Concentració antiracista i antifeixista a Terrassa

Concentració antiracista i antifeixista a Terrassa | Redacció

El Grup municipal d’Esquerra Republicana de Terrassa ha posat aquest dilluns sobre la taula de la junta de portaveus de l’Ajuntament una proposta de resolució de lluita contra el feixisme. “Parlem-ne, negociem-la, però la idea és que aquí hi ha de ser tothom, els partits amb representació però també fer-hi jugar el nostre teixit social”. Amb aquestes paraules, el portaveu municipal d’Esquerra, Isaac Albert, va exposar l’esperit d’una proposta per lluitar contra el feixisme que posa el focus en la propagació d’idearis excloents i xenòfobs per explicar els problemes socials i culpabilitzar col·lectius concrets.

En aquest sentit, els republicans cerquen un consens al ple municipal per no blanquejar aquests discursos d’odi, alhora que es reforça el dispositiu municipal de lluita contra el racisme i es desenvolupa un programa de sensibilització comunitària per implicar entitats i ciutadania a erradicar la xenofòbia a la ciutat.

En el mateix ple de desembre, els republicans també demanaran al Procicat que valori obrir els esplais de dissabte al jovent, per l’important paper de l’educació en el lleure i en haver-se demostrat durant l’estiu que les activitats organitzades per joves són més segures que els espais informals.

Finalment, ERC proposa al ple de Terrassa sumar-se a la campanya Amnistia i Llibertat que s’està desenvolupant a tot el país per cercar suports a una llei d’amnistia per totes les persones empresonades, exiliades o encausades per motius polítics.

Exposició de motius Les primeres dècades del segle XXI han portat a una realitat política i econòmica complexe on la qualificació de feixisme o nazisme respecte a plantejaments ideològics de signe contrari s’ha generalitzat. Com reflexiona el catedràtic d’ètica de la universitat de Barcelona, Norbert Bilbeny, aquesta utilització recurrent de la terminologia pot induir a errors que només fan que empitjorar el resorgiment dels principis excloents i totalitaris que defensaven aquestes ideologies. En les seves paraules “Si ens acostuméssim a dir que els gossos són llops, quan vinguessin aquests ens agafarien desprevinguts. El mateix pot passar si anomenem feixisme a allò que no ho és. Perque el feixisme pot tornar a existir”. En aquesta mateixa línia, el semiòtic i escriptor, Umberto Eco, exposava “Seria molt més fàcil (per nosaltres) que algú apareixés a l’escena mundial dient “Vull tornar a Auschwitz, vull que les camises negres tornin a desfilar solemnement per les places italianes”. La vida no és tan simple”. Partint d’aquest principi, podriem limitar-nos a qualificar de feixistes alguns partits polítics i el preocupant ascens electoral d’aquestes formacions. No obstant això, el problema de fons del feixisme és el marc mental simplificat a l’hora d’analitzar la realitat i el seu plantejament totalitari d’opcions radicals per resoldre problemes complexos, basats en principis reaccionaris i tradicionalistes, excloents i de criminalització d’idees, orígens o valors com l’orígen dels suposats problemes a eradicar. Com exposa el doctor Aitor Hernandez Carr a la seva tesi “La irrupció de la nova extrema dreta a Espanya: el cas de Plataforma per Catalunya”, aquests nous moviments han “suavitzat el seu discurs” per intentar desvincular el discurs d’extrema dreta de l’imaginari del feixisme per atreure a persones que mai se sentirien identificades amb la creu gamada o el braç alçat. Formacions que han abandonat el discurs antidemocràtic i, de fet, s’erigeixen com a defensors del sistema polític liberal, democràtic i d’un estat del benestar que per a ells està “desmantellat en benefici dels de fora de casa”. Un estat del benestar fonamentat en un “liberalisme etnocràtic” on el sistema ha de funcionar “per als nostres”. Uns plantejament que, com exposava Umperto Eco en el seus 14 punts per reconèixer el nou feixisme, basen la solució al malestar social a la seguretat del culte a la tradició, masclisme i model de família “tradicionalista” inclòs, el rebuig al pensament crític, la por a la diferència (de qualsevol tipus) i identificació com a degradació o enemic del sistema i l’obligació moral de la lluita permanent per conquerir unes insititucions deslegitimades. En aquest sentit, fenòmens com el racisme, la lgtbifòbia, l’aporofòbia o el masclisme es perpetuen com a marcs mentals de justificació de problemàtiques socials i les polítiques socials i educatives per a l’evolució d’una democràcia inclusiva i sense discriminacions de cap tipus pateixen greus entrebancs. Factors que, en un marc de crisi social i econòmica produïda per la pandèmia i el conseqüent malestar social, donen un camp de cultiu per la simplificació dels missatges amb perilloses consqüències. Notícies com les destrosses realitzades recentment en un centre d’atenció de menors a Torredembara i les ferides produïdes a un dels seus residents es plantegen com el darrer episodi d’atacs d’aquestes característiques a centres del Masnou (juliol 2020) o l’atac amb pedres a un pis de joves immigrants a Premià de mar (juny 2020), amb un clar rerefons racista. Episodis complexes on el malestar social per episodis de robatoris o okupacions il·legals s’acaben focalitzant cap a col·lectiu com els de joves migrants sols sense referents als quals es cosifica sota una terminologia simplista sota el concepte pejoratiu de “menas” com a causants de tots els mals. Circumstàncies on el discurs feixista aconsegueix introduir, fins a ser acceptat pel discurs públic de mitjans o altres formacions polítiques, la “justícia ciutadana” cap aquestes problemàtiques com la única solució possible. En la mateixa línia es pot interpretar l’increment d’agressions a persones sense sostre a la ciutat de Barcelona en els darrers temps, amb episodis de pallisses o, fins i tot, d’intent de cremar viva a una persona, com a conseqüències del discurs feixista sobre la nostra societat. A Terrassa, on la diversitat forma part natural de la nostra realitat, amb persones vingudes de 128 orígens diferents, com a mínim 8 cultes religiosos identificats i una situació social i econòmica complexe com la de tota gran ciutat, la lluita contra la proliferació d’aquests discursos polítics d’odi i discriminació ha d’esdevenir una prioritat en l’agenda política. Els esforços realitzats històricament per moltes entitats de la ciutat i per la pròpia administració per a la inclusió dels col·lectius nouvinguts i la reivindicació de la diversitat a la nostra ciutat, amb serveis municipals com el Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes del racisme (SAiD), són indispensables però han d’anar més enllà en un moment on es fa evident que els plantejaments feixistes comencen a ser considerats com a legítims o possible solució als seus problemes per una part significativa dels nostres veïns i veïnes. Juntament al consens generalitzat de tots els estudis que el millor remei envers el feixisme són polítiques socials i educatives que promocionin la diversitat, hi ha d’haver un ampli acord municipal per eradicar els discursos excloents a Terrassa. És per tots els motius exposats anteriorment que el ple adopta els següents:

Acords

Primer.

– L’Ajuntament de Terrassa, i els partits que hi són representats, condemnaran formalment totes les manifestacions i declaracions públiques que facin apologia del feixisme, el racisme, la xenofòbia o qualsevol altre tipus de discriminació i/o d’odi, que puguin tenir incidència directa o indirecta a la ciutat i entre la ciutadania terrassenca.

Segon. – L’Ajuntament de Terrassa, i els partits que hi són representats, es comprometen a no blanquejar el feixisme ni els seus discursos d’odi sota cap forma, així com a confrontar-ne les idees per tal de desmentir-les.

Tercer. – Revisar i reforçar els recursos destinats a la implementació de l’estudi “Terrassa sense racisme: Propostes per avançar en aquest camí” elaborat per SOS Racisme per a l’Ajuntament de Terrassa i desenvolupar una campanya de difusió contra el racisme a la ciutat.

Quart. – Analitzar la incidència dels discursos feixistes i excloents a la nostra ciutat i en els diferents districtes de la ciutat, per dur a terme un programa de sensibilització comunitària en contra del racisme i la xenofòbia i el seu seguiment en el marc dels propis consells municipals de districte.

Cinquè. – L’Ajuntament estudiarà la possibilitat d’emprendre accions legals com a delictes d’odi contra qualsevol agressió feixista, racista, masclista o lgtbifòbica que promogui la discriminació.

Nou comentari