MónTerrassa
Així viu el confinament el regidor de Tot per Terrassa Noel Duque
Així viu el confinament el regidor de Tot per Terrassa Noel Duque
Així viu el confinament el regidor de Tot per Terrassa Noel Duque | cedida

!--akiadsense-->

Així viu el confinament el regidor Noel Duque, quart Tinent d’Alcalde de l’àrea de Drets Socials Regidor de Serveis Socials i Ocupació, Benestar animal, Estructura Territorial, Districtes i Equipaments i President del Consell Municipal del districte 6.

“El meu confinament és una cosa molt estranya, amb coses bones i dolentes. Estar a casa m’encanta, la sensació que la gent cau em destrossa. Suposo que tothom ho viu igual.

La veritat és que penso que tinc moltíssima sort, no deixo de repetir-m’ho i gairebé m’obsessiona. La diferència la marquen, sobretot, els privilegis que em dona tenir un bon sou i una llar.

La meva mare em va ensenyar a valorar els privilegis que teníem sent classe mitjana-baixa, i a hores d’ara, la visió que tinc de la ciutat em mostra la quantitat de gent que ho passa malament per l’economia i l’habitatge. Jo no puc queixar-me de la meva situació, sento que no puc fer-ho per respecte a qui està pitjor, i sento que he de fer el que calgui per ajudar.

Des de la meva posició, visc això amb una gran sentiment de responsabilitat que m’ activa per tractar d’orientar i ajudar a la gent que ho necessita. Intento deixar-me veure i mostrar-me localitzable de totes les formes possibles perquè ningú es vegi perduda o perdut i perquè les totes les persones sentin que les institucions estan per protegir-les.

De vegades no tinc solucions ni respostes. Això també és dur. El confinament és també dur per a l’autoestima i alguns dies tot és gris. Hi ha coses que passen a la ciutat que m’angoixen i no paro de buscar solucions fins que acabo rendit.

En altres moments passen coses boniques que et demostren que ser feliços i positius és també una opció que podem triar. La gent i el seu amor em salven. En definitiva hi ha dies de tot, però, quan puc, trio transmetre positivisme i pensar en les oportunitats.

El meu ritme és semblant al d’abans. Normalment em llevo cap a les 9, esmorzo, responc missatges i oriento a tota la gent que em planteja dubtes. Parlo amb les meves companyes i companys i treballem fins que arriba l’hora de dinar. Després, llegeixo decrets, busco possibles solucions i mantinc el contacte amb el cap i la resta de l’equip, amb la intenció que romanent connectats, puguem atendre millor a la ciutat.

Els dimarts faig un directe obert per facebook per explicar la gestió de les meves regidories i respondre preguntes. Quan puc, a les tardes, faig una hora d’exercici perquè el meu cervell segregui endorfines. Tracto de cuidar l’amor, la família, l’amistat, i també als meus gats. A la nit, llegeixo, veig sèries o pelis, i fins i tot tinc algun moment per jugar a la Ps3 o a la Nintendo, que estaven plenes de pols i ara tornen a fer la seva funció. Així ho visc.

Abraçades per a tothom.”

Nou comentari

Comparteix