Isabel Martínez (Cs): Una aliança PSC-ERC ens avoca a una etapa més de divisió i confrontació
Isabel Martínez, regidora del grup municipal de Ciutadans

Isabel Martínez, regidora del grup municipal de Ciutadans | cedida

Isabel Martínez, regidora del grup municipal de Ciutadans, se situa al número 10 dels taronja per Barcelona en la candidatura al Parlament de Catalunya.

Qui és la Isabel Martínez?

Soc una noia jove que s’interessa per la política arrel del setembre de 2017, en què els grups independentistes al Parlament van voler saltar-se les lleis i fer un intent de cop d’estat. Des d’aquell moment em començo a interessar no solament per la política, sinó per la política de la meva ciutat, cosa que em permet conèixer en persona els regidors de Ciutadans que ara són companys al Consistori. Sóc llicenciada en Dret i ADE, i he treballat d’advocada i en auditoria de comptes. A l’Ajuntament, m’encarrego dels temes de les àrees de drets socials, polítiques de gènere, LGTBI+, salut, capacitats diverses i transparència i qualitat democràtica, i del Districte 1 de Terrassa. També he sigut portaveu del meu grup al Consell Comarcal del Vallès Occidental, també en l’àrea social. Sóc membre també de la Comissió 8 de Març a Terrassa, amb un compromís ferm amb el feminisme liberal. Tinc 30 anys i soc mare d’una nena.

Qui li proposa ser candidata? Com reacciona?

M’ho proposen des del grup parlamentari de Ciutadans, ja que han seguit la feina que he fet a la meva ciutat i creuen que puc aportar l’experiència municipal a la política autonòmica. La meva reacció és de gratitud, ja que és un reconeixement que vulguin comptar amb tu per representar el territori i els valors compartits des de la moderació i el pensament liberal al Parlament de Catalunya. Ho considero un honor i un projecte que començo amb moltes ganes i il·lusió.

Sembla que va en un lloc on difícilment serà escollida. Com es porta això?

Al contrari, crec que la desena posició per Barcelona és un lloc amb moltes probabilitats de sortir, i per això agafo aquestes eleccions amb molta motivació i l’esperança de poder representar a la ciutadania al Parlament.

Com afronta la campanya? Les eleccions havien de ser el 14F?

Afrontem la campanya amb un canvi de paradigma. Venim d’anys i panys de veure mítings multitudinaris. Això amb la pandèmia ha canviat totalment, des de Ciutadans vam tenir clar des del primer moment que no volíem preparar cap míting on es pogués aglomerar gent, i hem enfocat aquestes eleccions amb molta acció al carrer, visitant el territori, escoltant als ciutadans a peu de carrer, i amb reunions sectorials, molt enfocada a xarxes socials i vies telemàtiques. Són noves maneres d’arribar a la gent, però creiem que la seguretat i la salut és el més important ara mateix. Ciutadans va estar en tot moment a favor de celebrar les eleccions quan les condicions sanitàries ho permetessin, però el decret del Govern per retardar-les va estar redactat amb tantes carències que va ser tombat per les autoritats judicials.

No li fa una mica de respecte la pandèmia?

Evidentment. És una situació insòlita, plena d’incògnites, i molta inseguretat. Els constants canvis de parer del Govern pel que fa a restriccions, el que es pot fer i no, i la manca d’ajuts i planificació suma encara més a aquesta sensació de no saber a què t’enfrontes. Personalment, segueixo molt estrictament totes les indicacions sanitàries, però també he viscut a prop els efectes que ha tingut la covid a la nostra població. Cal encara molt esforç i prevenció per afrontar el que queda encara de pandèmia.

Quins resultats albira? Hi haurà un president de CS? Pactant amb qui? Amb qui no es pactarà? De qui no s’acceptaran els vots? Hi ha línia vermella?

Esperem un resultat que ens permeti ser decisius i liderar per afrontar quin tipus de Govern tindrem aquests pròxims anys, un que segueixi estancat en conflictes i en separar encara més la població, destinant-hi, a més, recursos econòmics de tots que haurien d’estar-se dedicant íntegrament a la pandèmia i la sanitat, o bé, un Govern que pugui deixar enrere el procés, i que es dediqui a gestionar el que el Govern ha deixat de banda fa gairebé una dècada: la inversió en salut, en els nostres professionals sanitaris, en les famílies en situació vulnerable, i en els autònoms i petits comerços que aguanten a dures penes per tota la mala gestió del Govern fins ara. Hem sigut clars des del primer moment en qui preferim com a socis de Govern: primer vam plantejar l’opció d’aglutinar el vot constitucionalista amb un pacte de Ciutadans, Partit Socialista i Partit Popular. Els altres partits ho van rebutjar. Hem estès la mà al PSC, una altra vegada, per acompanyar-nos en un projecte liderat per Ciutadans, i que esculli el vot que garantirà deixar el procés enrere i gestionar el que preocupa al dia a dia als nostres ciutadans, per què una aliança del PSC que inclogui ERC i altres, ens avoca a una etapa més de divisió i confrontació, i a què tot segueixi igual. I crec que la ciutadania reclama un canvi a crits.

Com va veure el canvi de Miquel Iceta per Salvador Illa al PSC?

Em resulta esfereïdor que un ministre de Sanitat deixi les seves responsabilitats en mig de la pandèmia per dedicar-se a fer una campanya electoral. Sincerament, em sembla vergonyós, i crec que és un pèssim missatge pels ciutadans, que una de les persones amb més responsabilitats en aquesta pandèmia deixi d’un dia per l’altre el seu lloc per fer campanya. Després de la inoperància i falta de previsió de la gestió de la pandèmia, no entenc com pot demanar la confiança dels ciutadans, quan s’han vist clares quines són les seves prioritats.

Les eleccions seran la tomba de l”independentisme?

Crec que aquestes eleccions tenen com a primer objectiu una gestió de la pandèmia responsable, amb planificació i posant en primer lloc els sectors afectats per la manca de seguretat jurídica en la qual s’ha situat a comerciants, hostaleria, i famílies. I aquest enfocament és el que garanteix el vot a Ciutadans. Qualsevol altra combinació de vots farà que seguim embolicats en l’immobilisme de l’última dècada pel que fa a mesures socials i sanitàries. Amb el nostre vot, podem deixar enrere el procés i tot el que implica, com el malbaratament de diners públics, de tots, en una causa que comparteix menys de la meitat dels catalans. Amb un canvi de Govern liderat per Ciutadans, podem destinar els recursos econòmics perduts en la deriva independentista a les necessitats urgents i vitals ara mateix: sanitat, famílies i recuperar la nostra economia

Puigdemont és un exiliat? I el terrassenc Lluís Puig?

Comparar persones que han fugit de la justícia com el Sr. Puigdemont o Puig amb exiliats, tal com va fer va poc el vicepresident segon, Pablo Iglesias, és un greu error i a més un greuge per totes aquelles famílies i persones que han viscut l’exili en situacions de guerra o fugint de dictadures.

Nou comentari