!--akiadsense-->
El conseller Josep Rull lliura a la Generalitat 10.500 cartes rebudes a la presó durant els seus tres anys de captiveri. L’Arxiu Nacional de Catalunya aquest dilluns 7 de desembre, en presència de la consellera de Cultura Àngels Ponsa, la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, i el director del centre, Francesc Balada, ha acollit l’acte.
Rull ha volgut aprofitar un dels seus permisos penitenciaris per ser-hi personalment. Es tracta d’un primer lliurament en el qual s’integraran cartes rebudes entre el novembre de 2017 i el novembre de 2019 que la família, amb la intervenció fonamental de la historiadora terrassenca Mariona Vigués, ha anat classificant i descrivint.
Pertanyen a quatre grups de corresponsals ben definits: infants i adolescents (182 cartes), procedents de l’estranger (sumen 857 cartes, trameses des de 51 països dels cinc continents) de ciutadans dels quals consten les dades com a remitent (8.964, procedents de 707 municipis del Principat de Catalunya, un 75% del total de poblacions del nostre país), i, finalment, 497 cartes més, rebudes entre novembre de 2017 i desembre de 2018, corresponents a persones que no van fer constar les seves dades personals, més enllà del nom, per por a possibles represàlies repressives, tal i com elles mateixes fan constar en el contingut dels escrits. Aquestes 10.500 cartes ocupen un total de 30 caixes de trasllat i van ser traslladades materialment a l’Arxiu Nacional el divendres 4 de desembre.
Els lliuraments dels consellers Mundó i Forn
El del conseller Rull és el tercer lliurament de documentació a la Col·lecció de cartes dels presos i exiliats per l’autodeterminació de Catalunya, després dels realitzats en els darrers mesos pels consellers Carles Mundó i Joaquim Forn. El primer, el 28 d’octubre de 2019, va cedir a la Generalitat 1.856 cartes, 146 targetes postals i 1 llibre fotogràfic de record rebuts a la presó d’Estremera (Madrid) durant els seus trenta-tres dies d’empresonament, entre el 2 de novembre i el 4 de desembre de 2017. El segon, el passat 1 d’octubre de 2020 (després d’alguns retards motivats per la pandèmia), en un acte on fou present la consellera Àngels Ponsa, la seva família va fer també un primer lliurament de 15 carpetes que contenen 1.500 cartes, tractades per Blanca Masvidal, qui n’ha tingut cura i ha fet la classificació fins ara, d’acord amb els criteris tècnics que l’Arxiu Nacional, en el seu dia, va facilitar, a petició seva, a les famílies dels membres del Govern i les entitats socials sobiranistes presos i exiliats des dels Fets d’Octubre de 2017.
Un testimoni de primera mà, original i insubstituïble, d’un temps del país
La voluntat de creació d’aquesta col·lecció arrenca d’uns pocs mesos més tard dels episodis polítics que li’n donen sentit. La primavera de 2018, per iniciativa de Laura Masvidal, esposa del conseller Joaquim Forn, l’Arxiu Nacional va iniciar els contactes amb els familiars dels presos i exiliats, en relació a la gestió, per al seu ús i conservació futura, de l’enorme volum de cartes que rebien aleshores a la presó. Els contactes inicials amb l’Associació Catalana pels Drets Civils, que representa les famílies del presos i exiliats polítics, van permetre valorar de seguida la feina de catalogació feta fins aleshores en el cas de la documentació del conseller Josep Rull. Des de l’Arxiu Nacional es van facilitar els criteris tècnics més adients per continuar-la, així com eines informàtiques adaptades per permetre que la tasca feta per les famílies fos compatible amb la seva conservació posterior al centre.
L’Arxiu Nacional, a més, va transmetre a l’associació la importància que es conservés aquesta correspondència, si fos possible, de manera unificada, dins una col·lecció documental de cartes als presos i exiliats per l’autodeterminació de Catalunya. Les preses, els presos i les seves famílies han estat des de primera hora molt conscients de la seva importància patrimonial i tenen la voluntat d’anar-les dipositant en un arxiu públic per a la seva conservació permanent. Amb posterioritat als ingressos, el centre durà a terme el tractament arxivístic definitiu. Cal tenir en compte, però, que l’accés de tercers a les cartes serà necessàriament restringit durant anys, atès que la legislació vigent, per a la documentació que conté dades personals sensibles (com són les de caràcter ideològic), estableix un període de reserva de 25 anys des de la mort del productor del document o (si se’n desconeix la data i no és possible escatir-la) de 50 anys des del moment de la seva creació.
Tot i aquests extensos períodes de restricció en l’accés, pensem que la conservació d’aquesta documentació permetrà llegar a les generacions futures un testimoni de primera mà, força original i insubstituïble, de la forma en la qual una part notable de la societat catalana va viure la repressió contra els organitzadors del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya convocat pel Govern el Primer d’Octubre de 2017.
L’Arxiu Nacional posa, doncs, a disposició dels propis protagonistes i les seves famílies la Col·lecció de cartes dels presos i exiliats per l’autodeterminació de Catalunya, amb la voluntat que pugui aplegar i preservar en un futur la correspondència que hagin classificat i revisat. Confiem que durant els primers mesos de 2021 es produiran nous ingressos d’aquestes cartes a la presó, en les condicions que les especials condicions de vida dels dipositants, així ho permetin.
El conseller @joseprull i la consellera @angelsponsa arriben a l’@arxiunacional per lliurar oficialment bona part de les cartes rebudes a la presó entre 2017 i 2019: testimoni documental excepcional d’un temps difícil del nostre país#ArxiuNacional40pic.twitter.com/teUkYxiBO6
— Arxiu Nacional (@arxiunacional) December 7, 2020
El conseller @joseprull ens ha deixat la seva dedicatòria al llibre d’honor de l’@arxiunacional: memòria sobre memòria pic.twitter.com/RaP1nuqRIr
— Arxiu Nacional (@arxiunacional) December 7, 2020
