Malauradament sempre hi ha alguna causa per retallar, o per on estalviar que bé a ser el mateix en els pressupostos municipals de Cultura. Primer va ser la crisi del 2008, que mai més s’ha restituït, desprès la pandèmia, ara la pujada dels subministraments elèctrics i les que encara queden per arribar.
Però no tots els projectes culturals reben de la mateixa manera, la Festa Major d’enguany ha pujat de pressupost, la mal anomenada cultura al carrer o popular tampoc ha estat afectada, ni el teatre, ni els cicles musicals, festivals, ni les Arts Visuals,… exceptuant el cicle Sons del temps que intervé en els edificis patrimonials. I fins i tot ‘ha col·laborat en la inversió del Teatre de l’entitat privada El Social, quan l’Ajuntament ja té tres teatres i un cinema al seu càrrec.
Però a la banda de menys pes de redit electoral a la balança, sempre li toca el rebre als projectes de patrimoni i del museu, com per exemple, són les exposicions temporals de llarga durada de producció pròpia al Castell de Vallparadís, amb el seu catàleg corresponent, que es van perllongant en el temps i no es renoven anualment.
Sovint m’he preguntat perquè es tant recorrent retallar en aquesta tipologia de projectes. Serà perquè no tenen un rendiment immediat pel que fa a enlluernar a l’electorat o perquè realment com molts pensen però no diuen, només interessen a uns quants que mai es queixen?
O potser la cultura que no sigui espectacle o esbarjo és una cultura prescindible i adaptable a totes les circumstàncies, el comodí o la tot terreny?
Contràriament, el temps esta demostrant, que els projectes que es deriven de la recerca i ‘estudi històric i patrimonial són els que es consoliden i perduren en la memòria dels habitants de pobles i ciutats i també serveixen per destacar les singularitats.
En el debat que molt probablement sencetarà de cara les properes eleccions municipals tots els partits valoraran positivament el patrimoni museístic i turístic de la ciutat i es plantejaran projectes i promeses que com a passat fins ara, a lhora de la veritat, desprès de les eleccions no es dotaran de pressupostos i com a molt restaran pendents de la loteria dels fons europeus de les Next Generation si es que encara es convoquen.
Segurament també com a tema recorrent, quan no saps que fer inventa un nou pla, es plantejaran nous plans de patrimoni, de museus que posaran al dia la situació, per tothom coneguda de fa anys i ja escrita en dos plans com a mínim, el de Museus i el de Patrimoni, i acabaran en el millor dels casos en la llista inacabable dels que necessiten aportacions econòmiques.
Capítol apart seria si analitzéssim els projectes dinversions patrimonials pendents, el Museu dArt local amb la rehabilitació integral de la Casa Alegre de Sagrera, la renovació de lexposició permanent dHistòria de Terrassa al Castell de Vallparadís, els Dipòsits museístics municipals. Ni tenir planificat, cap projecte nou, engrescador i potent com podria ser el que ja existeix del Museu de la Seu dÈgara al carrer Salmerón amb amplis espais d’exposició, reserva, exposicions temporals i sala dactes per potenciar amb força la Seu dEgara i la seva candidatura a Patrimoni Mundial.
En fi, en els museus i el patrimoni, sempre plou sobre mullat i sempre reben els mateixos!!
