Gairebé vuitanta anys després de la seva mort, la figura d’Alfons Sala i Argemí encara desperta controvèrsia. Més que la seva història –l’última biografia publicada és a punt de fer 40 anys- és la seva memòria, el que està en disputa: honors i medalles concedides per l’Ajuntament per haver contribuït al progrés i al desenvolupament industrial de la ciutat.
A dia d’avui, Alfons Sala disposa de la Medalla d’Or de la ciutat, el nom d’un carrer (passeig del Comte d’Ègara) i una placa commemorativa a la casa del carrer Puig Novell on va néixer (actualment, l’escola Petit Estel). De l’estàtua ja en parlarem en un altra ocasió. Sabadell o Mura també tenen un carrer dedicat a Alfons Sala, però Vacarisses, Olesa i Viladecavalls, que també en tenien, van decidir substituir-lo per d’altres noms (c/ dels Arbres, c/ del Pou i c/ Antoni Soler Hospital, respectivament).
Pel que fa a Terrassa, sovint s’ha plantejat la retirada dels honors a Alfons Sala com un tema gairebé traumàtic. En el fons, res més lluny de la realitat. Ningú va fer cap escarafall quan es va substituir el seu retrat del saló de plens. En quant al carrer, ni tan sols es tracta de canviar el nom, sinó de suprimir el cognom: el Passeig i prou, sense dir que és del Comte d’Egara. Com n’hi diu tothom i com sempre se n’ha dit. El procés de remodelació ofereix, a més, un context ideal per emprendre el canvi. En quant a la placa, té el dubtós mèrit de ser una de les últimes relíquies franquistes exposades a l’espai públic que, per si fos poc, està instal·lada a la façana… d’una escola infantil! Per últim, la medalla d’or fou un reconeixement creat per la dictadura l’any 1942 en plena follia repressiva per fixar l’imaginari simbòlic del nou règim. El primer en rebre-la fou Francisco Franco (retirada el 2003!), el segon fou Alfons Sala. Qui hauria d’afinar l’argumentari no és qui vulgui suprimir els honors, sinó qui els vol mantenir!
Darrerament, hem insistit en la importància de centrar el debat no en el personatge sinó en l’homenatge. Quan i qui l’homenatja? Amb quina finalitat?
El 1926, la dictadura de Primo de Rivera li va concedir a en Sala un títol nobiliari per haver estat el seu home fort a Catalunya. En consonància amb el reconeixement, l’Ajuntament va establir que el Passeig s’anomenés “Paseo Conde de Egara”.
Un cop liquidada la dictadura primoriverista, una de les primeres actuacions de l’Ajuntament republicà fou substituir el nom del passeig Comte d’Egara pel de Passeig de García Hernández, un màrtir del republicanisme. És a dir, el que es podria considerar el primer Ajuntament democràtic de la història de la ciutat va decidir, amb Alfons Sala encara viu, reiterar-li els reconeixements.
En canvi, a partir de 1939 i com a conseqüència del desplegament institucional del franquisme, l’Ajuntament va decidir restituir-li tots els honors i afegir-ne de nous: el 1943 rebia la Medalla d’Or.
La meva opinió personal és que els reconeixements que sosté una institució democràtica han de rimar amb l’esperit de 1931 i no amb el de 1939. La nova llei de memòria democràtica, tot i que justeja en molts aspectes, declara il·legal el règim sorgit del cop d’Estat: cap de les seves decisions tenia cap mena de legitimitat democràtica.
El proper dia 24 de novembre, el servei de Memòria Democràtica i el CEHT organitzen una jornada de debat sobre els honors i les distincions municipals concedides durant el franquisme. Serà un bon moment per a poder tractar la qüestió no només d’en Sala, sinó d’altres personatges que, d’una manera o d’altra, el règim va considerar que n’eren dignes representants atorgant-los medalles o plaques commemoratives.
Enllaç inscripció jornades
