Tal com ja he afirmat en diferents articles, el tema de la gestió dels residus és un tema pendent de resoldrà i afrontar. Molt discurs de paper, però molta incapacitat o voluntat per a afrontar-ho de veritat. La recollida lateral és un model fallit, ja que no aconsegueix resoldrà els objectius de recollida selectiva, tant en quantitat com en qualitat, el nivell d’impropis és molt elevat. Després hem anat enrere en els objectius de prevenció (reducció de residus). I la despesa en sensibilització s’ha reduït i només depèn de campanyes i actuacions externes (promogudes sobretot pel Consorci de Residus), sense cap estratègia, ni objectiu a nivell local.

És més, una cosa molt important perquè la ciutadania tingui punts de referència que l’ajudin, que és tenir tota la informació actualitzada en els sistemes telemàtics, no està actualitzada. I eines de participació de la ciutadania, encara no s’han posat en marxa, i l’actualització de les normes municipals (Ordenances…) tot just es volen revisar, i la Taxa de residus, segueix sent obsoleta en molts aspectes. I tal com ja he dit moltes vegades, hi un greu error no resolt, la diagnosi del problema estructural, que ni s’ha resolt, ni s’ha afrontat, com és la gestió de l’empresa municipal. Des de fa temps hi ha pendent una Auditoria de Gestió, que ni se sap, ni s’ha fet, com a mínim que en tinguem coneixement. Com de posar en marxa noves eines de gestió que millorin el Servei, situant-lo amb prou capacitat tècnica per afrontar els nous reptes, la eficiència i la capacitat de millorà. Amb més personal fix format i compromès amb un servei públic de qualitat. I uns serveis d’inspecció i control ben formats, suficients i que exerceixi de veritat, un control sobre el funcionament de l’empresa municipal fent-li complir amb les obligacions acordades en el Contracte-Programa, i sobretot, el control de les incidències a la via pública i el bon funcionament dels serveis, aplicant de forma efectiva el règim sancionador. I una altra eina de molta eficàcia amb aspectes relacionats amb la informació i la sensibilització, com son disposar d’un equip permanent d’informadors mediambientals que es relacionin d’una forma directe amb la ciutadania, ben formats i fora de plans d’ocupació puntuals.

I un altre aspecte important, l’any 2019 després de molts anys de retard, es va aprovar el Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus de Terrassa 2018-2030. Aquest defineix una cinquantena d’accions, alguns amb cost econòmic i d’altres de mera voluntat política. L’execució d’aquest Pla és la millor expressió del desconeixement i de la manca de voluntat política, ja que algunes accions ja podien estar més que desenvolupades, unes vint-i-nou previstes entre el 2019 i 2021. La resta d’accions, vint-i-una, estan en una acció continuada que s’han d’iniciar entre els anys 2018-2019 i de forma continuada fins l’any 2030. Doncs bé, tot està per a fer, les mesures de prevenció i reutilització estan aturades, i les millores en el Servei i en el foment de la recollida selectiva no han avançat, ja que la implantació de la recollida lateral tal com deia, no resolen cap resultat en la millora de la recollida selectiva, ni del volum d’impropis. L’estancament dels resultats i objectius son més que evidents, un fracàs. I la millorà del Servei de Deixalleries amb la tercera Deixalleria Municipal a la zona Nord, i l’ampliació del Servei de Deixalleria Mòbil amb nous punts de parada i horaris ampliats a la tarda, ni s’ha iniciat. I la millora i canvi de sistema de la recollida de mobles i estris vells està aturada només amb l’experiència de prova pilot al Barri del Segle XX des de fa dos anys, que no va enlloc.

Tots aquests aspectes i molts més estan en el Pla Local, perfectament definits, amb un calendari d’execució i amb uns costos d’inversió previstos, però seguim igual o pitjor. I la pandèmia no pot servir d’excusa permanent, per no avançar en les millores sobretot quan ho tenim tot definit, i repeteixo, amb algunes accions a cost zero. Només cal tirar-ho endavant, tenir voluntat política i d’una vegada afrontar el problema dels residus d’una forma integral i compromesa, i això si que és una veritable “Revolució Verda”, i no propaganda. I sobretot, fer una bona diagnosi del problema i després aplicar les solucions, amb un altre fet important i estratègic, amb la ciutadania, amb responsabilitat compartida, ja que aquest és un problema on tothom té que assumir el seu paper, protagonisme, compromís i col·laboració. Ara, cal transparència i estar disposats a que tothom jugui el seu paper, tractats com adults i com a ciutadania amb el que això vol dir.

Menys propaganda mediàtica, i més compromís per deixar de fer Plans guardats en els armaris, menys parlar de manca de pressupost i recursos, i més voluntat per a trobar i aplicar les solucions. El tema de la neteja està molt relacionat amb el problema dels residus, que és un problema greu de caràcter mediambiental, i cal afrontar-lo com a tal, i cal que tothom entengui de la seva complexitat, on cal entrar a fons en les solucions, i que afecta moltes vegades al model de consum. Aquest és el gran repte, els responsables polítics de l’equip de govern poden anar fent mers miratges i propaganda sense fets i molts pedaços, o de veritat, afrontar el problema i demostrar que el volen resoldrà de veritat.

I el mateix cal dir de l’oposició que alguns haurien d’estar callats, ja que quan van governar van ser uns veritables incapacitats i negligents. Ara també tenen una oportunitat d’afrontar un problema greu de forma col·lectiva i responsable, deixant la demagògia barata per altres moments, la ciutadania ho agrairà i ajudarà que entre tots i totes intentem aplicar les solucions, o senzillament, podem anar omplint-nos d’escombraries fins que ja no tinguem temps d’aplicar cap solució factible. Veure’m fins on arriba la nostra incapacitat i deixadesa.

Nou comentari