Avui els hereus dels vencedorxs tenen com a aliats la burgesia monàrquica i capitalista, perquè no avancem cap a la societat republicana. Com bé sabem, la Republica va suposar un procés d’avenços i transformacions polítiques, econòmiques, socials i culturals importants per a la majoria social treballadora.
La República la vam perdre al 39 per les armes, però no van passar, ja que des del minut u els supervivents van continuar la lluita per recuperar-la.
Es va haver de passar per la Segona Guerra Mundial (que aquests dies commemorem la victòria soviètica contra el nazifeixisme), per l’exili republicà i la llarga dictadura criminal.
Mai van poder tallar el fil republicà, passant de generació en generació. L’exemple més notori va ser en la lluita als carrers, durant el franquisme, reclamant les llibertats i la democràcia en les manifestacions reivindicatives per drets laborals i socials. La tricolor present en les reunions al costat de la senyera, a la nostra terra. Va ser en la transició on es va donar per alguns un retrocés, però als anys 90 es va reprendre el moviment republicà, davant la invalidació de la constitució del 78 per un procés constituent. Assumint el dret d’autodeterminació de les nacionalitats.
Per això avui, La Memòria Democràtica, és més necessària que mai per recuperar la legitimitat republicana, usurpada primer per les franquistes i posteriorment per la monarquia parlamentària.
Aquest esforç de la ciutadania organitzada per fer, el proper 14 de maig, La Consulta Monarquia o Republica, és per reivindicar el dret democràtic del Referèndum vinculant.
Que ni les que van votar la Constitució van tenir l’oportunitat de triar el model d’Estat, ni la majoria de la població avui que no la van votar.
Aquesta Consulta (no vinculant), impulsada pel moviment republicà, no està recolzada per tots els partits, però si col·laboren els d’esquerres i moviments socials. Aquesta acció democràtica de lliure expressió popular està orientada a generar el debat sobre la forma d’Estat.
El moviment republicà som partidaris d’avançar cap a una nova societat, republicana, amb democràcia radical, participativa, feminista, laica i federal (o confederal); i un model
econòmic i social sostenible al servei del poble.
El canvi de sistema es va gestar amb els franquistes, la qual cosa va impedir la participació del poble en l’elaboració de la carta magna. Això va evitar la ruptura amb l’anterior règim i la depuració dels estaments de l’Estat, consolidant la continuïtat, amb mínims canvis als quals anomenem “transició democràtica”.
S’evidencia en les mancances democràtiques fins al dia d’avui, 44 anys després, pels procediments consolidats del passat, que segueixen recolzats per partits defensors del règim no democràtic anterior.
Fins que no es realitzi justícia, veritat i reparació, no podrem avançar com a societat democràtica. I no es tracta de la falsa dicotomia de la vella o nova política, sinó la bona política. Aquella que anhelem todxs, amb ètica, coherent i honesta.
Si, tenim llaços avui amb la Segona República, malgrat l’oposició política i social heretada del franquisme. Nostàlgics que ens estimulen a seguir lluitant per la recuperació de La República, que tant ens va donar en el poc temps que va governar. Fins que el feixisme va perdre davant el Front Popular en les eleccions del 36, la seva impotència de doblegar el govern republicà li va sortir la seva identitat violenta, organitzant un cop d’estat, amb la col·laboració mora.
Fracassats de nou, van optar per recórrer a l’ajuda armada del nacisme (Hitler) i del feixisme (Mussolini), i encara asin , van trigar tres anys per vèncer.
La Tercera Republica serà si som majoria de republicans i republicanes amb els valors de la Segona. I per conseqüència, la Republica Catalana.
Armando Sánchez
[email protected]
