Interessat en temes de ciutat, fa temps que penso en un parell de qüestions: els plataners i l ́excesiu nombre de coloms. Anticipo, en començar, que són dos temes on la meva ignorància és supina. Així de clar. Tot i això, crec que puc expressar el meu punt de vista sobre el particular. Encara que tan sols sigui de cara a establir algun suggeriment de millora als responsables de cada matèria.
La pandèmia de la COVID19 ha castigat molts sectors de la vida laboral/comercial. Un dels més afectats, sens dubte, ha estat la restauració i els bars/terrasses. De locals d’aquests, n’han plegat uns quants, a diferents punts de la vila. Tal vegada on tinguin més embranzida és al centre històric: Plaça Vella, Rambla d’Ègara, Raval de Montserrat, carrers Major i Gaudí i altres places (com Progrés, Saragossa, Nova o Didó), Passeig Comte d’Ègara i Avinguda Jacquard o, entre d’altres. Dessota el mateix argument, podria afegir l ́Avinguda Abat Marcet, la Rambla Francesc Macià, les places Lluís Companys i Andalusia, les avingudes Barcelona i Àngel Sallent, el Passeig 22 de juliol i algun altre indret.
Arribats en aquest punt, és ben cert que s’agraeix l’ombra d’arbres i de tendals. Especialment quan la calorada apreta de valent, com és el cas d’enguany. Quan el sol es pon, fins i tot agrairíem que alguns d’ells es tanquessin. L’airet correria amb més fluïdesa i s’agrairia molt i molt. No serà, però, que no es considera perquè actuen a mode de parapet amb la caiguda d’excrements de les aus?
“El Consistori hauria de programar urgentment una poda selectiva d’arbres”
És ací on volia arribar justament. Més d’un lector s’haurà sorprès amb els dos verbs del títol. Després d’una breu introducció, crec que tot ja queda més clar. Resumint, el consistori hauria de programar urgentment una poda selectiva d’arbres, tan bon punt acabi l’estiu…
I, paral·lelament, planificar una gran captura de coloms. N’hi ha massa. Són animals corrosius, bruts, portadors de patologies i altres problemes greus de neteja. Quants anys fa que estem “orfes” en ambdues activitats? Qui tingui oïdes per oir, que escolti ! Espero que la regidoria municipal responsable ens tregui de dubtes. Ací ho deixo! He consultat a un amic pagès sobre la primera de les dues accions.
M’ha referit que la millor època s’escauria tan bon punt s’acaba l’estiu o en començar la tardor. També que caldria fer-ho cíclicament, cada 4 ó 5 anys… Si es tractés d’un pinçat lleuger, també es podria dur a terme al començar la primavera: l’arbre cicatritzaria ràpidament les ferides.
Passant a la població immensa de coloms, crec que l’Ajuntament de Terrassa podria demanar el parer al de Vitoria-Gasteiz. A finals de l’any passat, va endegar un estudi previ a la implantació d’un mètode innovador, investigat –amb èxit– a l’Argentina. La superpoblació d’aquestes bestioles genera un problema de gran envergadura… Van col·locar un dispensador de grans de blat de moro, revestit d’un antiparasitari, que redueix l’oviposició. Aquest fet reduiria radicalment la natalitat de l’espècie. Alhora, es duria a terme –amb opuscles publicitaris– una tasca informativa entre la ciutadania, prohibint alimentar els coloms, regulant la disponibilitat alimentària.
Crec recordar que, no fa pas gaire anys, una delegació d’aquesta capital de província basca ens va visitar per a interessar-se sobre punts relacionats amb el Parc de Vallparadís. Allí, en aquesta capital d’Euskadi, tenen un parc urbà com el nostre (anomenat La Florida) i l’experiència dels uns pot esdevenir força útil als altres. Després de tot plegat, vull pensar que aquesta breu reflexió meva no caurà pas al sac de l’oblit.
