MónTerrassa
El Terrassa FC és un mur defensiu

El Terrassa ha aconseguit encadenar sis jornades consecutives sense perdre, una fita que no es gens senzilla d’assolir si tenim en compte el nivell de la categoria, on hi ha molta igualtat entre
tots els equips.

És interessant analitzar a què és degut aquesta bona dinàmica i molta part de culpa la té la zona defensiva d’aquest equip.

Quan a l’inici de temporada les coses no funcionaven del tot bé, era necessari buscar solucions en el terreny de joc, que ajudessin a l’equip a ser més compacte i més segur en totes les posicions. Jordi López va decidir passar a jugar amb tres centrals, convertint l’equip en una defensa de cinc quan l’equip ha de defensar i donar llibertat ofensiva als dos carrilers quan l’equip ataca. Aquest canvi és vital per entendre que l’equip canvies totalment la seva imatge.

Honestament, també cal dir que potser tots vam ser una mica injustos amb l’equip quan encara hi havia peces que no estaven disponibles, sigui per lesions o per arribades d’última hora, com és el cas de Jaouad. Però des que l’entrenador va poder comptar amb la totalitat de la seva plantilla, va poder dibuixar un esquema defensiu que realment ha acabat funcionant molt bé.

Jaouad ha donat molta solidesa defensiva, convertint-se en el líder de la defensa i demostrant ser un jugador molt contundent, què no s’arruga en cap jugada i superar-lo en el 1vs1 no és gens fàcil, per no dir impossible. La seva història és curiosa, a l’estiu tenia tancat el seu fitxatge per un equip de 1RFEF, però una sèrie de circumstàncies el van portar a acabar fitxant per al Terrassa. A nosaltres només ens queda continuar gaudint del seu gran nivell.

Víctor Morales i Neeskens són els jugadors que l’acompanyen en tots els partits en aquesta defensa de tres centrals. Els dos tenen capacitat de donar sortida de pilota i el Terrassa ja no s’encalla en la primera línia de pressió del rival, un dels problemes del principi de temporada després de perdre un jugador com Castillo, que tenia una gran capacitat per sortir amb la pilota jugada des del darrere.

De Lucas Viña no cal parlar massa, tots coneixem el seu nivell i és un jugador totalment imprescindible, defensivament és una garantia però es que a més, en atac és un jugador clau amb les seves arribades sempre perilloses a l’àrea rival.

Per si no n’hi hagués prou, Diego Garzón quan ha pogut jugar sense molèsties també ha estat un jugador diferencial, de fet té un perfil similar al de Lucas i això al Terrassa li ha obert un món de possibilitats, ja no depèn tant de la banda esquerra sinó que per la banda de Diego, també fa molt de mal al rival.

No em vull oblidar de la importància de tenir un porter de garanties com és el cas de Marcos Pérez. Ha estat durant molts anys un dels millors porters de Segona B i ja hem pogut veure moltes de les seves extraordinàries aturades, contra l’Hèrcules va evitar més d’un gol cantat.

L’any passat amb la rotació entre Ortega i Juanvi, el Terrassa no va acabar de trobar un porter que fos diferencial. Aquest any aquest problema s’ha solucionat amb l’arribada de Marcos i això també dona punts a l’equip.

Quan totes les teves peces defensives estan demostrant tenir un nivell tan alt, és normal que l’equip tingui aquesta seguretat i confiança. La segona part contra l’Hèrcules el Terrassa va decidir regalar la pilota al seu rival; tot i això, l’equip alacantí va ser incapaç de trobar el gol i els egarencs es van mostrar molt sòlids al darrere, sense passar excessives dificultats.

Diuen que el millor atac és una bona defensa i el Terrassa ho està demostrant en aquestes últimes jornades. Si l’equip aconsegueix mantenir aquest nivell de forma regular, el Terrassa podrà començar a ser un candidat real a lluitar per la part capdavantera de la classificació.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa