ACORD DE JUNTA DE PORTAVEUS PERQUÈ ES RESPECTIN ELS DRETS DE LES MÉS DE 8.000 PERSONES QUE ARRIBEN A LA COSTA DE CEUTA I PER LA DESMILITARITZACIÓ DE LA ZONA (proposat per ERC)
Exposició de motius
L’arribada de més de 8.000 persones migrades a la costa de Ceuta en els
últims dies constata, una altra vegada, que la política migratòria espanyola i
europea no només no ofereixen solucions duradores i permanents en matèria
de mobilitat humana sinó que afavoreixen la instrumentalització de les
persones en processos migratoris per exercir pressió política. Les imatges
que s’han vist els últims dies dels les persones migrades arribant a la costa
de Ceuta i la resposta de l’estat espanyol enviant efectius de l’exèrcit
espanyol, de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional per aturar l’arribada
d’aquestes persones, vulnera greument convenis internacionals.
L’última dada és que 4.000 persones han sigut retornades al seu país
d’origen, amb l’ús de la força descontrolada, amb cops de porra i empentant-los de manera perillosa cap els espigons. Un ús de la força desproporcionat
cap a persones desarmades, amb un estat de salut debilitat i contrari als
protocols de l’ús de la força. L’atenció de les persones ha de ser mèdica,
social i personalitzada per a cada cas i avaluant la vulnerabilitat de cada cas
concret, però en cap cas ha de ser una atenció policial. ONG defensores dels
drets dels migrants ja s’han postulat,i adverteixen que les devolucions de
Ceuta no estan permeses per llei, és per això que la retirada de l’exèrcit de
les costes de Ceuta és urgent, ja que les intervencions les han de realitzar
cossos civils i no militars, i en aquest procés s’han de respectar sempre els
drets humans de les persones que arriben.
Segons el ministre d’Interior espanyol s’han retornat a més de 4.000
persones en el marc de l’Acord entre l’estat espanyol i el regne del Marroc
que facilita les devolucions exprés contràries al Dret Internacional dels Drets
Humans. Recordem, que les expulsions col·lectives o en calent no estan
permeses per la llei i que han d’individualitzar-se qualsevol tipus de mesura
com van establir les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans el 13
de febrer de 2020 i el tribunal constitucional el 19 de novembre de 2020.
Davant la manifestació de «màxima fermesa» realitzada pel president del
govern espanyol, Pedro Sánchez, i davant el desplegament de l’exercit a la
zona de Ceuta i Melilla, així com la utilització de material antidisturbis, fet que
com s’ha dit anteriorment, vulnera els drets fonamentals de les persones
migrants que arriben a Espanya, demanem al ple de l’Ajuntament de
Terrassa l’adopció dels següents acords:
ACORDS
Primer. Instar al govern espanyol a que retiri el desplegament militar a Ceuta
i deixi d’utilitzar l’ús de la força contra persones indefenses i amb un nivell de
salut baix, amb una possible vulneració dels drets de la infància per la
presència entre les persones migrants de menors d’edat.
Segon. Instar al govern espanyol que respecti, protegeixi i garanteixi els
drets humans i la dignitat de les persones facilitant vies regulars i segures
que no posin en risc la vida de qui exerceix el seu dret a la lliure circulació.
Tercer. Instar al govern espanyol que garanteixi la seguretat de les persones
vulnerables, com la infància en moviment.
Quart. Instar al govern espanyol perquè presenti la informació des d’un
enfocament de drets, sense exercir discursos d’odi, de criminalització i sense
generar esterotips o prejudicis.
Cinquè. Instar a la Unió Europea i als països que en són membres que no es
mantinguin passius davant les imatges vistes en els últims dies i les que es
veuen dia rere dia al món que vulnera greument els drets humans de les
persones, i que actuïn amb solucions duradores i permanents davant d’una
situació de crisi humanitària com s’està vivint.
SISÈ.- Tornar a declarar Terrassa com a ciutat d’acollida davant la necessitat de don
resposta a als drets i oportunitats de la infància i l’adolescència dels menors arribats a
Ceuta, en coordinació amb la DGAIA. Alhora, reclamar a l’estat espanyol una reforma
de la llei d’estrangeria que permeti donar resposta als problemes estructurals que pateixen
aquestes persones joves a l’arribar a la majoria d’edat garantint, entre altres drets, un
permís inicial de treball.
