El Ple ordinari de maig ha aprovat la proposta que permetrà atorgar nous usos als locals comercials que estiguin buits per evitar la desertització d’alguns carrers qualificats d’eixos cívics de la ciutat. D’aquesta manera es vol aprofitar els beneficis que el teixit comercial pot aportar com a element vertebrador urbà i de cohesió social. Amb l’aprovació inicial de la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per a la regulació d’usos dels eixos cívics i de les parcel·les qualificades d’A2, A3 i A10 que afronten a eixos comercials, es pretén contribuir a la millora de l’activitat, evitar la proliferació de locals buits i millorar, d’aquesta manera, el paisatge urbà de la ciutat.
L’Ajuntament actuarà en dues línies de treball: d’una banda, es canviarà l’ús dels locals buits en planta baixa en determinats trams de carrers del centre històric perquè puguin ser habitatges de protecció pública o adaptats per a persones amb mobilitat reduïda i, d’una altra, s’eliminaran les restriccions vigents a Terrassa des de 2003 sobre algunes de les activitats que formen part de l’ús d’oficines (com sucursals bancàries, immobiliàries, asseguradores i despatxos professionals) al conjunt de la ciutat, a excepció del centre històric, perquè es puguin implantar en les plantes baixes dels edificis que afronten a eixos comercials. Cap de les dues actuacions comporten un augment del sostre edificable.
Amb aquestes actuacions transversals, es busca promoure l’ocupació d’aquests espais i complementar les accions que s’estan treballant des del Servei de Comerç, dins del pla de xoc que es vol impulsar per fer front a la problemàtica dels locals buits de la ciutat, agreujada per la crisi sanitària. Per al regidor d’Arquitectura i Urbanisme, Carles Caballero, es tracta «d’aconseguir revertir la situació actual, on els locals buits i les persianes no ajuden a dinamitzar la vida dels carrers. Pensem que és útil obrir el ventall perquè considerem que és millor un local ple, amb activitat entre setmana, que un de buit durant anys, i també possibilitar un canvi d’ús per transformar un local en habitatge social. Són actuacions que ens ajudaran a promoure un canvi per revitalitzar el paisatge urbà de la ciutat».
Per la seva banda, la regidora de Comerços i Mercats, Jennifer Ramírez, creu que aquesta actuació «suposarà una millora de la imatge comercial de Terrassa, transformant aquests locals en serveis per a les persones. Aquesta modificació del POUM ens permetrà ampliar les possibilitats per abordar la presència de locals buits, ampliant-ne l’ús en determinades zones, mentre seguim treballant en un pla de xoc per abordar aquesta problemàtica amb solucions imaginatives».
Aquesta actuació, segons l’àmbit de la modificació puntual, es limitaria en els següents trams de carrers: de Baldrich (entre el carrer del Portal Nou i la plaça del Comte Guifré), de la Cisterna (entre el carrer del Doctor Cabanes i el Portal de Sant Roc), de Miquel Casas (entre Portal Nou i el carrer de Martí Alegre), de Sant Domènec (entre els carrers del Col·legi i de la Rutlla), de Sant Genís (entre la Rutlla i el Passeig del Vapor Gran), de Sant Quirze (entre el carrer del Portal Nou i el del Puig Novell), del Col·legi (entre els carrers del doctor Cabanes i de l’Era), del doctor Cabanes (entre Cisterna i el carrer de Vinyals, entre Cisterna i el carrer del Col·legi i entre el parc dels Catalans i el carrer de Vinyals), del Portal Nou (entre el carrer de Baldrich i el Passeig del Vapor Gran) i també del Puig Novell (entre els carrers del Racó i de Sant Quirze).
Aquesta mesura no s’estableix com una obligació, per la qual cosa no és possible determinar el nombre de nous habitatges resultants, i afecta aquelles qualificacions que no tenen admès l’ús d’habitatges en edificis plurifamiliars en plantes baixes.
La proposta de l’Ajuntament va ser presentada a la patronal Cecot aquesta mateixa setmana, la qual també va donar el vist-i-plau:
