Som a la tardor i s’apropen dates assenyalades per tradicions tan nostrades com la castanyada i una mica més enllà les festes de Nadal i Sant Esteve. Malauradament algunes d’aquestes en els darrers anys es veuen solapades per altres tradicions i celebracions més llunyanes que mica en mica es van imposant com si fossin nostres des d’antuvi.
De sempre a casa havíem celebrat la castanyada, la nit del dia de tot Sants. Feia fred, i venia molt de gust menjar quatre castanyes torrades acompanyades de moscatell o ratafia i un parell de panellets.
La castanyada és una tradició popular dels països catalans, especialment de Catalunya, i sembla ser que prové d’una festivitat ritual funerària que té origen en el segle XVIII. Potser el caire trist d’aquesta tradició nostra ha induït a que molta gent busqués altres motius més “alegres” o emocions més divertides per aquestes dates, més enllà de rememorar els morts i els difunts, a base de festes de disfresses, dolços, bromes i pors. El resultat evident és que des de fa ja alguns anys la castanyada conviu amb la celebració del Halloween, una festa d’origen anglosaxó que s’està normalitzant dins la nostra societat com si fos nostra també des de sempre. I se’n fan ressò empreses com Port Aventura, o el mateix Horrorland. Però res a dir, tothom té dret a divertir-se de la millor forma possible.
Per les festes nadalenques les nostres tradicions també són protagonistes. S’anuncien les festes amb llums i engalanaments pels carrers de ciutats i pobles. Es visita la fira de Santa Llúcia, per a fer el pessebre en moltes llars, i on no hi pot faltar el caganer. Per la nit de Nadal es va a missa del gall, i l’endemà per dinar mengem la sopa de galets i el gall dindi, amb torrons i neules. Aquest mateix dia o bé per Sant Esteve es fa cagar el tió, i per dinar mengem els famosos canelons. I per la tarda els terrassencs donem la carta dels Reis al Patge Xiu-Xiu. El dia 31 de desembre escoltem les campanades amb els 12 grans de raïm i la copa de cava. I acaben les festes amb la cavalcada de reis i l’endemà, el dia de reis, el millor dia de l’any dels nostres infants.
Doncs aquí també hi ha altres celebracions que es van introduint de mica en mica, com ara el sopar de Nadal “noche buena” i el sopar de Cap d’Any “noche vieja”. O muntar un arbre de Nadal (generalment un avet) dins de casa, celebrar el Pare Nöel… Tradicions que també han vingut de fora per quedar-se. Res a dir, tota celebració és benvinguda.
Amb tot, no em puc estar de compartir una visió crítica d’aquestes celebracions. Partint de la base que tothom té dret a celebrar el que consideri oportú, el que necessiti i el que pugui. També és ben cert que no tothom pot participar d’aquestes celebracions i festes, no per manca de voluntat. Estem en un temps on hauriem de ser conscients de l’impacte que generem. No només ja de residus, de consum desmesurat, de malbaratament de productes. Aquest 2022 hem patit tots l’increment desmesurat del preu de l’energia, i no sabem si aquest augment també ha vingut per quedar-se. I per no parlar de tants ciutadans que pateixen la guerra…
Per això, em resulta incòmode seguir veient preparatius on no es tenen en compte encara aquests valors de solidaritat, d’estalvi, de sostenibilitat, de transversalitat i sobretot, de recerca d’un món millor pels nostres fills.
El senyor alcalde de Vigo aspira a tenir la ciutat més lluminosa del món, malgrat amb el que costarà, podria ajudar a passar l’hivern més càlidament i millor alimentat a alguns conciutadans seus. Ja li regalo. Però és que nosaltres també guarnim la ciutat amb una
pista de gel, que necessita una aportació constant d’energia, que mai podrem gaudir de forma natural perquè a la nostra ciutat no hi glassa, i que només atraurà a joves sense dificultats econòmiques.
https://www.terrassa.cat/pre-pista-de-gel
M’agradaria que un dia tothom podés accedir a aquestes celebracions quan vulgui, i no quan pugui. M’agradaria també que fossin celebracions més austeres, més sostenibles, més solidàries, més de dins dels nostres cors que no pas de fora. Aquell dia, quan arribi, ens farà somriure a tothom.
