!--akiadsense-->
La consellera de Justícia, Ester Capella, s’ha adreçat per carta a la seva homòloga del govern espanyol, la ministra Dolores Delgado, per manifestar-li la necessitat que assumeixi la despesa de la posada en funcionament dels 26 nous òrgans judicials creats a Catalunya des de 2017. Un mes després, el Departament de Justícia encara espera una resposta del govern espanyol.
El Govern insisteix que el Ministeri encara ha de transferir el cost anual dels 14 nous jutjats aprovats el 2017. Madrid es va comprometre a fer efectiva la despesa, però la valora 3 MEUR per sota dels 8,4 MEUR del cost real, motiu pel qual la Generalitat no accepta aquesta quantitat. No obstant la falta d’acord, aquest abril el Ministeri de Justícia ha aprovat la creació de 12 nous òrgans judicials. El cost dels 26 nous jutjats –els aprovats el 2017 i els d’enguany– té un impacte anual de prop de 15 milions en el pressupost del Departament de Justícia. És per això que, en la seva última comunicació, la consellera Capella recorda a l’executiu espanyol que els nous jutjats aprovats aquest abril només es faran realitat quan el Ministeri assumeixi el cost de la seva posada en marxa.
El Govern comparteix la preocupació que ha expressat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la falta de dotació pressupostària per a la posada en marxa dels 12 nous òrgans judicials aprovats el passat 12 d’abril pel Consell de Ministres. Per això el Departament de Justícia convida el poder judicial a Catalunya a exigir al Ministeri de Justícia la transferència econòmica necessària per ampliar el servei amb els nous òrgans judicials. Una transferència que sí que es produeix a tot l’Estat, excepte a Catalunya.
Els jutjats que estan pendents de posar-se en marxa, d’acord amb el Reial decret 256/2019, són a Barcelona (1a Instància 60, Mercantil 12, Social 34 i 35), Reus (1a Instància 8), Terrassa (Social 3), Arenys de Mar (1a Instància 8) i Vic (1a Instància 6), a més de 3 places de magistrat a les seccions civils de l’Audiència de Barcelona i una altra per a la Secció Penal 21 de Barcelona.
La Generalitat gestiona els recursos humans, tecnològics, logístics i materials de l’Administració de justícia des del 1996. Catalunya va ser la primera de tot l’Estat que va assumir la competència, però sense transferència econòmica permanent ni per a les despeses de personal dels nous jutjats creats a partir d’aleshores. Després, també la van assumir Andalusia, Aragó, Astúries, les Canàries, el País Valencià, Galícia, Madrid, Navarra, el País Basc i la Rioja. La diferència entre Catalunya i la resta és que totes les comunitats amb competència en l’Administració de justícia reben una transferència finalista i permanent per al manteniment del conjunt dels jutjats.
