La veritat és que el passat diumenge quan vaig trepitjar l’Estadi Olímpic després de tant de temps, per dintre em va recórrer una barreja de sensacions, una sensació de nostàlgia pel fet de tornar a un lloc on he passat moltes tardes de la meva vida, i a la mateixa vegada, una sensació d’estar en un lloc totalment nou, i amb la certesa de què crec que viurem moltes alegries junts.
El camp ha quedat fantàstic, és innegable que la feina de remodelació que s’ha dut a terme ha estat important i és que és fàcil oblidar-se de l’estat de deixadesa de l’antic estadi, però les millores salten a la vista. El que més bon regust em deixa és que es respira terrassenquisme per tot arreu, les cadires de color vermell, la bandera de Terrassa… Hi ha una sèrie de detalls que abans no estaven que representen perfectament al club i a la ciutat.
No és un camp per a la quarta categoria del futbol espanyol, és un camp mínim de Segona Divisió. Estic segur que quan els rivals visitin el nostre estadi gaudiran d’unes instal·lacions de primer nivell, serà un autèntic plaer per a qualsevol jugador poder disputat un partit en un camp com aquest.
El passat diumenge vaig poder compartir el partit amb amics i familiars que mai havien estat a l’estadi. Realment estava intrigat per veure la seva reacció i sincerament no podia ser més positiva, van al·lucinar amb l’ambient viscut i els hi va encantar poder fruir d’un partit de futbol com el del passat diumenge davant el Teruel, i això que segurament no ha estat el millor partit del Terrassa aquesta temporada.
Realment això em va fer sentir orgullós, hem de treure pit del què tenim i no tenir por a l’hora d’animar a la gent a apropar-se a veure el Terrassa, crec que estem en un moment social decreixement i entre tots podem continuar donant passes endavant tant en l’àmbit social com esportiu.
Confiava en una gran resposta per part dels aficionats i ciutadans de Terrassa, però en cap cas esperava que en el camp hi fossin unes 6.000 persones, crec que les promocions van ser un encert absolut, per cert, unes promocions que es tornen a repetir de cara al partit d’aquest diumenge davant el CD Ebro, el cuer classificat. Un partit on el Terrassa no es pot permetre cap altre resultat que no sigui una victòria i com més gent hi hagi al camp animant, més a prop serem d’aconseguir sumar els tres punts.
Hem de convertir el nostre estadi en un fortí i no només que sigui un camp envejable a nivell estètic, sinó que sigui un lloc que respectin els rivals i vinguin a jugar conscients de la dificultat de treure punts quan visitin el Terrassa.
