Discurs íntegre de l’alcalde en l’acte on es va passar balanç als dos primers anys de legislatura i es va avançar què es farà en els propers.
Regidores i regidors, amigues i amics:
Aquerst 15 de juny es compleixen 2 anys des de la constitució de l’actual Ajuntament. Complim 2 anys de Govern Municipal, 2 anys com a alcalde i, si m’ho permeteu, en un terreny més personal, també 2 anys com a pare, que han representat un canvi a la meva vida. Ens vam presentar a les eleccions municipals del 2019. Perquè voliem fer les coses d’una altra manera. Perquè havem entès que Terrassa es mereixia una nova etapa, amb uns nous fonaments, sense que això signifiqués ignorar o menystenir totes les coses bones assolides des del 1979. Ho diem amb molt de respecte i reconeixement, convençuts que estem davant d’una oportunitat per sumar, per teixir grans acords i fer autèntica política de ciutat, al servei de la ciutadania i deixant de banda les dinàmiques partidistes. Terrassa, a les eleccions municipals del 2019, va votar un canvi.
Tot per Terrassa i Esquerra eren i són les forces que el representa i això és el que vam proposar als terrassencs i les terrassenques. Obrir una nova etapa, valorar i respectar tot el que s’havia construït col·lectivament, però també sentint-nos lliures d’explorar nous camins i d’imaginar fer una nova Terrassa, la del segle XXI.
I aquí estem, 2 anys després, fent balanç i mirant cap al futur per fer de Terrassa una sola ciutat, una ciutat unida i diversa, sense barreres, sense barris de primera o de segona.
I aquesta unitat comença en el propi Govern Municipal, basat en dues formacions polítiques molt diferents però també amb molts punts en comú, pel que fa a la visió del present i del futur de la ciutat.
Hem estat capaços de pactar els acords i els desacords, per donar a Terrassa el que necessita ara més que mai, i molt especialment en aquesta recta final de la crisi sanitària: estabilitat i bon govern.
Quan a l’estiu del 2019 posàvem les bases d’aquest mandat no ens imaginàvem que uns mesos després hauríem d’enfrontar-nos a la duríssima prova de la covid-19 i l’estat d’alarma.
Terrassa ha estat una de les ciutats del nostre país que ha encarat la crisi amb més energia, amb més solidaritat i amb més eficàcia.
Ho dic amb orgull i amb agraïment a totes les persones que ho han fet possible, a dintre de l’Ajuntament i al conjunt de la ciutat. Però també dic que aquesta crisi sanitària hauria estat molt diferent si Terrassa no hagués votat majoritàriament per un canvi en profunditat. Ara tenim un Ajuntament millor del que teníem, molt més ben preparat per fer front a les crisis i molt més ben orientat cap als reptes de present i de futur de la nostra ciutat.
Permeteu-me que aporti algunes xifres. Hem destinat més de 22 milions d’euros a mesures i accions per reduir l’impacte de la crisi, per ajudar el comerç i la restauració, per donar aire a les empreses i a les persones autònomes, per protegir les persones i col·lectius més vulnerables. Hem impulsat un Pla de Xoc amb 264 actuacions realitzades, un 85% de les que havíem previst. I hem destinat el superàvit municipal, 16,8 milions d’euros, a projectes enfocats a la recuperació i reactivació de la ciutat, com són neteja i residus, millora del transport públic, actuacions a l’espai públic i les rieres, reforç de serveis socials i d’educació, ajuts a sectors més afectats per la crisi i promoció econòmica.
Ara és el moment de mirar endavant amb optimisme i amb ganes, per reactivar la ciutat, però sense oblidar la duresa de la crisi que encara estem patint, tot i que ja veiem que s’apropa al seu final, gràcies, fonamentalment, a l’èxit col·lectiu que significa la vacunació, que ja ha arribat a més de 86.000 persones, i a l’esforç extraordinari, impagable, que ha fet i està fent tot el personal sanitari.
La crisi ens deixa xifres preocupants i doloroses. Hem tingut fins ara prop de 19.000 casos de covid, prop de 3.000 ingressos hospitalaris, 346 persones ingressades a UCI i 543 defuncions.
Pel que fa a l’ocupació, l’impacte també ha estat molt remarcable, amb més de 16.000 persones a l’atur. I pel que fa a la població, per primera vegada en molts anys és pràcticament la mateixa, amb 224.111 habitants, trencant així la tendència al creixement de la ciutat de Terrassa des del 2016.
I per altra banda, pel que fa a l’impacte en serveis socials, les dades són molt reveladores. El 2020 es van atendre 49.000 persones, gairebé 4.000 més que el 2019. Es van donar 16.591 ajuts d’emergència, una xifra molt superior a la de l’any anterior, que va ser de 12.081, amb un cost de 1,4 milions d’euros.
La crisi sanitària ens ha obligat, òbviament, a replantejar les prioritats del Pressupost Municipal i de l’Acció de Govern, però no hem deixat d’avançar en una sèrie d’àmbits en els quals la ciutat arrossegava dèficits i mancances importants. I em refereixo a serveis molt bàsics perquè la ciutat funcioni i que tenen una gran incidència en la qualitat de vida i en el benestar de les persones. En podria esmentar molts però es faria molt llarg, de manera que em centraré en els més destacats.
Un capítol important en el dia a dia de la ciutat i de compromís ferm d’aquest Equip de Govern és el de la neteja i la recollida de residus. Estem fent un esforç molt important de millora, que s’està notant molt clarament al carrer. Hem reforçat la plantilla d’EcoEquip, la flota de vehicles i des del mes de novembre passat s’estan implementant una sèrie de mesures per millorar l’estat dels nostres carrers i combatre l’incivisme. Un exemple d’aquesta estratègia és la instal·lació de càmeres de videovigilància en alguns dels punts negres detectats a la ciutat.
Pel que fa seguretat, cam començar aquest mandat amb 209 places d’agent de Policia Municipal i l’acabarem, el 2023, amb 255. És a dir, cada any ampliem entre 10 i 15 persones la plantilla, sense que això impliqui deixar de reivindicar que també s’incrementin els efectius dels Mossos d’Esquadra a la nostra ciutat, que ara estan molt per sota de les necessitats. Per altra banda, també estem fent un esforç en altres àmbits com la renovació de vehicles o el projecte d’instal·lació de videocàmeres, en el qual estem treballant.
Terrassa és una ciutat segura, com ens diuen reiteradament totes les estadístiques oficials, tot i que hi ha aspectes i zones en les quals encara podem i hem de millorar, sense estigmatitzar ningú, sense deixar-nos portar per manipulacions i sense crear alarmes injustificades. Aquest és el camí, més recursos, més proximitat als barris i millor convivència a tota la ciutat, i en aquest sentit en els propers mesos es recuperarà el projecte de Policia de Barri.
En transport públic i mobilitat també estem fent un gran esforç per millorar la ciutat. Tenim actualment 71 autobusos, dels quals 3 són de reforç i preveiem que es deixin d’utilitzar aquest estiu. Per a l’any vinent, s’incorporaran 2 autobusos més i en renovarem 12, així com també hem previst que entre 2023 i 2025 es renovin 5 autobusos de 12 metres cada any. Al mateix temps que impulsem una mobilitat més sostenible, amb la millora de la xarxa ciclable o la vianalització de carrers per millorar l’espai públic.
Xifres i actuacions que demostren el nostre compromís per una ciutat més sostenble. En aquest sentit cal destacar l’èxit de la THospital, que ha millorat la vida quotidiana de milers i milers de persones i que es va posar en marxa en un temps rècord.
En quart lloc, l’habitatge, una altra prioritat que ‘Ajuntament afronta sense deixar de reivindicar els canvis legals necessaris per protegir aquest dret essencial de les persones.
Estem treballant intensament per donar resposta a l’emergència habitacional, i les xifres així ho demostren. Entre gener de 2020 al gener de 2021 hem obert 350 expedients, per analitzar possibles incompliments de l’oferta de lloguer social, segons el que preveu la llei actualment vigent.
A més, estem treballant en 3 grans línies per a l’ampliació del parc municipal d’habitatges i de lloguer assequible, la millora de l’estat del parc d’habitatges i noves accions per possibilitar la permanència a l’habitatge.
Apunto només unes quantes dades que permeten situar els objectius que ens hem fixat…
– 36 habitatges en fase de compra, tràmit o negociació.
– 62 habitatges a la fase 1 de Can Colomer i 250 a la fase 2, així com 19 més a la Casa Germain.
– 3 projectes d’habitatges dotacionals: Avinguda de Barcelona, fins a 50 habitatges de convivència intergeneracional. Sant Pere Nord, fins a 100 habitatges. I carrer Cisterna, 12 habitatges per a joves.
També cal esmentar aquí projectes que permetran una transformació social i urbanística de determinats sectors de la ciutat com el de l’antic Vapor Cortès, a Ca n’Aurell; la zona de l’antiga AEG; el que afecta al barri del Segle XX; així com el que permetrà definir el futur de les rieres a la ciutat, per a que deixin de ser una barrera.
Finalment, per tancar aquestes grans pinzellades sobre l’estat de la ciutat en el seu vessant més quotidià, no voldria acabar sense destacar les actuacions i millores en l’espai públic a tot el conjunt de la ciutat. Parlem de més de 55 actuacions en millores a carrers i cruïlles, renovació i creació de parcs infantils i jocs biosaludables; noves places i espais recuperats per a la ciutadania; plantació de 400 arbres grans i de 2.500 plançons a tots els barris, entre d’altres.
Això significa millorar el nostre paisatge urbà i fer una ciutat cada vegada més verda i més sostenible, tant al casc urbà com a l’Anella Verda, i evidentment en coherència amb tota la resta d’actuacions que estem fent en àmbits com la mobilitat, les àrees de vianants, l’impuls d’energies renovables, la gestió pública de l’aigua i tants altres.
Amb aquestes grans pinzellades sobre serveis i actuacions molt bàsiques he volgut plantejar com estem afrontant un dels grans reptes d’aquest mandat i un dels grans compromisos d’aquest Govern Municipal: una cosa molt fàcil de dir i molt difícil de realitzar, com és fer que Terrassa funcioni. I això també val, òbviament, per a l’educació, per a la cultura, per a la promoció econòmica, per a l’esport, per al benestar animal, per a la salut i per a tot el conjunt d’objectius que ens vam fixar en el Programa de Govern per al mandat 2019-2023.
Tenim exemples molt clars, com la recuperació del Teatre Regina, o projectes atractius com el Terrasa Crea en cultura; l’avenç realitzat en Benestar Animal, amb el canvi de model del CAAD, la reactivació de la Comissió d’Entitats de Benestar Animal i la creació d’un referent en la matèria; el Pla de Xoc en equipaments esportius que impulsarem properament per a la millora de les instal·lacions; o el futur equipament del Roc Blanc.
Tenim per davant 2 anys amb un full de ruta molt clar, al qual només hi fem alguns retocs pel que fa a prioritats, en gran part forçats per la crisi sanitària, i que estem complint a bon ritme, tenint en compte la situació extraordinària que estem vivint.
En aquest moment, hi ha un 73% de les actuacions en marxa, amb diferents nivells d’execució. Penso que és una bona dada, que reflecteix el rigor i l’esforç que posem en complir els compromisos amb la ciutadania. I, per cert d’això en parlarem més a fons properament, en una Audiència Pública que convocarem per analitzar i debatre el balanç del Programa de Govern i la seva revisió, complint així amb el nostre compromís de transparència i de participació ciutadana, que són claus perquè Terrassa tingui el bon govern i la democràcia de qualitat que es mereix.
2 anys és molt temps i hi ha moltíssima feina per fer. El més important, ara, és concentrar-nos en això, en fer la feina que hem de fer i complir els compromisos i els objectius. Entenc que en moments com el d’avui, o fa unes setmanes, quan commemoràvem el segon aniversari de les eleccions municipals, hi hagi qui comenci a pensar en clau electoral i a fer-se preguntes sobre què pot passar o què no d’aquí a les eleccions del 2023.
Crec que això ara no toca. És massa aviat. Vivim en un país que s’ha acostumat a estar permanentment en campanya electoral i anant a votar contínuament. Això no és bo i estic segur que hi ha moltíssima gent que pensa el mateix. Per sort, les eleccions municipals són automàticament cada 4 anys, faci sol o plogui, i no es poden avançar en funció dels interessos de cap partit. Per tant, el que ara toca no és especular sobre el 2023, sinó treballar amb intensitat en tot el que queda de 2021, en el 2022 i en la primera meitat del 2023.
Per tant, insisteixo, ara tenim dues prioritats.
La primera és convertir el Programa de Govern en “Obra de Govern”, és a dir, en feina feta, en compromisos complerts i en objectius assolits per millorar la vida de les persones.
És a dir, convertir en realitat el canvi que la majoria de la ciutadania va votar el 2019.
La segona és enfocar la nostra mirada a mig i llarg termini, tota aquesta dècada, fins al 2030, i posar les bases per al futur de la nostra ciutat.
Vivim un moment polític que podríem definir com de “canvi de rasant”, tant a Catalunya com a Espanya.
Hi ha oportunitats per fer les coses millor sense llançar-nos els plats pel cap. Hi ha oportunitats per “desjudicialitzar” la política, per tancar ferides, per asseure’ns a parlar, per respectar els punts de vista dels altres, per desbloquejar el país. No és ni serà fàcil, perquè d’extremistes n’hi ha a tot arreu, però també hi ha grans majories que, sense renunciar a les seves idees, poden escoltar i parlar, poden obrir espais de diàleg que no per força han d’acabar en entesa i poden acceptar que la solució més sensata és que les grans qüestions es posin a votació, que acceptem la voluntat de la majoria i que preservem els drets de les minories.
La democràcia és l’únic camí i no és fàcil per a ningú, perquè implica el compromís d’acceptar una voluntat majoritària que potser no és la teva o la necessitat de buscar fórmules d’equilibri entre les diferents voluntats i idees.
El Govern Municipal de Terrassa ha estat considerat moltes vegades com un experient polític atípic i força sorprenent en una ciutat tan gran com Terrassa. Som el govern d’una força política rotundament municipalista i terrassenquista, molt diversa, i d’una força política d’esquerres i republicana, que també té en el seu ADN una part molt important de municipalisme.
I ens hem entès, ens entenem i ens entendrem, respectant les diferències i enfortint les coincidències.
És a dir: això no és un experiment, sinó una realitat democràtica, que tant de bo marqui un camí a seguir a Catalunya i a Espanya.
Hi ha qui pensa, ho digui o no, que la política municipal és més aviat gestió i que per tant el que es tracta és de pensar només en el teu municipi i deixar la política de veritat per a instàncies superiors.
Això no és així, en absolut. Als ajuntaments es fa molta política, i en faríem més si aquest fos un país més conscient de les immenses possibilitats del municipalisme per millorar la vida de les persones. Però és cert que un ajuntament és un ajuntament, que treballa sobre el seu terme municipal, i que està obligat sempre a tocar de peus a terra, perquè els ciutadans i ciutadanes estan sempre molt, molt a prop. Aquesta és la grandesa dels ajuntaments i sobre aquesta base podem ajudar a canviar coses més enllà dels municipis.
A Terrassa ho estem fent i estem demostrant que és viable i que dóna bons resultats per als interessos de la ciutadania.
I en aquest moment, en el qual les coses sembla que poden començar a desbloquejar-se, tot i que enmig de grans tensions i maniobres de tota mena, és hora de fer-nos dues preguntes.
Una, cap a on volem que vagi la nostra ciutat, és a dir, quina és la nostra estratègia de futur, enfocada a l’horitzó global del 2030.
La segona, què podem aportar al nostre país, a l’Estat o a la Unió Europea.
Les dues van lligades a tres processos paral·lels, que tenen molts punts en comú i que haurem de treballar en els propers mesos en el context de la recta final de la pandèmia i de l’etapa de recuperació i reactivació.
Parlo de l’Agenda Urbana, dels fons europeus Next Generation i de l’Arc Metropolità de Barcelona.
En primer lloc, acabem de posar en marxa un procés participatiu per elaborar el que ha de ser l’Agenda Urbana de Terrassa, és a dir, l’eina per convertir els Objectius de Desenvolupament Sostenible o ODS en eixos centrals de les polítiques públiques i privades a la nostra ciutat.
Aquesta Agenda no és tota l’estratègia de futur de Terrassa, però sí és un primer pas, que fem en el moment que toca, com una de les ciutats pilot a Catalunya i Espanya, alineats amb l’estratègia de la Unió Europea i de les Nacions Unides. I per cert, i vull subratllar-ho, perquè és molt important, amb la col·laboració i el compromís de tots els Grups Polítics Municipals.
En segon lloc, fa poques setmanes que hem presentat els 40 projectes públics i privats que Terrassa ha dissenyat per aconseguir entrar dintre dels fons europeus Next Generation. Projectes que sumen gairebé 1.000 milions d’euros i que són no pedaços ni reparacions menors, sinó autèntiques palanques de progrés, de desenvolupament, de generació de riquesa i d’ocupació per a la ciutat i per a la Unió Europea.
En tercer lloc, també fa poques setmanes que hem refundat l’Arc Metropolità de Barcelona, una aliança de municipis com Terrassa, Sabadell, Martorell, Granollers, Mataró o Vilanova, entre d’altres, que tenim una visió metropolitana i de país basada en l’equilibri, en la distribució molt més justa dels recursos i en la presa de decisions consensuades sobre un territori compartit.
Aquests són els 3 grans eixos de futur que tenim plantejats per als propers anys, en els quals cal tenir molt en compte altres relacions plenes de possibilitats, com són les relacions bilaterals amb la Generalitat de Catalunya, amb Barcelona o amb l’Ajuntament de Sabadell.
En aquest sentit ja hem demanat una trobada amb el President de la Generalitat on posarem sobre la taula temes com la reivindicació de la zona tarifària, una qüestió pendent que ens segueix preocupant i que requereix una resposta. A més, en promoció econòmica, situar Terrassa en l’espai que es mereix com a 3a ciutat de Catalunya i el seu encaix en una de les regions europees amb més oportunitats de futur. Un exemple d’aquestes oportunitats que ofereix la ciutat és el projecte per convertir els Bellots II, en un polígon empresarial de referència. Finalment, també demanarem noves polítiques per actuar en barris amb necessitats específiques.
Aquest és el canvi que vam començar a dibuixar el 2019 i que haurem de seguir treballant fins al 2030 i més enllà, perquè no és qüestió només d’un sol mandat i perquè hi ha moltes coses a fer fins al 2023 i fins al 2030.
Comencem a tenir el dibuix d’una nova Terrassa, comencem a tenir una oportunitat de progrés i de millora i també de canvi de perspectiva i d’escala.
Tenim al davant la millor Terrassa de la història, una Terrassa que sigui una sola ciutat i que sumi totes les seves potencialitats, i tenim la capacitat de fer-la realitat en els propers anys.
Aquest Govern Municipal està compromès a fer-ho possible i està segur al 100% de què ho aconseguirem.
