Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) proposa un acord de junta de portaveus en favor dels refugiats afganesos que temen per la seva vida i fugen del país per evitar els atacs dels talibans que ara ostenten el poder.
Acords
PRIMER. Cal que l’estat espanyol, que ostenta la competència en matèria d’atorgament de l’asil i del pla de primera acollida compleixi amb l’obligació de protecció internacional a les persones que fugen de l’Afganistan perquè la seva vida corre perill, i que intensifiqui les accions diplomàtiques per tal que aquestes persones puguin sortir del país.
SEGON. Demanem que s’atengui la petició del Govern de la Generalitat d’obrir un contingent perquè des de Catalunya es pugui gestionar l’acollida del major nombre de persones possibles. Des del nostre Ajuntament s’ofereix el suport local a l’acollida i el treball conjunt amb les entitats que actuen en aquest terreny des de l’àmbit local, així com el nostre suport i col·laboració amb la Conselleria d’Igualtat i Feminismes, responsable de les polítiques en matèria de refugi, Drets Humans i protecció dels drets de les dones i de les persones LGBTI, que està coordinant el pla d’acollida.
TERCER. Defensem una política de fronteres en l’àmbit europeu que avantposi els Drets Humans i el compliment dels acords internacionals.
QUART. Des de les institucions implicades a tots els nivells, Govern, Estat, UE i altres institucions de caràcter internacional, cal una implementació d’accions de cooperació al desenvolupament amb membres de la població afganesa que promoguin una societat afganesa socialment justa, inclusiva i plenament democràtica, i també respectant la mateixa sobirania del poble d’Afganistan. Aquesta cooperació requereix la finalització immediata dels acords per a la venda d’armament a tercers països que donen suport polític i material al règim talibà, com en el cas de l’estat espanyol, armament que en molts casos va a parar indirectament a mans de les milícies talibanes.
CINQUÈ. Des de les institucions implicades a tots els nivells, Govern, Estat, UE i altres institucions de caràcter internacional, cal treballar conjuntament amb les xarxes internacionals de suport als Drets Humans, tant de caràcter general, com sectorial, vetllant pels drets de la ciutadania afganesa.
SISÈ. En el mateix sentit, i comptant amb un treball transversal i a escala internacional, cal establir xarxes internacionals de suport, corredors humanitaris segurs, acollida i asil a la població afganesa, amb especial atenció a les dones, nenes, col·lectiu LGTBI+, activistes pels Drets Humans, periodistes i científics, i minories ètniques com l’hazara, directament assenyalades com a objectius pel règim talibà, davant la més que probable i imminent vulneració dels seus drets i llibertats.
SETÈ. Reclamar a l’Estat espanyol que es transfereixin al Govern de la Generalitat, i que el Govern català redistribueixi als Ajuntaments, els recursos econòmics necessaris per poder realitzar l’acolliment amb les màximes garanties.
VUITÈ. – Posar-nos a disposició del Govern de la Generalitat per col·laborar en tot allò que ens sigui possible com a municipi en l’acollida de les persones refugiades que han pogut sortir del seu país, i dels que esperem que puguin sortir properament.
NOVÈ. Fer arribar aquests acords al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, a la Comissió catalana d’ajuda al refugiat, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, al Congrés de Diputats, i a la UE.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Expressem la més ferma condemna sobre la presa de poder de l’Afganistan per part dels extremistes talibans. Tots aquests anys d’intervenció de la coalició internacional al país no han servit per evitar el col·lapse de les institucions, ni per assentar les bases d’un futur millor per a la seva població, una intervenció de la coalició que s’ha demostrat que no es va fer amb objectiu pacificador sinó colonial.
Cal instar les institucions, autoritats i actors internacionals a exigir al règim talibà el màxim respecte als drets humans. No es pot tenir el règim talibà com a interlocutor vàlid en matèria de drets humans quan no n’han mostrat mai el més mínim respecte, i per això, cal exercir aquesta pressió internacional sobre els països que han reconegut el règim i que hi donen suport polític i material, països que sí que actuen dins del marc de les institucions internacionals. Cal evitar que Afganistan torni a esdevenir un focus de terrorisme internacional.
Cal que la Unió Europea coordini una resposta unitària i aculli refugiats procedents de l’Afganistan, respectant el dret internacional en matèria d’asil. És important acollir i cal fer-ho establint, entre altres, corredors humanitaris i quotes obligatòries per als estats membres. També cal rebutjar el sistema d’acords econòmics de la UE amb països limítrofs a l’Afganistan per contenir-hi allà les persones refugiades, com s’ha fet amb Turquia i les persones refugiades sirianes.
Emplacem, doncs, la coalició internacional i exigim a la UE, que donin suport políticament i material a aquelles forces i col·lectius afganesos, tant a l’interior com a l’exterior del país, que lluiten per una societat oberta, inclusiva i democràtica, i que treballen pel seu desenvolupament social i econòmic. Aquesta tasca, evidentment, és incompatible amb seguir amb la venda d’armament a tercers països que donen reconeixement polític i suport material al règim talibà, armament que en molts casos va a parar indirectament a mans de les milícies talibanes.
Cal que la Unió Europea coordini una resposta unitària i aculli refugiats procedents de l’Afganistan, respectant el dret internacional en matèria d’asil.
L’estat espanyol ha format part de les forces d’ocupació de l’OTAN durant vint anys, a aquesta presència espanyola s’hi ha destinat una quantitat de diners estimada de 3.500 milions d’euros i s’hi han enviat més de 27.000 militars. Tot i això, al llarg d’aquests anys l’Estat Espanyol ha concedit un nombre minúscul de reconeixements de condicions d’asil a persones afganeses i, mentre la guerra estava en curs, s’han executat repatriacions que encara avui no han estat aturades.
El govern català des de la presa de poder dels talibans treballa per poder donar resposta a la crisi de drets humans que viu l’Afganistan, i està especialment preocupat per la situació de les dones i les nenes afganeses i de les persones LGTBI+, les minories ètniques i activistes defensors dels drets humans, davant les vulneracions dels seus drets i llibertats i les diferents violències que pateixen.
