Fa uns dies la ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Sra. Raquel Sánchez va aterrar fins el Quart Cinturó, per a exposar la situació d’aquesta obra faraònica, el seu calendari i els trams que tiraran endavant.
La va rebre tota la claca entusiasta, empresaris, industrials, representants del seu partit, i alcaldes de Terrassa, Sabadell, Castellar… I tot va servir per a fer-se els ofesos perquè la Generalitat amb un acte de mera estètica formal, no hi va assistir per sentir-se agreujada. Molta comèdia, molta foto i molt discurs de paper.
Un encara no entén l’acte, ja que la ministra els va indicar que assumirien el cost, fet normal, al cap i a la fi, porten des de l’any 1962 amb un projecte inútil, desfasat i fora de lloc, que és l’obra de l’absurd. Després per a indicar que la part del projecte que resta pendent, doncs ja el farà la Generalitat, per tant, li remet la part conflictiva del projecte, allà on el territori i moltes entitats no el volen, pel seu impacte i atemptat contra la sostenibilitat mediambiental.
I el que és més greu, ve la ministra sense entendre res, només proposant formigó i un model de mobilitat que res té a veure amb els temps que vivim, demostrant les contradiccions del discurs de sostenibilitat mediambiental, que afirma la ministra que gestiona els temes relacionats amb la sostenibilitat. O sigui, com evitem els impactes de les grans xarxes de carreteres, que no resolen els problemes de la mobilitat com succeeix amb l’AP7 i d’altres xarxes incapaces de donar solucions al volum de trànsit que generen llargues cues, saturació i contaminació.
I la xarxa ferroviària?
Cap notícia sobre com solucionar la xarxa ferroviària de Rodalies. Com millorar i adequar el transport públic en totes les seves alternatives, sobretot la xarxa ferroviària, on només s’han fet inversions en l’alta velocitat, mentrestant la xarxa ferroviària general cau de forma permanent, i ara resultarà que la gran solució seran els maldestres Jocs Olímpics d’Hivern de l’any 2030, de riota, per no plorar.
Resoldrem el tram des d’Abrera fins a Terrassa, ja començat, i que la seva continuïtat està en el mon dels morts. Però el tram Terrassa-Sabadell i Sabadell-Granollers, ja veurem com acabarà, per l’oposició existent sobre aquests dos trams. A més cal tenir en compte, que ERC sempre s’hi ha oposat, i Junts per Catalunya i dóna suport, ja sabem que aquests els temes de sostenibilitat mediambiental els importa tres cogombres, el seu model econòmic i de desenvolupament, sempre està al servei dels poders fàctics i econòmics. Per tant, ja veurem com acabarà, el govern central ja s’ha tret el mort de sobre i ara el problema el tindrà la Generalitat a l’hora de fer el projecte i tirar-lo endavant, sobretot, quan el govern està dividit, i les contradiccions evidents.
Tampoc entenc que hi fa l’alcalde Jordi Ballart en la reivindicació d’aquest projecte, reclamant la seva totalitat, o sigui, fins a Granollers. Ja entenc que tingui ganes de foto i protagonisme, però cal un mínim de coherència. Terrassa rep l’impacte directe sobre la seva zona Nord, o sigui, contra el projecte d’Anella Verda, un impacte sobre el territori i que posa en contradicció el seu discurs de sostenibilitat mediambiental, de la famosa revolució verda, de les propostes de sostenibilitat, de defensa del Medi Ambient. I una foto, i anar fent la pilota als sectors econòmics que van a la seva, i el medi ambient els importa tres cogombres, doncs cal tenir criteri, personalitat i coherència, no s’ho val, ja que llavors es perd la credibilitat política. I seguir l’estratègia de l’alcaldessa de Sabadell contra la Generalitat, és un contrasentit i desviar el tret sobre les responsabilitats, ella pertany al partit del govern central, i ja li convé l’estratègia partidària, però ell?
Farrés, ERC i el govern municipal
Puc entendre que l’alcaldessa de Sabadell Sra. Marta Farrés, hi estigui molt interessada i el reivindiqui, ella no té res a veure amb el gran alcalde Sr. Antoni Farrés, que tenia criteri, personalitat i coherència i mai va donar suport a aquest projecte. Pertany a un partit que el medi ambient l’importa molt poc, està al servei dels interessos econòmics i fa anys que van perdre qualsevol referent ideològic. I que el Quart Cinturó posi en risc el territori, sigui un projecte caduc, inútil i de gran impacte fora de qualsevol criteri mediambiental, doncs és igual. Recordar que va estar en el govern del Sr. Manuel Bustos, un exemple de corrupció, i de manca d’escrúpols.
Per tant, ja veurem com acabarà aquest projecte, si serà un mer brindis al sol, i on tothom s’haurà de retratar, i per exemple, ERC, si serà capaç de mantenir allò que durant tots aquests anys ha indicat, i fa uns dies va confirmar, la seva oposició, té la clau del govern a nivell de la Generalitat, i del govern municipal. I també veurem si l’alcalde segueix amb la seva postura incomprensible, que res té a veure amb la política mediambiental que proposa el seu govern, o senzillament, és fum i miratges, mera estètica sense cap credibilitat.
El projecte del Quart Cinturó, com a mínim tindrà un fet important, es faci o no, posarà a tothom al seu lloc, amb les contradiccions i absurds, i els interessos que cadascú defensa de veritat i al servei de qui està. Això per a mi, és l’únic que m’interessa d’aquest projecte, que no tinc cap interès en que es faci. Però segur, que hi estarem entretinguts durant molts anys, però bé, aquest país l’entreteniment i la comèdia, és un fet permanent. I per sort, la ciutadania ja en comença a estar farta i tipa, i és prou intel·ligent, com oblidar la incompetència i la gran farsa en què s’ha convertit el model que ens toca viure.
