A Catalunya estem davant una nova contesa electoral autonòmica. No ha estat possible realitzar una candidatura que agrupi a tots els constitucionalistes per a afrontar amb majors garanties aquesta convocatòria. Així i tot, després de les eleccions, és necessari que els partits constitucionalistes s’uneixin en un front comú que pugui governar Catalunya pensant en tots els catalans, i no només en una part.

Per què? En una enquesta realitzada per Gad3 durant el mes de desembre es reflecteix que la majoria dels catalans creu que el Procés ha estat negatiu per a la imatge, les institucions, la convivència i l’economia de Catalunya. El sondeig evidencia la preocupació que senten els catalans per les conseqüències econòmiques del moviment independentista. Preguntats per l’impacte econòmic del Procés, un 67,2% dels enquestats ha respost que ha perjudicat econòmicament a Catalunya. L’enquesta mostra a més que una àmplia majoria considera que la imatge de Catalunya s’ha deteriorat. Preguntats sobre si el Procés ha danyat a les Institucions catalanes, un 57,1% dels enquestats considera que sí. I més de la meitat dels catalans creu també que la situació política d’aquests últims anys ha enrarit la convivència.

I què diuen les dades econòmiques sobre la situació de Catalunya? Doncs que en 2018 i 2019 la riquesa per habitant va caure per sota de la mitjana europea. La riquesa dels catalans, comparant les dades de PIB per càpita per comunitats autònomes, entre els anys 2017 i 2019, és la que menys ha crescut d’Espanya, només darrere de la de canaris i murcians. En 2019 el creixement del PIB de Catalunya respecte a 2018 (un 1,8%), va ser inferior al registrat per Madrid (2,6%), Navarra (2,5%), Múrcia (2,3%), Andalusia (2,1%) i Comunitat Valenciana (2,1%). L’activitat econòmica catalana acumula tres anys de diferencial negatiu amb la mitjana nacional. La sortida de més de 4.000 empreses de Catalunya després de la convocatòria del referèndum il·legal de l’1-O, i la posterior declaració unilateral d’independència, va fer que la bretxa entre Madrid i Catalunya s’incrementés. En 2018, el 85% del total de la inversió estrangera va recaure en la Comunitat de Madrid, i només el 6,5% a Catalunya. Les dades més recents d’inversió estrangera a Espanya, del Ministeri d’Indústria, tornen a evidenciar aquesta profunda bretxa. BBVA estima, en el seu informe publicat el mes de desembre passat sobre la situació de l’economia catalana, una pèrdua d’uns 85.000 llocs de treball en el bienni 2020-2021, i apunta que una “sortida una mica més lenta de la crisi en 2021, explica que la contracció del PIB per càpita pugui ser una mica major que en el conjunt d’Espanya” en aquest període.

Frases com “a Catalunya hem estat felices”, es poden llegir en mitjans com a lament per la situació viscuda a Catalunya arran dels successos d’octubre de 2017. O també testimoniatges del tipus “vaig viure amb angoixa els successos d’octubre de 2017, va afectar la meva salut, i també a les nostres relacions socials”. O “haver de callar quan surten uns certs temes, no poder participar en unes certes converses, estar tot el dia amb els discursos, les banderes… Tot això ens fa recordar que hi ha llocs en els quals es pot viure més a gust”.

Per això, Tot per Terrassa, el partit de l’alcalde Jordi Ballart, no pot escudar-se en el seu caràcter local per a eludir la responsabilitat que suposa governar amb ERC, un partit que ha demostrat menysprear els sentiments de més de la meitat dels ciutadans de Terrassa. Al nostre ajuntament hi ha alternativa per a governar sense el llast que suposa fer-lo amb aquells que van fracturar la societat i que han promès que el tornaran a fer.

I al PSC li convidem a reflexionar sobre el futur de Catalunya. Al fet que deixi de mirar i secundar-se en aquells que no dubtaran a posar contra les cordes l’estat de dret i deixaran novament en la cuneta a més de la meitat dels catalans i catalanes. Senyors i senyores del PSC, els seus votants, els seus militants i vostès saben que sempre som els mateixos els que hem de cedir davant un independentisme que es nega sistemàticament a transaccionar amb més de la meitat de la població de Catalunya, i que només pretenen que passem per la pedra.

En 2017 el constitucionalisme va dir basta i en 2021 s’obre una oportunitat històrica per a governar i restituir la democràcia a Catalunya.

Nou comentari