La invenció de la roda circular de fusta i de pedra al període del neolitic va ser l’inici de la llarga vida del transport terrestre i una màquina que va ser capdal pel desenvolupament de la humanitat. Els reis mesopotàmis varen gaudir dels primer carros amb rodes enllaçades per eixos. Els varen perfeccionar els egipcis, amb rodes de sis i vuit radis utilitzan-los també per la guerra, com es el cas de la representació del Faraó dalt d’un carruatge perseguint als hebreus de les pintures murals del retaule de padra de Sant Pere. i els grecs ja les varen utilitzar totalment metàl·liques.
Els carros necessitaven camins empedrats per la seva més fluida circulació essent en temps romans un mitja de transport de persones, mercaderies i ús militar imprescindible per l’expansió de l’imperi. Però tambè en usos lúdics com es el cas de la representació d’una quadriga que conservem en el sarcòfeg de plom romà dels segles II-IV de ca n’Anglada al Castell Cartoixa de Vallparadís.
Durant el període medieval i modern, els carruatges, sempre amb tracció animal varen continuar essent importants tant per les feines agrícoles com pel transport i la conducció dels materials de guerra. Al segle XIX es varen incorporar els pneumàtics amb càmeres d’aire per a bicicletes i això representà un gran pas sense els quals no hagués pogut existir l’automobil. Fins aquí es tractava d’un transport que avui dia denominaríem com a sostenible malgrat l’ús de l’esforç animal. Però la revolució industrial va propiciar primer la màquina de vapor que va servir per la propulsió dels primer vehicles, desprès els motors de combustió interna que inicialment cremaven gas i seguidament gasolina i gasoil. Aquest seria l’inici de la construcció industrial de tota classe de vehicles terrestres motoritzats, cotxes, camions, motocicletes, furgonetes, autobusos…
Això va representar un dels més importants avenços en el desenvolupament industrial i econòmic del món contemporani. Però l’ús continuat i en creixent durant quasi bé dos segles dels combustibles fòssils es avui en dia el principal problema al món arribant a uns nivels de contaminació incrontolats que afecten greument el futur del planeta.
La nostra ciutat no n’és cap excepció i ja queda molt lluny aquell primer cotxe del senyor Martí Alegre de l’any 1904 i el més popular de l’industrial Ernest Niquet “mec-mec l’automòbil del Niquet sense rodes ni xiulet” de l’any 1905. Terrassa tenia llavors alguns, més aviat pocs, carrers empedrats i la resta de terra, amb una població aproximada de 20.000 habitants.
L’imparable creixement industrial de la ciutat al llarg dels segles XX i XXI ha suposat també la facilitat d’accès als vehicles, inicialment dús exclusiu de les classes benestants, i que algunes famílies en tinguin més d’un. L’estadística del Parc de vehicles de l’any 2020 és de de 144.530, dels quals 121.642 són vehicles privats amb una població de 223.627. La millora de l’asfaltat dels carrers i avingudes, semaforitzacions, rotondes i sentits de circulació no pot evitar moments de
gran acumulació de vehicles en barris i punts determinats, però sobretot al centre de la ciutat.
Els esforços per anar creant anelles circumvalatòries, com en moltes altres ciutats, no serveix per a descongestionar alguns punts negres del trànsit circulatori. La
peatonalització creixent des del centre de la ciutat va ampliant i traslladant el problema cap a vies més periferiques però la solució al problema encara esta lluny. Queixes veïnals totalment legítimes, no poden marcar ni adelantar en el temps una planificació a llarg termini. Baixar la flota automobilística privada ha d’estar directament relacionat amb l’augment del transport públic sostenible, però no nomès a nivell local sinò global.
En general, no estem disposats a renunciar al vehicle propi per diversos motius, encara es veu com un símbol de benestar i prosperitat i aparenment representa una llibertat que no dona el transport públic.
L’única formula possible per apaivagar una mica el problema es la conscienciació personal de la població i pensar dues vegades quan i com s’ha d’utilitzar el vehicle particular.
