Dessota aquestes sigles, shi amaga la Federació espanyola de municipis y províncies. És lAssociació dentitats locals dàmbit estatal, que agrupa consistoris, diputacions, consells i cabildos insulars. Tot plegat estem parlant daproximadament 7.400 institucions que encabeix el 95% dels governs locals de lestat espanyol.
Fet aquest incís, parlaré del famós article 135 de la Carta Magna. Que ningú no mel confongui amb el nefast 155 que significà usurpar les competències del govern de la Generalitat, arran la deriva “indepe”. Exactament el 2 de setembre de 2011, el Congrés aprovava una reforma constitucional de calat: es canviava el text daquest article, referit a Economia i Hisenda. 316 “sís” (PP & PSOE) i 5 “nos”(UPyD, CC i dos “sociates”). Van fotre el camp de la cambra IU, ERC, BNG, ICV, Nafarroa Bai. Catalans i bascos (CiU i PNV) es van abstenir. Molt aclaridor aquest perfil global, nou anys després!
La bancada “soci-llesta” votà pressionada pel mal concepte de la “disciplina de partit”, imposada pel llavors president Montilla… I és ara que sels hi veu -un cop més- el llautó. Qui són ells i amb quina credibilitat exigeixen desbloquejar els romanents de tresoreria locals, derivats del superávit danys precedents? La contrapartida -té collons!- passaria per retornar uns 5.000 milions als municipis en dos anys i la resta al llarg de quinze més.
En definitiva, a la ministra dHisenda (Mª Jesús Montero) li ha sortit el tret per la culata… Ningú no entén el fet de pidolar almoines quan els governs centrals es financen a través del BCE i a uns tipus dinterès baixíssims (fins i tot, negatius, amb lEuríbor ensorrat). Això sí, ha aconseguit dividir la Federació i, de cara a la propera aprovació dels PGE, juga amb foc. Encetar el debat pressupostari amb una rebolcada així fa que pinti malament. A més a més, ha donat indirectament munició al president Torra per a embolicar la troca, que ve a ésser el seu “modus operandi” habitual. Quan sha vist que tingui un gest de proximitat amb els ens locals, si no és a canvi daugmentar el nombre dacòlits secessionistes?
Al món actual, ràpidament “etiquetem” –amb sigles majúscules–tota notícia que comporta el més mínim desgavell. En base a la que estic tractant en aquest article, jo traduiria/capgiraria (amb sornegueria) el significat de FEMP per un “fem per”: capgirem i interpretem adientment el punt número 4 de larticle en qüestió. Al cap i a la fi, si la situació de desgavell globalitzat derivada de la COVID19 no és un cas demergència total que reclami i permeti disposar daquest excedent, ja cal que ens ho fem mirar.
Lanterior executiu –liderat pel senyor Mariano Rajoy– va tenir una pressa brutal en modificar aspectes de la Constitució en motiu de labdicació del rei Joan Carles. Tan sols 6 anys després daquella “fugida”, se nacaba de produir una altra, amb ets i uts. Encotillada, de ben segur, amb el desig de “tapar-li les vergonyes” als tripijocs de la monarquia del país. Heus ací –fil per randa– un altre fet que clama al cel i que demana una total transparència de lexecutiu. Per contra, jugar a “la puta i la ramoneta”, posant pegats per tot arreu i establint equilibris lingüístics davant de lopinió pública, clama al cel. En cas de seguir amb la política de “fer-se lorni”, bo serà reclamar laplicació dels serrells duna dita famosa: “entre tots la van matar…i ella sola es va morir”. Està clar que parlo de la monarquia i de lètica. Més clar, laigua!
Per què ha cardat el camp? On ha anat a escampar la boira? De debò que no pretén eludir les urpes de la justícia? Ens creurem, ara, que “la justícia és igual per a tothom”?
Josep Ballbè i Urrit.
