Les persones vinculades al món flamenc ho tenim prou clar, però a qui encara no s’ha atrevit a donar el primer pas possiblement per poder tenir una imatge distorsionada del Flamenc l’invito a tenir present quins són els quatre pilars , es tracta de la
guitarra, el cant, el ball i la lírica, deia Félix Grande que una copla escrita és un esbós i una copla cantada es una obra d’art, sens dubte un cop més ens va deixar una apreciació ben encertada, avui cal ens aturem a la guitarra.
Fa pocs dies ens ha deixat una persona que ha estat autèntic geni de la “sonanta”, es tracta de Manuel Muñoz Alcon nascut a Sanlucar de Barrameda (Cádis) el vint-i-quatre de novembre del 1943, un autèntic virtuós de la guitarra flamenca popularment conegut com Manolo Sanlucar, Paco de Lucía i Manolo Sanlucar han estat uns mestres guitarristes autèntics virtuosos de la guitarra flamenca, persones que han aportat una gran evolució a la guitarra flamenca des de la darrera meitat del segle passat, també hem tingut la
fortuna de gaudir de l’art d’altres excel·lents guitarristes que han deixat una gran empremta en el món del Flamenc.
El domini de qualsevol habilitat implica una bona inversió en hores d’esforç, persistència i tenacitat, és ben cert que hi ha un component que podríem anomenar com l’especial predisposició natural que facilita el desenvolupament de certes habilitats, interpretar la música a través d’un instrument té un grau de dificultat realment elevat i passar per escola sembla obligatori pel fet que ajuda molt, però no sempre ha estat axis, personalment quedo molt impressionat sempre que escolto el toc de guitarra d’algun fet a si mateix amb molta paciència i ganes, en forma totalment autodidacta.
És el cas d’una persona a qui la primera vegada que la vaig sentir, ja fa temps, em va deixar gratament sorprès per la transmissió afectiva que ofereix la seva manera d’expressar el toc, es tracta de Justo Fernández Amador nascut a Granada resident a Badalona un
home que ha passat la barrera del seixanta i ha evolucionat des de zero per convertir-se en un autèntic Professional de la guitarra flamenca. Es va iniciar a la guitarra quan tenia setze anys toca’n entre amics aprenent uns dels altres portant a l’estudi de la música
la idea física dels vasos comunicants, m’ha comentat que posaven els discos de Paco de Lucia a trenta-tres revolucions per captar millor la nota musical, el cas és que es va anar incorpora’n a diferents grups actuant a diferents “tablaos flamencs” fins a convertir-se
en un dels millors guitarristes de Catalunya, que ja ho és des de fa temps.
Sens dubte en Justo ha portat sempre la guitarra flamenca dins el seu cor, tan és així que ha transmès aquesta passió al seu fill Justo Fernández “El Tuto” que ha acompanyat a figures com Sara Baras, Duquende, Rosalia i uns quants artistes més, guanyador del concurs internacional Hüter der Klänge “Guardia del so” que ha tingut lloc a Alemanya, el jurat d’aquest concurs internacional ha estat format per Rafael Cortés, Juan Habichuela (net), Javier Conde i Antonio Rey, els grans aficionats a la guitarra flamenca coneixen
perfectament aquests noms, no oblideu El Tuto, farà parlar.
Una autèntica alegria constatar que el Flamenc encara té futur i molt, això si, d’una altra manera, estem visquem dins aquest present un Flamenc que forma part del futur, és per això que a que a Flamencologia parlem de Flamenc Clàssic tal com ho expressa l’excel·lent artista Maite Martín avui dia artista referent.
