La CUP de Terrassa ha fet un comunicat on ofereix el seu pare sobre la pandèmia.
“Quan ja fa més de tres setmanes de confinament creiem oportú, des de CUP Terrassa, insistir en el fet que, per la situació d’excepcionalitat i confinaments que està provocant la Covid-19, és de màxima importància i responsabilitat seguir restant tots i totes a casa. Venen els dies més difícils que hem viscut fins ara i l’única manera efectiva d’aturar aquesta pandèmia és el màxim confinament. En aquests dies hem pogut constatar a Terrassa, i a tot el país, que, davant les situacions d’extrema gravetat, tant sanitàries com econòmiques, ha estat la resposta popular i del sector públic la que ha estat a l’altura. Som conscients de la situació en què es troba molta gent, suportant des de l’atur forçat fins a la pèrdua d’éssers estimats; i som les persones les que estem intentant garantir que la vida es posi al centre, fomentant la solidaritat i arribant a aquelles altres persones que la situació pot empitjorar greument les seves condicions de vida. És el poble qui està salvant el poble.
Hem vist com el personal sanitari i de cures ha passat la mà per la cara amb la seva actitud a les inaccions del sistema capitalista. Allà on patronals, banca i els polítics que els defenen i protegeixen han estat desapareguts, la solidaritat i l’ajut mutu ha estat present. Des de mostres de suport en forma d’aplaudiments o la Xarxa de Suport Mutu, fins a les anònimes mostres de solidaritat veïnal a cada barri, són exemples d’organització popular que van directes a la línia de flotació d’arribistes, feixistes i neoliberals i les seves organitzacions. On és la banca i els seus diners? Què fa la CECOT? Han dit res les immobiliàries de Terrassa? Desgraciadament, no sembla suficient situació d’excepcionalitat per a aquells responsables que haurien de saber posar la vida al centre. Allà on les treballadores són afectades per ERTOs, on treballadores son obligades a treballar sense els imprescindibles EPIs o on empreses concessionàries de l’Ajuntament deixen les treballadores en situacions d’extrema precarietat. Terrassa no se’n salva. S’estan produint situacions imperdonables com l’ERTO de SEHRS, empresa concessionària de l’Ajuntament de Terrassa, i que ha deixat les seves treballadores al carrer.
Cal recalcar que la Plataforma SEHRS Explota va adreçar a l’Ajuntament una carta exposant la seva problemàtica, i l’alcalde va respondre amb promeses vanes d’ajuda a les treballadores que, evidentment, no han aparegut per enlloc. Es fa palès la necessitat de remunicipalitzar els serveis públics de la ciutat. També és responsabilitat de l’Ajuntament la situació de les treballadores del Servei d’Atenció Domiciliària, que estan treballant en situació de precarietat, ja que tan sols una de les empreses concessionàries està proveint les treballadores d’equips EPI. Des de moltes vies s’han sentit veus preocupades per la falta de previsió sabent que el confinament dóna peu a un augment del número i intensitat de les violències masclistes. I així ha sigut. Segons l’Institut Català de la Dona aquest augment ha estat, fins ara, del 30%.
La resposta de l’Ajuntament de Terrassa ha estat considerar el servei de la Casa Galeria com a prescindible, i reduir el Servei d’Informació i Atenció a les Dones a telèfons de difícil memorització i una adreça de mail. Aquesta reducció, d’un servei ja deficient, evidencia un desconeixement total de la realitat de la violència masclista per part de l’Ajuntament, i deixa en mer simbolisme les mesures preses. La situació també ha obligat a les llogateres de Terrassa a convocar una vaga de lloguers. Que els que es dediquen a especular amb el dret fonamental de l’habitatge no mostrin cap sentiment de solidaritat, no és raó perquè l’Ajuntament de Terrassa es quedi de braços plegats davant aquesta situació d’emergència. Cal posar la vida per davant del capital. Des de CUP Terrassa veiem amb desesperació que les decisions preses per l’Ajuntament són tan erràtiques com simbòliques, i ho són per molta difusió i autocomplaença que es faci per xarxes.
Per tant, exigim que el govern municipal de Terrassa sigui valent i que les seves actuacions anteposin les persones al capital, posi la vida de les persones al centre i es deixi d’una vegada de doblegar-se als interessos neoliberals d’empreses i entitats oligàrquiques.”
Propostes
Per això proposem:
– Mostrar i oferir tot el suport possible a les treballadores dels serveis bàsics, i en especial el personal sanitari i social, i a les persones que puguin estar infectades.
– Que s’obligui a les empreses subcontractades a garantir la salut i els drets laborals de les treballadores. Això inclou no aprofitar-se de la crisi sanitària fer acomiadaments així com els Expedients Temporals de Regulació d’Ocupació. Així mateix, començar a buscar les vies jurídiques per tal que es puguin revocar aquells contractes incomplerts i assentar les bases per a la remunicipalització dels serveis de l’Ajuntament de Terrassa.
– Garantir l’atenció a les víctimes d’agressions masclistes, a falta d’un protocol, reforçant aquest servei durant el confinament. Aplicar noves estratègies de denúncia com, per exemple, el sistema “mascarilla 19” implantat a Canàries o similar. Els confinaments perllongats, malauradament, augmenten les agressions i es fan més crues, i, a més, disminueixen les oportunitats de les dones per a denunciar-los.
– Evitar tornar a utilitzar els serveis de l’Exèrcit Espanyol per a fer tasques per a les quals tenim personal adequat i preparat per fer-ho. Evitar tornar a utilitzar llenguatge bèl·lic per a referir-se al procés de la pandèmia. Mal li pesi a alguns herois de pacotilla, això no és una guerra, és un problema de gestió pública de la sanitat, i, d’això, ni els reis ni els militars en saben.
– Promoure urgentment les compres de queviures i productes bàsics en comerços de proximitat. Evitem les grans cadenes comercials i, en especial, els serveis de repartiment a domicili de les grans plataformes.
– Més enllà de la mediació, reclamar a les immobiliàries i propietaris particulars a alliberar del pagament del lloguer, hipoteques i factures de subministraments bàsics, aquelles persones que estan patint situacions de precarietat econòmica. Especialment la factura de l’aigua, que depèn de l’Ajuntament.
– I, sobretot, aprendre! Aprendre que el que ha passat no pot tornar a passar. Que els serveis públics són intocables, i que remunicipalitzar serveis és posar la vida de les persones al centre; i qui salva vides és el poble, i no el capital. I cal recordar que quan això acabi, començarà un dia que durarà anys.
