A la política, la sinceritat és reconèixer les teves limitacions, i tots en tenim. Orientar els teus actes encaminats al bé comú haurà de ser la irrenunciable guia de qualsevol ciutadà que decideix emprendre el camí del servei públic. Treballar per a la millora de la salut és una part imprescindible d’aquest bé comú que comença amb l’obertura del CAP Can Roca.
Sincerament, crec que el CAP Can Roca és una molt important aportació a la millora de salut de les ciutadanes i ciutadans de Terrassa. Fa un mes aproximadament, el dia 3 d’octubre, un lluminós dilluns ple de felicitat i d’il·lusió, es va obrir a l’atenció
sanitària, la vuitena Àrea Bàsica de Salut a la nostra ciutat, Terrassa H.
Res és gratuït, el cost de les coses és una realitat, i no parlo des d’un punt de vista econòmic, sinó de la gran feina de reivindicació veïnal, de moltes entitats, de ciutadans anònims… que han treballat per a fer possible aquest equipament llargament desitjat.
Però també vull denunciar que la improvisació, la incertesa i la gestió ineficient ha caracteritzat el tarannà l’equip de govern local. Aquestes paraules no són per a menystenir la feina del nostre equip de govern local amb l’alcalde, Jordi Ballart, al capdavant i la regidora de salut, Mònica Polo, en la gestió del nou equipament. I parlo de no menystenir, com estimar en menys del que val, però és evident que no podem passar per alt la crítica política degudament justificada a mesos de greu improvisació.
Si parlem de l’asseguradora pública, CatSalut, només puc dir que la seva indiferència a les reivindicacions veïnals, d’entitats, i inclús el comitè d’empresa del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) i el principal Sindicat de Metges de Catalunya, per un principi bàsic de transparència democràtica, ha sigut nul. La demanda de participació en la presa de decisions i la planificació sanitària, amb un acord de fa més de deu anys que atribuïa al CST la gestió del nou equipament s’ha desestimat, indica una mala salut democràtica d’algunes entitats públiques de Catalunya.
Voldria recordar que CatSalut, l’asseguradora pública, no és una entitat independent, sinó que depèn de la Conselleria de Salut, és a dir, del Conseller, que fins fa ben poc era el Dr. Josep Maria Argimon, de JxCat, i que governa amb coalició amb ERC. Encara sorprèn més, que un govern local de coalició de TxT i ERC, en un exercici de manca de lleialtat a la ciutadania de la nostra ciutat, no faci seva la reivindicació històrica de gestió del nou CAP per part del CST, més tenint en compte que l’actual govern de coalició forma part del seu Consell d’administració.
Un mes després de l’inici de l’activitat assistencial al CAP Can Roca, podem afirmar que no millorarà l’atenció de la ciutadania, i ho podem assegurar perquè les 17.700 persones procedents del CAP Rambla, gestionat per Mútua de Terrassa (MT), i les 6.100 persones del CAP Terrassa Nord, rebran assistència per part dels mateixos sanitaris traslladats al nou CAP.
Com volem millorar l’atenció sanitària i reduir la congestió dels centres sense més personal i inversió? Molt poc probable, i ho puc afirmar per la meva experiència com infermera. L’atenció primària és quelcom més que una visita al metge; és seguiment a malalts crònics, tractament de malalties agudes, visites domiciliares de persones amb mobilitat reduïda o greus incapacitats, educació sanitària, prevenció de malalties, atenció pediàtrica, campanyes salut pública, programes de salut a l’escola… Sense més metges i infermeres, no és possible donar una atenció de qualitat.
Sorprèn, i molt, com s’ha fet tot plegat, i em pregunto si no hi havia altres opcions, no només perquè l’assignació del nou CAP sigui exclusivament demogràfic. Què passa amb totes aquelles persones que poden tenir limitat l’accés al nou centre, o inclús en els casos de sol·licituds concretes degudament justificades? Hi ha un principi bioètic de beneficència, entès com la prevenció d’un dany, que no s’ha tingut present com a criteri d’exclusió a l’hora de realitzar el trasllat. Desgraciadament, ens troben en una inamissible sensació de manca de respecte al ciutadà quan prenen decisions plenament democràtiques de lliure elecció de metge i altres sanitaris titulats.
Encara sorprèn més que el necessari acompanyament del nostre Ajuntament, i la Regidoria de Salut concretament, ha sigut pràcticament nul, i la resposta fàcil sempre els porta a escudar-se en la manca de competències. La realitat, però, és que a part
de la seva improvisació a l’hora de gestionar temes cabdals per a Terrassa, manca influència política.
Faré meves les paraules de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa (PDSPT) que en la reunió del passat dia 14 de setembre amb l’Ajuntament, la seva resposta era precisament que no té competències en sanitat. Se li va recordar al consistori la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans (article XVII Dret a la Salut), la Llei Municipal i Règim Local de Catalunya (article 63.1) i la “Ley General de Sanidad” article. 42.2, que estipulen les competències dels municipis en la gestió de la salut.
Unes dades que ens hauria de portar a una reflexió del model sanitari que volem a Terrassa. Amb el nou CAP Can Roca, encara tenim 2 dels 5 centres més congestionats de Catalunya. CAP Rambla en el tercer lloc i Sant Llàtzer en el cinquè lloc. Cert que el CAP Nord passa al catorzè, però perd una part del seu personal, que passa al CAP Can Roca. Necessitem un canvi de model, no podem deixar de lluitar per a una sanitat pública i de qualitat per a tothom, és de justícia social.
Des del Grup municipal socialista de Terrassa (PSC Terrassa) desitgem que el nou equipament sigui un referent per a la nostra ciutat en la millora de la vida i la salut de les ciutadanes i ciutadans. Però, no podem deixar d’insistir en la necessitat que el nostre Ajuntament, plenament conscient de les mancances de la ciutat a l’àmbit sanitari, treballi amb tots i totes per a aconseguir una ciutat més justa i més social. En la millora de la nostra ciutat sempre tindran una mà estesa.
Africa Serena Velasco,
Secretària de Salut del PSC Terrassa.
