Amb el títol original -en anglès- de “Gone with the Wind” es tracta duna pel·lícula ianqui de 1939. Provenia de ladaptació duna novel·la de Margaret Mitchell. Era llarga com un dia sense pa: exactament tres hores i quaranta minuts. Malgrat que largument no té res a veure amb el tema que vull desenvolupar, el seu títol em ve de conya…
Lamento moltíssim que, després de 42 anys,”International House” tanqui les seves portes a Terrassa. Sens dubte, una de les cadenes didiomes més arrelades a la vila. El grup diu que “no podt garantir la continuïtat del servei per la forta crisi derivada de la COVID19”. Aquest adéu s’afegeix al reiterat tancament destabliments comercials a diferents indrets de la vella Ègara. Ací, amb la màxima recança, estableixo lexemple flagrant dun dels teòricament carrers més “animats” dins del nostre panorama comercial: Sant Pere. Cada dia que passa sassembla més a un solar. Dit altrament, ben bé podem dir que tot saguanta amb pinces. Fins i tot –amb un altre símil de cinema– citaria el film “Desierto” (producción franco-mexicana de 2015, guardonada amb el premi de la Federació internacional de crítics del setè art, a Toronto).
Mentrestant, la classe política viu en un altre món. Ací, el senyor Isaac Albert ostenta laltisonant títol de regidor de Promoció Econòmica, Plans, Projectes i projecció de Terrassa. Déu nhi do, si és que, tot seguit, gosa penjar -a Twitter- el missatge aquest missatge:”Preocupats pel tancament d’International House a Terrassa. Estem estudiant els motius del tancament. Recordeu que, per possibles usuaris afectats, teniu a la vostra disposició el Servei de Consum de l’Ajuntament de Terrassa a través de [email protected]”. Em pregunto si sestà fotent de la ciutadania.
Transcrivint el meu parer amb altres mots, tal vegada arribo a pensar que valia més no dir res. Quina bajanada més gran! Seguint un consell molt savi del compositor Ludwig van Beethoven, “valia més no trencar el silenci…si no era per a millorar-lo”. El poble assisteix –estupefactament i impàvida– a una degradació progressiva del teixit terrassenc en diferents vessants. Aquesta percepció, òbviament, pren rivets encara més agreujats en altres esferes del país. Només cal passar llista a alguns diputats, senadors, presidents o consellers dalguna de les 17 autonomies del país de “la pell de brau”. Durant la llarga pandèmia que estem patint, algun altre periodista ha arribat a qualificar d’autèntic “verí” la manifesta inutilitat dalguns personatges. Demostren entendre poc de gestionar i volen cobrir-se lesquena amb declaracions tan elaborades que fan riure. Podria ésser que, lluny daportar solucions, formin part del problema. Justament ara estan estudiant els motius del tancament dIH?
Miri, senyor Albert! Li citaré alguns adagis del nostre costumari –ja sap que sovint tibo dells– i vostè mateix podrà escollir el que més sajusta al malson que vivim: “quan fou mort el combregaren / daigua passada, molí no en mol / quan són dades són ballades / després de casada la filla, ixen los gendres / després de romput el cap, es posen cervellera / després de caiguda la pedregada,toquen a temps”… Per a proclamar estupideses, millor pensar en un “muts i a la gàbia”. Respectant els creients, fa temps que baixen els sants de canto. Pretén vostè que, per art de màgia, sens aparegui la Mare de Déu? Publicarà les conclusions daquest “gran” estudi que plantejava? De ben segur ens anunciarà que els temps canvien. Que la digitalització i les noves tecnologies ens ofereixen apps (o aplicacions) que permeten aprendre idiomes mitjançant Iphone o Android. Oi que sí?
Tant de bo que el “vent” semporti bona part duna “raça” de gent encabida al bosc polític pel fet désser una ganga ! Sense haver desmerçar tants impostos, trobaríem voluntaris –a cost zero– que hi posarien més rauxa, preparació, seny i prevenció. Arribar a misses dites, no et dóna temps ni a rebre una suposada absolució.
Josep Ballbè i Urrit.
