MónTerrassa
Els problemes mediambientals són un problema a afrontar sempre

El dia 5 de juny serà un nou Dia Mundial del Medi Ambient, i a Terrassa ho celebrem amb una nova Setmana del Medi Ambient, una llarga tradició. Ens hem acostumat a celebracions puntuals, que per desgràcia no tenen continuïtat la resta de l’any. Totes aquestes celebracions tenen com a objectiu sensibilitzar a la ciutadania amb relació al diferents problemes mediambientals que ens afecten.


Però cal tenir en compte que per afrontar els problemes mediambientals, cal compromís, coherència, responsabilitat i convenciment. I per desgràcia, hem avançat estèticament en alguns aspectes i em posat els problemes sobre la taula, però quan arribem a l’aplicació de mesures, ens perdem, no avancem. Els interessos econòmics a curt termini, passen per davant dels problemes mediambientals, i no entenem que si no ens hi posem de veritat, ja no hi ha solucions, i els impactes són més que evidents.


Alguns àmbits industrials i econòmics, no volen renunciar als seus beneficis, encara que això comporti la degradació del planeta. Vivim en un model econòmic depredador de recursos, de contaminació, de misèria que no entén que vivim en un planeta finit i de recursos limitats.


El canvi climàtic avança, la sequera i els problemes d’un recurs limitat com l’aigua és cada cop més evident, el model de consum i generació de residus continua augmentant, la contaminació de l’aire i el sòl, i així podríem anar fent una llarga llista dels problemes que ens hem generat i que no sabem ni afrontar, ni resoldrà.

I els adults als diferents nivells, som uns hipòcrites que ens anem enredant col·lectivament. Tots els esforços vers els problemes mediambientals, els hem situat en l’esforç a les escoles, demanant a professors i alumnes la necessitat de compromís i responsabilitat. I com és evident, ells n’estan convençuts i s’hi esforcen. I la ciutadania i els responsables polítics s’omplen la boca que els infants són el futur i ells ho canviaran. Aquesta afirmació és una incoherència total i una manca de responsabilitat evident.

Els canvis no els podem deixar pel futur, perquè el que els deixarem serà una merda de planeta, ple de problemes i estem deixant les solucions a futures generacions, que potser ja no hi podran fer res, i tampoc ens podran demanar responsabilitats, perquè molts ja no hi serem.


Mentrestant, l’economia sigui la referència que imposa el model i els criteris, i no canviem com he reivindicat durant anys, la jerarquia, i siguin els criteris mediambientals els que s’imposin, no hi haurà cap solució i els problemes s’agreujaran.


I Terrassa com d’altres municipis, i el país, i l’estat, i la Comunitat Econòmica Europea, i el món, en general, no son exemple de res, l’economia i el model econòmic, ens porta a un fracàs evident, com ja afirmen molts experts i científics, així com a entitats i col·lectius més sensibilitzats.


Ara tothom s’omple la boca de què el model de vehicle els anys vinents, és l’elèctric. Continuem pensant en el model de mobilitat i de consum de tots aquests anys. Canviar el model de gasolina i gas oil, per l’elèctric amb un suposat discurs ambientalista per a evitar contaminació.

Amb l’objectiu de mantenir el nivell de producció de vehicles com l’actual, amb un altre objectiu econòmic, salvar la indústria automobilística. I el que no es vol explicar, és que molts dels materials d’aquesta nova modalitat, es produeix amb recursos finits i limitats, les fons de generació elèctrica seran les mateixes d’ara
(nuclear i fòssils, ja que no hi haurà prou capacitat de renovables per assumir el consum generat).

Necessitarà continuar ocupant espais i infraestructures com carrers, carreteres i autopistes. Per tant, estem de nou amb un discurs incoherent, que res té a veure amb criteris mediambientals. De nou una enganyifa.


Aquests dies hem vist als sectors empresarials i econòmics, així com alguns responsables polítics fent la gran comèdia, aquest país últimament ens hem acostumat a l’espectacle permanent, tots fent-se la foto i reivindicant el Quart Cinturó des d’Olesa fins a Granollers. Molt ofesos, i reivindicatius, agreujats per com va aquesta obra.

Cal recordar que aquesta obra faraònica només respon a interessos econòmics d’una minoria econòmica, que els importa tres cogombres els problemes mediambientals, ells van a la seva, pensen a curt termini, i amb garantir-se uns guanys immediats.

El Dia Mundial del Medi Ambient i la Setmana ja els va bé, com a activitat d’entreteniment i puntual, però res de posar en pràctica cap solució, perquè podria afectar els seus interessos econòmics.

Ens omplim la boca de l’Anella Verda com un element fonamental per la ciutat, això no obstant anem a reivindicar el Quart Cinturó que es carrega una part de la seva zona Nord, amb zones agrícoles i paisatgístiques importants i de gran valor.

Com quan el seu dia l’alcalde Royes amb els seus deliris de grandesa va portar el Camp de Golf del Prat, que no ha aportat res a la ciutat, ha generat un greu impacte mediambiental i que té pèrdues permanents, amb la possibilitat que qualsevol dia tanqui. O l’impacte d’un polígon industrial Bellots 2 i un centre logístic, que posa en risc l’Anella Verda i els seus corredors ecològics molt afectats per aquests impactes.

I així podríem anar fent llista de les incoherències permanents dels responsables polítics amb discursos fàcils quan arriben aquestes dates, però que les pressions dels poders econòmics, de la ciutadania poc compromesa i responsable, no vol assumir cap cost mediambiental, perquè prefereix pensar a curt termini i no sortir del seu espai de comoditat.

En tot cas, anem entretenint als infants perquè ells i elles ja ho faran quan siguin adults. I nosaltres? I els responsables polítics? I els que generen molts dels problemes, els industrials i sectors econòmics? I les Administracions? I la
Judicatura? I…?

O ens hi posem de veritat, i tothom, deixem de fer-nos fotos per la gran comèdia bufa, ens creiem que els problemes mediambientals, són un compromís i responsabilitat de tothom, de la ciutadania, dels polítics, de la indústria, de… tothom. O deixem d’anar aplicant mesures sense sentit, incoherents, inútils…

Canviem el model i la jerarquia de presa de decisions subordinant l’economia als criteris mediambientals, deixem els discursos permanents de paper i ficció.

O diguem la veritat, no volem fer res, i ho deixarem tot fet una merda, sense futur. Com volem pensar en les properes generacions, si no som capaços de pensar en el present, ni amb el que tenim al costat.

Celebrem el Dia Mundial i la Setmana, pensem i reflexionem, i anem més enllà en les accions durant tot l’any, entenem que els problemes mediambientals no són un més, sinó que són i afecten la nostra vida en tots els àmbits: aigua, energia, menjar, salut, consum, mobilitat…

I depèn de tots i totes que les coses siguin diferents, i això cal recordar-ho als responsables polítics i a aquells que gestiones qualsevol Administració. Menys discursos de paper i més compromís i responsabilitat.

Nou comentari

Comparteix