!--akiadsense-->
Així viu el confinament el regidor Noel Duque, quart Tinent d’Alcalde de l’àrea de Drets Socials Regidor de Serveis Socials i Ocupació, Benestar animal, Estructura Territorial, Districtes i Equipaments i President del Consell Municipal del districte 6.
“El meu confinament és una cosa molt estranya, amb coses bones i dolentes. Estar a casa m’encanta, la sensació que la gent cau em destrossa. Suposo que tothom ho viu igual.
La veritat és que penso que tinc moltíssima sort, no deixo de repetir-m’ho i gairebé m’obsessiona. La diferència la marquen, sobretot, els privilegis que em dona tenir un bon sou i una llar.
La meva mare em va ensenyar a valorar els privilegis que teníem sent classe mitjana-baixa, i a hores d’ara, la visió que tinc de la ciutat em mostra la quantitat de gent que ho passa malament per l’economia i l’habitatge. Jo no puc queixar-me de la meva situació, sento que no puc fer-ho per respecte a qui està pitjor, i sento que he de fer el que calgui per ajudar.
Des de la meva posició, visc això amb una gran sentiment de responsabilitat que m’ activa per tractar d’orientar i ajudar a la gent que ho necessita. Intento deixar-me veure i mostrar-me localitzable de totes les formes possibles perquè ningú es vegi perduda o perdut i perquè les totes les persones sentin que les institucions estan per protegir-les.
De vegades no tinc solucions ni respostes. Això també és dur. El confinament és també dur per a l’autoestima i alguns dies tot és gris. Hi ha coses que passen a la ciutat que m’angoixen i no paro de buscar solucions fins que acabo rendit.
En altres moments passen coses boniques que et demostren que ser feliços i positius és també una opció que podem triar. La gent i el seu amor em salven. En definitiva hi ha dies de tot, però, quan puc, trio transmetre positivisme i pensar en les oportunitats.
El meu ritme és semblant al d’abans. Normalment em llevo cap a les 9, esmorzo, responc missatges i oriento a tota la gent que em planteja dubtes. Parlo amb les meves companyes i companys i treballem fins que arriba l’hora de dinar. Després, llegeixo decrets, busco possibles solucions i mantinc el contacte amb el cap i la resta de l’equip, amb la intenció que romanent connectats, puguem atendre millor a la ciutat.
Els dimarts faig un directe obert per facebook per explicar la gestió de les meves regidories i respondre preguntes. Quan puc, a les tardes, faig una hora d’exercici perquè el meu cervell segregui endorfines. Tracto de cuidar l’amor, la família, l’amistat, i també als meus gats. A la nit, llegeixo, veig sèries o pelis, i fins i tot tinc algun moment per jugar a la Ps3 o a la Nintendo, que estaven plenes de pols i ara tornen a fer la seva funció. Així ho visc.
Abraçades per a tothom.”
