!--akiadsense-->
Xavier Fernández Rivero (Tot per Terrassa), regidor de Via Pública, Seguretat i Protecció Civil, ens explica com viu el confinament:
“Estic vivint el confinament amb una barreja de preocupació i d’orgull. Preocupació per una situació que està costant vides i que està posant al límit els nostres recursos. I orgull perquè estic comprovant com està responent el gran equip de persones (tècnics i polítics) que formem l’Ajuntament de Terrassa i com ho està fent la majoria de ciutadanes i ciutadans amb responsabilitat i solidaritat.
A nivell personal a casa intento dur unes rutines força estrictes per organitzar-me el dia. Matino força, ja que em llevo entre les 5 i les 6 del matí, i puc dedicar una estona a esmorzar, a revisar premsa i la feina del dia i a fer exercici (entre 30 i 45 minuts). Intento sortir el menys possible i no ho faig cada dia, però per la meva responsabilitat he d’assistir, per exemple, a trobades amb els comandaments policials. El telèfon i la connexió virtual són les meves grans eines de treball aquests dies. I és un no parar a través de trucades, whatsapps, correus electrònics, xarxes socials i videoconferències que em permeten estar en contacte, per exemple, amb companys de Policia Municipal, amb responsables de Mossos i fins i tot per gestions excepcionals com, per citar un exemple, amb una ambaixada.
Una cita diària de feina és la reunió telemàtica del Comitè d’Emergència del Covid-19. Es tracta d’una reunió de seguiment de mesures, una tasca que està requerint una resposta ràpida per part de les diferents àrees municipals. Dins de les nostres competències, capacitats i limitacions pel moment que estem vivint, crec que estem donant a la ciutadania una resposta molt pròxima i eficaç. En el meu àmbit específic, per exemple, vull destacar la feina de la Policia Municipal, ja sigui en tasques d’informació, de vetllar per la seguretat, de proximitat i, també, d’accions sancionadores a qui no mostra una actitud cívica o responsable.
A nivell personal el que no falta cada dia, i això és innegociable, és una videotrucada amb la meva família. Poder-los veure anima i dona forces per continuar, però no poder-hi estar en contacte ni abraçar-los és molt dur. Penso especialment en la meva mare, una dona forta que també viu a Terrassa però que tinc la sensació de tenir-la a milers de quilòmetres.
Intento també trobar estonetes per cuinar, per llegir i mirar alguna pel·lícula. La darrera pel·lícula que he vist és La Favorita, ambientada a l’Anglaterra del segle XVIII, tot i que trigo tres o quatre dies a veure-les senceres, ja que el cansament m’acaba guanyant. Busco també temps per llegir, però molta lectura es centra en documentació de feina del BOE, del Ministeri d’Interior o de Protecció Civil de la Generalitat. No és ben bé el que entenem per lectura per oci. En aquest cas sí que he llegit dos llibres terrassencs (Secrets de carrers i El Centenari del Terrassa FC) i estic rellegint un dels meus llibres favorits i que m’ajuda molt a desconnectar, com és el de les memòries de Groucho Marx (Groucho y yo).
Sigui com sigui, crec que estem vivint un temps que mai oblidarem. Un temps que ens deixarà la buidor de les vides que haurem perdut, però també l’esperança de descobrir com totes i tots podem fer-nos forts i solidaris en cas de necessitat”.
