!--akiadsense-->
Catalunya en Comú aprovarà aquest diumenge els Estatuts i els reglaments electorals interns per tal consolidar l’estructura orgànica del partit. I ho farà en una assemblea organitzativa al campus de la Ciutadella de la UPF amb una vintena d’esmenes vives de les 460 aportacions que es van fer a l’esborrany inicial. El coordinador d’Organització i Territori dels comuns, Xavier Matilla, ha explicat que busquen desenvolupar-se territorialment per afrontar un moment “clau” per als comuns, les municipals del 2019. De moment, es preveu que la coordinació nacional i les locals estiguin a mans de mínim dues persones –han de ser homes i dona- i d’un màxim de quatre. També es refundarà la coordinadora nacional: a partir d’ara es dirà Consell Nacional de Comuns i, amb 200 membres, fixa en un 40% la representació territorial.
El 60% restant seran escollits a través de les llistes que per equips i paritàries que en primàries optaran a la direcció dels comuns. El territori, que previsiblement s’organitzarà en vegueries i les comarques de Barcelona, tindrà doncs una representació territorial directa al Consell Nacional. Les assemblees locals a partir de diumenge es diran ‘Comú’.
Tots els canvis orgànics i tècnics que s’aprovin diumenge -no són definitius- s’adaptaran transitòriament. És el cas de la coordinació general, que és ara a mans de Xavier Domènech i que seguirà al capdavant almenys fins que es renovin els òrgans, ja amb el nou format, abans les vacances d’estiu.
Matilla ha explicat també que els comuns volen bastir una estructura d’adaptació àgil i que a poc a poc es despleguin i s’hi incorporin aspectes específics. També de cara als ‘Comú’ de cada municipi. Un dels que tindrà “estatus especial” és Barcelona, en part per la naturalesa de la ciutat. En canvi, finalment ha decaigut de l’esborrany aquesta especificitat per a Terrassa –són dues de les candidatures dels comuns amb més força a les municipals del 2015. Així, l’estructura que va articular Terrassa en Comú fa tres anys servirà ara “de pal de paller” per consolidar-se. Matilla ha assegurat que els estatuts atorguen, de fet, un “alt grau d’autonomia i flexibilitat” al món local a l’hora d’avaluar confluències electorals amb altres forces.
Al marge d’abordar les municipals, els comuns també volen un partit que superi la militància i l’estructura clàssica. Per això, es preveu que les assemblees siguin obertes a la ciutadania, que no hi hagi quotes i volen en mantenir-se en “l’autonomia financera”, ha afirmat Matilla, a l’espera de fer públic el document final que es durà a votació a l’assemblea de diumenge.
Hi arribaran amb una vintena d’esmenes vives –formen part de les 73 esmenes que la direcció va desestimar. Se’n van acceptar 106 i transaccionar 216, a banda d’una seixantena d’aportacions a tall de comentari que no es van plantejar com a esmenes. En total, doncs, unes 460 aportacions de les bases a l’esborrany inicial. La gran majoria, ha afegit Matilla, amb actitud de “coresponsabilitat” i “constructives”.
L’assemblea organitzativa d’aquest diumenge a la UPF pretén ser doncs un pas més per reforçar l’espai i “la lògica de confluència”, un any després de la sessió fundacional al pavelló de la Vall d’Hebron. CatComú va néixer finalment per l’impuls d’ICV, EUiA i BComú, ja que se’n va desmarcar Podem Catalunya durant les negociacions. La formació morada estava llavors sota la direcció d’Albano Dante Fachin, que va dimitir al novembre i va ser rellevat per una gestora. Després d’una campanya de primàries polèmica els darrers dies, Xavier Domènech ha assumit ara la secretaria general de Podem, en paral·lel al lideratge dels comuns.
3 
