!--akiadsense-->
L’exdirector de Producció d’Unipost Francisco Juan Fuentes ha indicat aquest dilluns davant al tribunal que jutja el procés independentista a Catalunya que a mitjans de setembre del 2017 va retenir un enviament de “sis o set” palets de sobres de la Generalitat perquè amb el material no havia arribat cap albarà per poder facturar l’encàrrec, de manera que aquest no es va tramitar.
Es tracta de més de 45.000 targetes censals per a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i que la Guàrdia Civil va confiscar al magatzem d’Unipost a Terrassa el 19 de setembre. No obstant això, quan ha estat preguntat per la fiscal Consuelo Madrigal, Fuentes ha assegurat que en aquell moment no va saber què contenien els sobres, encara que sí sabia que el remitent era la Generalitat perquè en els sobres se’n veia “clarament” el logotip.
“En aquest moment no sabia quin producte hi havia. Només sabia que eren enviats per la Generalitat. No vaig tenir clar si eren certificats o cartes ordinàries. La majoria no portaven justificant d’entrega”, ha explicat en la seva compareixença com a testimoni, en la qual ha especificat que “dels quaranta i escaig mil, només uns dos mil sobres portaven justificant de rebut”.
Fuentes ha assenyalat que uns dies abans que es lliuressin els palets, va rebre diverses trucades telefòniques d’una persona que es feia dir Toni i que deia venir de part de la Generalitat i que va ser qui va avisar del material que anava a arribar a Unipost. El testimoni no ha pogut identificar aquesta persona.
Davant l’estranyesa de la fiscal, que ha insistit diverses vegades a preguntar per aquesta persona, el testimoni ha reiterat que el tal Toni no li va dir el seu cognom i que llavors va suposar que “era la persona que feia la manipulació de les entregues”. “Però no va desconfiar?”, ha volgut saber Madrigal, aleshores Fuentes ha contestat que en aquell moment no es va preocupar perquè allò què importava era que arribés l’albarà.
“Però per què va tractar amb aquesta persona per a una comanda tan important?”, ha inquirit la representant del Ministeri Públic, després que l’excap d’Unipost s’ha limitat a reiterar que “al no haver-hi nota d’entrega” va decidir parar l’entrega.
Una altra revelació que ha causat perplexitat a la sala és la manera en què els palets de la Generalitat van arribar a Unipost. Segons ha explicat Fuentes en resposta a preguntes de l’Advocacia de l’Estat, ell mateix va acudir a un punt de trobada que no ha especificat i que no era al costat de la seu de l’empresa –“en els voltants d’un bar”– i dos persones –home i dona– van arribar en una furgoneta blanca i van dir que “eren de la Generalitat”.
Van descarregar els sobres i aquests es van introduir en un altre vehicle d’Unipost, un procés que va caldre fer dues vegades per poder traslladar tot el material. El testimoni ha admès que aquest no és el procediment habitual.
El testimoni ha relatat que els sobres no portaven cap tipus d’albarà i per això ell mateix va retenir l’entrega. “Tot el nostre procés productiu requereix albarà d’entrada”. “Els transportistes no van portar albarà i com no sabíem a quin departament havíem de facturar, es van quedar bloquejades totes les entreges. No hi havia document d’entrega, ni un trist paper de qui els portava i el primer és facturar al client”, ha subratllat.
Els sobres van estar a la central d’Unipost, situada a L’Hospitalet, durant diversos dies –entre el 16 i el 18 de setembre– i Fuentes ha explicat que va decidir traslladar-los al magatzem de Terrassa perquè allà hi havia més espai i perquè els treballadors de l’empresa estaven “nerviosos” en veure el tipus d’entrega i que aquest portava el logotip de la Generalitat.
Un dia després de traslladar els palets a Terrassa va tenir lloc el registre de la Guàrdia Civil en el qual es van confiscar els sobres amb les targetes censals. Segons Fuentes, quan ell va saber de la presència del dispositiu policial es va traslladar fins al magatzem i allà li van comunicar que no tenien cap ordre judicial i que “no els feia falta cap perquè estaven investigant”. “Crec recordar que em van dir que venien per ordre de Fiscalia”, ha apuntat.
La fiscal també li ha preguntat per un correu electrònic en què es donava compte d’un pressupost per l’entrega de més de cinc milions de cartes i 56.000 targetes censals. El testimoni ha assegurat que no va obrir l’arxiu adjunt amb els càlculs del cost i que es va limitar a reexpedir l’e-mail, provocant una vegada més l’estranyesa de Madrigal. “No tenia per què desconfiar dels meus companys”, ha afirmat.
Abans de Fuetes ha declarat l’excap de producció per a Catalunya i Balears Albert Planas, qui ha assenyalat que no va tenir coneixement de les més de 40.000 targetes censals que tenien relació amb el referèndum de l’1-O fins que el secretari judicial va obrir una d’elles al jutjat davant d’ell. Tanmateix, ha destacat que no havia notat “cap diferència” entre aquest encàrrec i uns altres que havien realitzat en el marc d’un conveni vigent durant dos anys amb quatre conselleries.
A preguntes de Consuelo Madrigal, ha negat que li donessin raó d’aquesta preferència i ha assenyalat que en aquest moment desconeixia de quin enviament es tractava. “Ara ho sap?”, li ha inquirit la fiscal, al que el testimoni ha respost: “No hi ha cap espanyol que no ho sàpiga”. A un altre moment de l’interrogatori, Santos ha respost de forma rotunda també a la fiscal, quan ha assegurat que no acostuma a conèixer la matèria de les entregues: “La majoria de les vegades era sorpresa sorpresa”.
