Les tradicions culturals no són ni bones ni dolentes, són producte del desenvolupament de les mateixes societats. I acostuma a passar, sobretot en societats històriques, que el pas del temps i l’evolució moral condiciona la manera en què ens manifestem públicament en els diferents àmbits culturals. I passa que el que abans ens semblava divertit i era element de cohesió social, ara ho considerem aberrant: A Tordesillas, el toro de la Vega, els bous a la mar a Dénia, els ànecs a l’aigua a Sagunt o la Fiesta de los gansos a Lekeitio.

Terrassa ha estat un exemple d’actualització de les festes en relació amb els animals. Se celebren moltes que són conseqüència d’una conjunció històrica dels éssers humans amb els animals que ens han acompanyat al llarg de la història, o bé perquè ens ho hem menjat, perquè han treballat per a nosaltres o perquè ens serveixen de guia, guarda o companyia. El progrés en termes generals posa en evidència que aquesta relació està canviant, no sols per una qüestió de necessitat, sinó per un deure moral cap als nostres congèneres no humans de manera més immediata.

Oficialment a Espanya s’assumeix que cap animal serà sotmès a maltractaments ni actes de crueltat; i si fos necessària la mort d’un animal, aquesta ha de ser instantània, indolora i no generadora d’angoixa. Una altra cosa és com aconseguim que aquesta màxima es compleixi per part de les diferents administracions, i com la societat pren consciència d’una exigència moral que les generacions més joves impulsen amb vehemència.

I estàvem en aquest debat sobre com hem de gestionar la participació d’animals en les festes de Terrassa, quan un senyor tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Terrassa diu racista a un regidor de l’oposició perquè aquest denuncia imposicions unilaterals sobre el contingut de la “cavalcada” (sense cavalls) dels Reis Mags i sobre si els acompanyants del rei Baltasar poden o no pintar-se la cara de negre (amb l’argument que ell s’havia criat amb “nens negres o mulats”, quin nivell!).

Les imposicions estan documentades, els animals no van participar i els patges del rei Baltasar en els barris no es van pintar la cara. El govern va actuar de manera autoritària i va confondre maldestrament una representació popular amb un manifest antiracista que ni venia al cas, ni tenia sentit, ni va ser fruit d’un diàleg assossegat amb les entitats.

L’actual equip de govern ha demostrat en els últims mesos una arrogància que està fora de lloc. Quan se li acaben els arguments acusen de masclista a un regidor el mes passat, i ara de racistes a altres dos; deixant en l’aire la pilota del maltractament animal perquè la rematin en xarxes socials una torba que sí que mostra una certa animadversió sobre algun animal del gènere homo.

Tots els partits ens vam comprometre el mes passat a rebaixar tensions, i a la primera oportunitat tornen a brollar fruit d’una irreflexió impròpia del gènere humà. Tots culpables, però l’alcalde hauria d’haver estat més atent i tallar la deriva dels seus regidors, abans i ara.

Nou comentari