Tant als Països Catalans com a la Provença, l’allioli i altres plats fets amb una mà de morter o boix, com la brandada de bacallà- sempre fets per homes- tenen, en la cultura tradicional, connotacions sexuals. Es juga alhora amb el símil formal de la mà de morter boix (com un batall que es “branda”- es mou, trempa, empina…) i uns moviments que fan moure allò que els homes tenen entre les cames. La mà de morter es diu boix al País Valencià -de la fusta amb què està feta-, i a Mallorca justament ”boixar”. Una vegada que portava amb el meu cotxe la maria Aurèlia Campmany per a una taula rodona amb un servidor a Banyoles, de sobte em va dir: “Saps què vol dir boixar?” Li vaig contestar tot seguit dient “el mateix que cardar o fer-ho”, i es va quedar callada. Amb tot, la mà de morter, tot i ser necessària excepcionalment, no sembla imprescindible -com en el sexe-: així, el meu avi feia l’allioli amb una cullera de fusta (i una cassola de terrissa), i al Concurs d’ Allioli de Creixell (Empordà), un concursant sorprèn cada any els assistents fent l’allioli amb el puny, com una mena d’ allioli fist-fucking!
Com cantava en Joan Pau Giner, de la Catalunya Nord, “l’allioli muntarà, muntarà l’allioli”. A aquesta salsa contundent i “viril” se si li atribueix un joc sexual: “Ring- que-len-ring/entre cames el tinc/com més el remeno/més bonic el tinc” (recollit oralment al meu poble, Vilavenut, al Pla de l’ Estany, ja que ho deia la meva santa àvia). Al País Valencià, igualment, es deia: “Dinguilindín/entre mig de les cames el tinc/quan més oli li pose/més lluent el tinc”. A la cançó tradicional “El rector de Collbató”- que a casa es cantava de petit- “fer l’ allioli” és fer l’acte sexual, com en la tonada valenciana que diu “Allioli vol Neleta/i per a poder-li’l fer/necessite el seu morter, perquè jo sols tinc maceta”.
