Els representants de l'ANC i Òmnium en la intervenció al ple
Els representants de l’ANC i Òmnium en la intervenció al ple | Meritxell Lluís

!--akiadsense-->

Les associacions Òmnium Cultural i ANC · Terrassa per la Independència han intervingut aquest divendres en el Ple Municipal de setembre a l’Ajuntament de Terrassa. Francesc Muntada i Xavier Ordeix han estat els encarregats de llegir un text en què es reclamava un cop més la llibertat per als presos polítics i també per als set independentistes empresonats aquesta setmana. També han denunciat que el ple va aprovar en l’anterior mandat penjar una pancarta de denúncia de la situació dels líders independentistes, una pancarta que mai va ser penjada malgrat ser un “compromís expressat i votat en aquesta mateixa sala”. I manifesten el seu malestar pel fet que l’Ajuntament es mostra “mut i sord” al clam del carrer.

Així mateix, les entitats han recordat que Lluís Puig havia estat escollit regidor del Consistori però que per la seva condició d’exiliat no va poder prendre possessió del càrrec, i han tingut un record especial per a Josep Rull, la dona del qual, Meritxell Lluís, és la portaveu del grup Junts per Terrassa.

Intervenció completa

Avui no hi som tots. N’hi ha que ni que volguessin no haurien pogut venir. Ja ho saben, parlo de Lluís Puig, cap de llista de Junts per Catalunya a Terrassa a les últimes eleccions municipals i que ara hauria de seure aquí, entre nosaltres. O bé de Josep Rull, que ha estat company de vostès durant molts anys. Company, amic, familiar… marit. Una persona amb qui han compartit acords i discrepàncies. Amb qui han treballat colze amb colze. Amb qui han compartit àpats i també, segurament, riallades. A qui han sentit, i escoltat, expressar amb el seu estil ponderat i meticulós les seves idees i defensar els seus projectes. Avui, ni Lluís Puig ni Josep Rull no poden ser amb nosaltres.

Al Ple Municipal del mes de juliol, aquesta cambra va aprovar que Terrassa, la ciutat de Terrassa, exigia la Llibertat dels Presos i el Exiliats Polítics. Els voldríem fer un prec: podrien explicar-nos què ha fet la ciutat per materialitzar aquesta exigència? És un compromís expressat i votat en aquesta mateixa sala. Els compromisos, creiem, s’han de respectar i a nosaltres, Òmnium Cultural de Terrassa i ANC · Terrassa per la Independència, ens sembla que no hi ha cap manera més senzilla i més clara de materialitzar aquest compromís que expressar-ho a la façana del nostre ajuntament. Fixin-se com n’és de fàcil: «Terrassa exigeix la Llibertat dels Presos i els Exiliats Polítics».

Per quin motiu Terrassa, que és una ciutat en la que des de fa gairebé 700 dies un grup de persones es reuneixen davant d’aquesta casa per demanar precisament això, no pot fer el que fan centenars d’ajuntaments del nostre país? Han vist vostès alguna altra mobilització en aquesta ciutat que s’hagi aguantat durant tant de temps de manera ininterrompuda? Cada dia, des del 25 de novembre de 2017, tant si plou com si fa sol, tant si és festiu com si és feiner, tant si és hivern com si són vacances d’estiu, tant si és un dimecres qualsevol com si és el dia de Nadal, un grup, a vegades més nombrós, a vegades menys, s’aplega davant del nostre ajuntament, el que és de tots, per fer el que aquí, vostès, es van comprometre a fer: exigir la llibertat dels presos i els exiliats polítics.

L’argument que vostès han esgrimit per no penjar cap pancarta a la façana de l’ajuntament és que «l’Ajuntament és de tots». Senyor alcalde, permeti’m que m’adreci directament a vostè, perquè vostè ha fet servir aquest argument en nombroses ocasions. Quan l’ajuntament es nega a recollir un clam que s’ha expressat d’aquesta manera al carrer, l’Ajuntament ja no és de tots. És de ningú. I quan se’ns pregunta «què pensaríem si es demanés de penjar una pancarta de signe contrari» hem de dir que si hi hagués una voluntat popular expressada al carrer de manera contundent, com és la que demana la Llibertat, ho hauríem d’acceptar. Si pensem que és de tots, pensem que tot allò que un grup més o menys nombrós de ciutadans demani de manera continuada s’hauria de poder expressar en aquest espai. Ara, en canvi, l’ajuntament està mut i entenem que també està sord als crits dels terrassencs i les terrassenques. Com vostès saben, això no s’ha acabat aquí.

Aquesta mateixa setmana s’han detingut 7 persones i ara són en presó preventiva. No ens ha tocat a Terrassa, en aquesta ocasió. Ha estat Sabadell qui ha patit la repressió de l’estat. I en aquesta operació s’han vulnerat, també, un seguit de drets fonamentals com, per exemple, el dret a la defensa, i hi ha un seguit d’irregularitats com, per exemple, acusar unes persones de terroristes i no aplicar-los la llei antiterrorista, l’eina que té l’estat per actuar contra el terrorisme.

Podem permetre que se segueixin vulnerant drets fonamentals com la llibertat d’expressió, el dret a la participació política, el dret a la dissidència, a la protesta o a la desobediència? Drets reconeguts tots ells a la carta dels Drets Humans, document que l’estat espanyol ha signat? No oblidin que Terrassa, la nostra ciutat, també ha signat la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. Davant de la inacció que fins ara hem vist a l’Ajuntament, ens preguntem què passarà quan surti la sentència del judici del procés si aquesta sentència no és absolutòria.

Vostès coneixen Josep Rull. Vostès coneixen Lluís Puig. Vostès se’ls imaginen maquinant algun acte de violència? Vostès creuen, en el fons del seu cor, que a Josep Rull o a Lluís Puig els podria passar pel cap provocar un alçament violent per aconseguir qualsevol cosa? Ni que aquesta cosa fos el projecte de la seva vida? Vostès, que els coneixen i que, com hem dit, els han tractat tant en l’acord com en la discrepància, podrien admetre que Josep Rull o Lluís Puig fossin declarats culpables de rebel·lió, delicte que exigeix un alçament violent? Podrien dormir tranquils sabent que el seu amic, el seu company, el seu oponent, a qui coneixen bé, se l’acusa i se’l condemna per violència? Es quedaran de braços plegats veient com cada dia, a l’estat espanyol, es vulneren els nostres drets més fonamentals? O bé recolliran el clam que hi ha i que hi haurà al carrer i utilitzaran els instruments que terrassenques i terrassencs hem posat a les seves mans, amb el nostre vot, per exigir, tal com van aprovar ara fa dos mesos, la llibertat dels nostres presos i dels nostres exiliats polítics i la salvaguarda dels drets més fonamentals de la ciutadania a la qual representen?

Nou comentari