseguretat que hem de tenir molt en compte, sense magnificar-les però també sense menystenir-les. Les sensacions o percepcions són importants en matèria de seguretat i cal seguir treballant-les, especialment des de l’àmbit de la policia de barri i de la cooperació entre els cossos policials.

Pel que fa a l’altra qüestió que també demana més esforç de millora, la neteja i la recollida de residus, he de dir que també estem en la mateixa línia: reforçar els equips professionals, dotar-los dels vehicles i sistemes més eficients, combatre l’incivisme i fomentar un canvi cultural que és difícil però que també és imprescindible, pel que fa a la reducció dels residus, a la separació o al reciclatge. 

Terrassa està cada dia més neta (les incidències de neteja han baixat dràsticament), tot i que encara no està tan neta com voldríem.

L’any 2021, per exemple, hem implantat la 5a fase de la recollida lateral de residus. També hem incorporat una quinzena de nous vehicles, hem reforçat puntualment els equips professionals amb fins a 100 persones, i tenim en marxa noves inversions en material, com 3 noves escombradores, un renta-contenidors, un camió de cadenes, 7 camions i 4 furgonetes de transport. Per altra banda, també estem impulsant la construcció d’un nou edifici, molt necessari, per a Eco-Equip, basant-nos en un model de construcció sostenible, així com dos nous programes que els anuncio:

El primer, un pla de “neteges a fons”, cada 15 dies, a qualsevol punt de la ciutat on es detecti una necessitat especial. Això inclourà escombrada manual, reg amb aigua a pressió, neteja a les zones de contenidors, entorns de papereres i embornals, neteja de graffitis…

El segon, un “pla de recollida de residus porta a porta”, gràcies a una subvenció atorgada aquesta mateixa setmana per l’Agència de Residus de Catalunya, que portarem a terme a Can Gonteres, Vista Alegre i Can Palet de Vista Alegre. L’objectiu és implantar un sistema de recollida de 5 fraccions i també de restes vegetals, que significarà sens dubte una millora molt important. 

Tot això són passos endavant, que es van notant, tot i que potser no al ritme que ens agradaria, però estem fent tot l’esforç possible, estem dedicant-hi tots els recursos econòmics possibles, i aquesta política està donant resultats. Cal una mica més de temps, aquesta és la veritat, no seria seriós prometre que tot se solucionarà en quatre dies ni pensar tampoc que tot depèn de dedicar-hi més recursos econòmics. És necessari un canvi cultural que no es pot fer només a escala local, cal introduir canvis tecnològics, cal fomentar el civisme i seguir penalitzant l’incivisme. Aquest és el camí cap a una Terrassa no només més neta, sinó també més sostenible.

Seguretat i neteja són dues qüestions molt bàsiques, molt importants, que estem absolutament compromesos a millorar dia a dia, any rere any, fins que aconseguim assolir els estàndars que col·lectivament considerem òptims i que van lligats, sens dubte, a l’esforç fiscal que fem tots els ciutadans i ciutadanes i a la situació econòmica de les finances municipals. 

Ho introdueixo només com una pinzellada, però aquesta no és una qüestió menor… Tinguem en compte, per exemple, que l’Ajuntament de Terrassa ha dedicat uns 24 milions d’euros a la pandèmia de la covid. Pensem que els canvis sobre les plusvàlues han significat una reducció d’ingressos d’uns 4 milions. Pensem que l’increment del preu de l’electricitat implica un sobrecost d’uns 6 milions d’euros, que hauria estat molt més alt si no s’hagués tirat endavant el canvi de tot el sistema d’enllumenat públic de la ciutat. I no oblidem que la inflació està causant un encariment important de projectes d’inversions o de serveis, exactament el mateix que està passant al conjunt de la societat.

Això no és mai de bon recordar, pot semblar fins i tot impopular, perquè certament és més fàcil fer promeses populistes i donar la sensació que els recursos són infinits. 

I això no és veritat, i els ciutadans i ciutadanes es mereixen que els diguem la veritat, agradi més o menys, especialment si volem continuar essent una ciutat amb un esforç fiscal situat a la franja mitjana-baixa del nostre país i ajustat al conjunt de les nostres realitats i capacitats econòmiques. 

Tanmateix, com estem demostrant en seguretat, en neteja, en transport públic o en tants i tants altres àmbits, hi ha marge per fer coses, per millorar la vida de les persones i per tirar endavant la ciutat, fins i tot en aquests moments especialment difícils.

Quines coses? La resposta és molt senzilla: les que ens vam fixar com a objectius del nostre Programa de Govern, dissenyat abans de la pandèmia, quan era impossible saber el que passaria, però amb suficients mecanismes de flexibilitat i d’adaptació per garantir un nivell de compliment alt. En aquests moments, un 65,8% dels projectes o actuacions del Programa de Govern estan en marxa.

Són percentatges molt raonables en el context d’aquests anys i que per descomptat no inclouen tot allò que ha calgut fer a causa de la pandèmia i que no es podia preveure en absolut.

No vam prometre res que no es pogués fer partint de la situació del 2019, però segurament no podrem fer tot allò que l’any 2019 pensàvem que seria possible. 

Hem volgut ser, des del primer moment, un Govern Municipal seriós, responsable, estable, sòlid… i això significa dir les coses pel seu nom, tenir capacitat per adaptar els objectius, reconèixer allò que no funciona prou bé i treballar sempre per corregir-ho i millorar-ho, amb transparència i amb honestedat.

I tot i les dificultats d’aquesta època tan complicada, estem avançant en la línia del nostre principal compromís, impulsar un nou model de ciutat.

Permetin-me alguns exemples, molt ràpidament, per no allargar-me. 

Primer, la pandèmia. Hem estat capaços de mobilitzar tots els recursos que teníem i que podíem tenir, posant-los al servei d’una emergència col·lectiva de grans dimensions. Això ha implicat reduir ingressos, introduir bonificacions fiscals, ajudar el comerç o la restauració, proporcionar 1 milió de mascaretes a la ciutadania, rebaixar la factura de l’aigua, generar activitats per als infants, millorar piscines i poliesportius, potenciar l’administració digital, vetllar per les residències, crear programes de seguiment de gent gran que viu sola… i tantes altres coses que, en conjunt, han permès aguantar el cop, resistir i reprendre progressivament la normalitat de la vida ciutadana a mesura que ha estat possible. Hem descobert el que ja sabíem però no havíem experimentat, que l’Ajuntament és i ha de ser un escut protector per a la ciutadania en moments d’especial dificultat i que la solidaritat i la cooperació són la clau d’una ciutat que ha estat i estarà més unida que mai, que és i serà més que mai una sola ciutat.

Segon, la revolució verda, que impregna tot el Programa de Govern, perquè toca a la mobilitat, a l’habitatge, a l’aigua, a les energies renovables, a l’economia social i solidària, a l’Anella Verda, on estem recuperant i consolidant la xarxa de camins, al projecte del Parc de la República, a l’espai públic a tots els barris i a moltíssims àmbits de la nostra vida quotidiana. Una revolució verda coherent amb els objectius globals de desenvolupament sostenible, amb l’horitzó 2030, amb els nostres compromisos per millorar el medi ambient, però centrant-nos també molt especialment en les persones i famílies, molt sensibles a les diferents capacitats d’adaptació als canvis. 

Hem aconseguit, per exemple, un dels ajuts dels fons europeus Next Generation per a projectes de mobilitat, 8 milions d’euros que es notaran a tots els districtes i barris de Terrassa, que aniran canviant la nostra manera de moure’ns per la ciutat, que reduiran contaminació i soroll, i que ho faran amb progressivitat, escoltant molt a la gent, dialogant, buscant solucions per assolir l’objectiu de la manera més consensuada i ràpida que sigui possible.

Un exemple el tenim en la forma d’enfocar la situació als carrers Arquímedes i Galileu, un dels punts més complicats a la nostra ciutat. Ho estem fent amb diàleg, escoltant molt, estudiant molt a fons les conseqüències de cada possible decisió i establint per primera vegada una planificació i un calendari per reduir el trànsit i pacificar aquests carrers.

Un altre exemple el podem trobar al Portal de Sant Roc, on a les primeres setmanes d’aquest mandat vam descobrir per sorpresa que hi havia un problema de seguretat molt greu a l’aparcament subterrani. Ara mateix tenim ja en marxa la idea de construir un túnel que connecti els aparcaments de Plaça Vella i Sant Roc, i està en estudi la possibilitat de fer 1 o 2 plantes d’aparcament subterrani, si aconseguim el finançament a través d’un programa Next Generation. Per altra banda, estem preparant la convocatòria ben aviat d’un concurs d’idees per definir la transformació de tot l’espai públic del portal de Sant Roc, amb l’objectiu de repensar i revitalitzar el carrer Major i tota aquesta zona.

I en aquest àmbit, el de la mobilitat, esmentar també que estem avançant en el projecte de la futura estació de ferrocarril, i per tant també de Metro, a Terrassa Oest, a la zona de Can Boada. Un projecte que hem treballat molt a fons, durant molt de temps, amb el Ministeri de Transports, amb Rodalies i Renfe, i que ara està molt més a prop de ser una realitat en els propers anys.

I ja que parlem de ferrocarils, hi ha una qüestió molt important que no puc deixar de banda.

Pel que fa la nostra necessitat de moure’ns dintre de la gran regió metropolitana, per estudiar, per treballar, per fer gestions o per qualsevol altre motiu, és important recordar una vegada més que Terrassa està castigada injustament. Per raons que reconec que mai no entendré, perquè mai no han estat clares, Terrassa ha de pagar més cars els bitllets de tren, hem de pagar un suplement per desplaçar-nos dintre de la regió metropolitana. Això té un nom claríssim: és un greuge, un abús que no té cap mena de justificació.

Hem demanat infinitat de vegades que Terrassa s’inclogui dintre de la zona tarifària 2, cosa que significaria un estalvi molt important per a milers de ciutadans i ciutadanes que utilitzen el tren amb freqüència. Hem rebut sempre, com a resposta, excuses de tota mena, que s’han barrejat amb tota la increïble història d’endarreriments de la tarja “T-Mobilitat”. Excuses que, per cert, no són tan diferents de les que hem hagut d’escoltar quan reclamem la gratuïtat del peatge de l’autopista C-16 a Les Fonts, un altre greuge que tampoc té cap mena de sentit i que torna a castigar injustament els terrassencs i les terrassenques.

Davant d’això, ens queden poques opcions. Potser algú pensi que ens cansarem de reivindicar una solució justa però no serà així. Seguirem insistint i insistint tot el que faci falta. En aquest sentit, si no hi ha cap expectativa o novetat, abans de l’estiu ens haurem de plantejar una reivindicació ciutadana molt contundent per tal d’aconseguir que la Generalitat ens escolti i ens faci una mica de cas. Una protesta civilitzada, pacífica, tranquil·la, transversal, compartida per una gran majoria de ciutadans i ciutadanes, amb l’objectiu d’aconseguir que paguem el mateix per cada quilòmetre recorregut en tren i que no se’ns apliqui l’actual càstig tarifari, que no té cap mena de sentit però que segur que genera uns ingressos molt notables gràcies a que els terrassencs i terrassenques paguem els bitllets de tren més cars del que ens toca.

Tercer, l’aposta decidida per un model de creixement de la ciutat cap a dintre, omplint tots els buits, tots els espais disponibles i defugint l’expansió urbana sobre el territori. Aquí podria esmentar grans projectes com l’antiga AEG, com el Sala i Badrinas o com el Vapor Cortès, però també molts altres projectes de menors dimensions o l’esforç que estem fent per promoure la rehabilitació d’habitatges, per la cooperació público-privada, impulsant la cessió de solars públics per a la construcció d’habitatge públic, o per donar solucions a la necessitat d’oferta d’habitatge de lloguer a preus raonables, a més de treballar per resoldre les necessitats d’emergència habitacional, que podríem solucionar si l’Estat i la Sareb desbloquegen el parc immobiliari que tenen a la ciutat. 

Quart, les rieres. En podríem dir, fins ara, la ciutat invisible, tot i que les rieres són ben visibles i constitueixen una barrera molt important. Hem fet molta feina, hem establert una bona col·laboració amb la Generalitat i l’Agència Catalana de l’Aigua i per fi podem dir que les rieres no havien estat mai tan dignes com ara. S’han instal·lat sistemes d’alarma de protecció Civil i detectors d’abocament, s’han fet nombroses reparacions i millora de murs, s’han retirat sediments, residus i vegetació, s’han millorat talusos, s’han instal·lat sensors… 

El resultat està a la vista de tothom, però això només és el principi, perquè també estem treballant, i confio que molt properament ho podrem concretar més, en la visió i el projecte de futur per a les rieres de Terrassa, combinant diferents estratègies d’actuació, com ara cobriments parcials o puntuals i renaturalització del seu traçat, en funció de les característiques de cada zona. És un projecte presentat als fons Next Generation, que representa sens dubte un repte formidable, històric, per a la nostra i per a les properes generacions de terrassencs i terrassenques. Ben aviat en tindran més informació.

Cinquè, l’esforç en àmbits clau per a la igualtat i la qualitat de vida, com són l’educació o l’assistència sociosanitària. Tenim uns quants exemples de millores molt concretes, que ha costat impulsar, però que milloraran la vida de molta gent: el projecte educatiu de Sala i Badrinas, per exemple, o la residència de gent gran de Sant Pere Nord, la millora de la residència de Mossèn Homs, el CAP de Can Roca, el futur nou CAP de Sant Pere Nord o el nou CUAP també en perspectiva, així com un projecte que cal treballar a fons per transformar l’actual edifici del CAP Nord en un centre orientat a la salut mental. I pel que fa a educació, a més del Sala i Badrinas, esmentaria fites importants com la reducció de la segregació escolar, l’increment de places de formació professional, la gratuïtat de P2 o els programes d’educació “360”.

Són serveis essencials, molt necessaris per a les persones i he de dir que hem aconseguit concretar-los en bona part gràcies al treball bilateral, constructiu, cooperatiu, amb la Generalitat. Aquesta ha estat una prioritat per al Govern Municipal des del primer dia, treballar al costat del govern del país per fer avançar la nostra ciutat, igual que ho ha estat establir relacions constructives de cooperació amb el Govern central o amb altres administracions, com és el cas del Govern espanyol, impulsant projectes com l’Agenda Urbana, a través d’un protocol que vaig signar amb la ministra, l’estació de Terrassa Oest o altres actuacions que estem concretant, gràcies a una relació fluïda, de confiança, de rigor i de lleialtat mútua.

Aquesta és una constant per al Govern Municipal: la cooperació amb altres administracions per desencallar temes, per millorar la ciutat i per millorar el país, deixant de banda qüestions partidistes o velles històries de malentesos. Ho estem fent en positiu, de forma constructiva, i la veritat és que funciona. És una estratègia que està donant fruits i resultats, amb el Govern de la Generalitat, amb el Govern Espanyol, amb els municipis de l’Arc Metropolità, amb el Pla Estratègic Metropolità o també amb Sabadell, ciutat amb la qual mantenim una nova i bona relació per primera vegada en molts anys.

Sisè, l’esforç en la promoció econòmica i la lluita contra l’atur i la precarietat, l’aposta per potenciar la universitat, per la formació professional, pel comerç, la inversió i millora dels polígons industrials, l’actualització del Pacte per l’Ocupació, la digitalització i la innovació, per establir acords amb els agents socioeconòmics per impulsar l’oferta de sòl industrial i per captar noves inversions productives. Els indicadors de noves activitats industrials i econòmiques ens diuen que estem en la bona direcció, com també ens ho indica l’evolució de les dades de l’atur en la fase post-pandèmia.

I setè, una visió molt clara de les oportunitats que podem ajudar a construir a través de la cultura, de l’esport, de la projecció de la ciutat i de posar en valor el que som, el que fem i el que oferim. Aquí hi entraria, per exemple, l’aposta per situar la Seu d’Ègara dintre del patrimoni mundial protegit per la Unesco, el Parc Audiovisual, l’ESCAC i el projecte Terrassa City of Film, la projecció del patrimoni modernista o la celebració del Mundial d’Hoquei 2022 a Terrassa, justament l’any en el qual commemorarem el 30è aniversari dels Jocs Olímpics del 92, així com tantes i tantes activitats culturals, esportives i socials que defineixen l’esperit i la identitat de la nostra ciutat i que són autèntiques eines de futur si les sabem aprofitar, cosa que estic segur que sí.

En cultura, molt ràpidament, voldria fer menció de l’aposta per impulsar una cultura accessible, del carnet “La cultura ets tu”, del “Terrassa Crea” o el “Terrassa Vibra”, del projecte de l’Institut del Teatre a l’antiga AEG, de la recuperació del Teatre Regina, entre moltes altres actuacions. I esmentar també, molt especialment, la futura Biblioteca del districte 5 a l’avinguda Béjar, en el context d’un parc urbà i zona verda, a més de les diferents fórmules que estem estudiant per dotar d’un servei de biblioteca adequat al districte 7.

I en esport, estem portant a terme un programa d’inversions i actuacions molt ambiciós, crec que com no s’ha fet mai des de l’etapa de la Terrassa Olímpica. Això inclou la remodelació de l’Estadi Olímpic, millores a clubs i equipaments esportius, la revitalització del poliesportiu Can Palet/Can Jofresa, el nou Camp Artur Travessa a Les Fonts, el tartan de la pista d’atletisme, les obres de la pista coberta de Can Jofresa, la futura Casa de l’Esport i l’Hoquei o les beques socials per entitats esportives.

En definitiva, i ja per anar acabant la meva intervenció, que qui primer ha de creure en Terrassa som nosaltres mateixos. Que tenim oportunitats i capacitats per construir un futur millor. Que, tot i reconèixer que hi ha aspectes en els quals hem de millorar encara més, som una ciutat que es veu a ella mateixa en positiu, de forma constructiva i esperançadora, i que això és imprescindible si volem construir un projecte de futur a 10 o 20 anys vista.

I que, com els deia al principi, avui tenim una oportunitat de debat i de discrepància, de diàleg constructiu, que és el que toca en una democràcia, però també d’arribar a acords de fons, a consensos, a compartir grans objectius no només a dintre de l’Ajuntament, sinó amb tota la ciutadania, amb tot el teixit social, econòmic, educatiu, cultural o esportiu de la nostra ciutat.

Avui tenim una bona oportunitat per definir alguns consensos fonamentals, per subratllar que som l’Ajuntament d’una ciutat que creu en ella mateixa, que se sent amb forces i capacitat per afrontar els reptes i aprofitar les oportunitats, i per posar-nos més que mai al servei de Terrassa, al servei de les persones, per avançar cap a la ciutat que volem i podem ser de cara al 2030 i més enllà.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: fat boy a abril 22, 2022 | 13:06
    fat boy abril 22, 2022 | 13:06
    I tot gracies a qui?, eh?. Gracies a qui?.
  2. Icona del comentari de: Ri a abril 22, 2022 | 14:43
    Ri abril 22, 2022 | 14:43
    Quin meeting! Qui ho paga això? En fi, menys mal que la ciutat està cada més neta i no pas més bruta. De fet depèn de la gent més que de l'ajuntament...

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa