MónTerrassa
Per un Nadal diferent a Terrassa. Hi estem preparats?

Amb el missatge «LA PAU, EL NOSTRE DESIG DE NADAL», s’ha iniciat la Campanya de Nadal 2022 a la ciutat de Terrassa, campanya que combina cultura, comerç de proximitat, música, activitats infantils, fires, il·luminació dels carrers i recupera la tradició de l’arbre de Nadal, portant-lo a tots els districtes i llocs emblemàtics de la ciutat.

O sigui, que seguim amb la mateixa rutina de cada any. Aquí no passa res! I no només a Terrassa, malauradament, aquesta “desídia” és general, arreu. Què dir davant d’això? I d’aquesta, una vegada més, manca d’imaginació i de sensibilitat de l’equip de govern de l’Ajuntament de Terrassa? No passa res al món? al nostre Planeta? a la nostra societat? No calia fer una mica més d’esforç mental i exercir una major voluntat, per a poder plantejar un Nadal “diferent”, no m’atreveixo a dir “alternatiu” (perquè em fa basarda, pensar amb els Nadals “alternatius” que s’han plantejat en alguna gran ciutat que no cito) que al final només acaba sent un “maquillatge electoral” per acabar fent el mateix.

Jo em refereixo a plantejar un Nadal que no signifiqui caure amb els mateixos tòpics de sempre, la majoria emocionals i gens autocrítics, més humanitzat i més realista i adequat a la situació de crisi social, i econòmica que estem vivint, amb un plantejament més proper a una societat “laica” i sobretot, allunyant del “consumisme” “depredador” i desmesurat que tant mal ens ha fet i ens està fent?

Durant aquests dies, en què, històricament, ens tornem “febles” emocionalment, i sembla que els sentiments aflorin tant, que fins i tot caminen sols pel carrer (o això ens imaginem), sense adornar-nos, de les grans dosis d’hipocresia que circulen per a tot arreu, ens atrevim a utilitzar formalment i sense “límits” termes que moltes vegades no en coneixem, ni la seva arrel, ni el seu significat real (per exemple “solidaritat”, “cooperació”, “ecologista”, “comerç just”, “pau”…et), quan sabem que són principis que el mateix sistema “capitalista” (amb rostre humà) i consumista ha cooptat o segrestat, pels seus propis interessos que res tenen a veure amb el que haurien de representar.

Em refereixo a plantejar un Nadal que no signifiqui caure amb els tòpics de sempre, la majoria emocionals i gens autocrítics, més humanitzat i més realista

Un sistema “fals” i miserable, que ens vol fer creure que si col·laborem amb el “Gran Recapte” a les portes d’algun supermercat (del qual ningú controla els seus beneficis il·limitats), ja ens podem posar la creu de “Solidaris” de l’any! Uns supermercats i empreses que vull recordar que es beneficien dels exèrcits de gent consumidora “acrítica” que envaïm com a bàrbars, quotidianament, les seves estanteries “provocadores”. És per a tot això, que no entenc, o sí que ho entenc (la por “electoralista, per exemple), un equip de govern d’un Ajuntament, no es planteja, una campanya “imaginativa” forta i decidida, durant aquestes festes de Nadal, perquè la ciutadania, reflexioni, abans de consumir, pensant que el que toca ara i en el futur és “Com menys millor”, “Millor és menys”, “Calen 10 regals o amb 2 és sudicient?”, “Això que vaig a comprar ho necessito realment?”.

Si no posem, en moments com Nadal, en qüestió, l’actual model de producció, distribució i consum que ens ha portat fins aquí (a una crisi social, econòmica, climàtica, alimentària i dels “cuidados”, sense precedents), quan ho farem? Realment necessitem aquest model de Nadal, per ser feliços? Fa temps recordo que dèiem: No cal celebrar Nadal un dia, cal que fem Nadal cada dia.. I dèiem això, precisament, perquè aquest “hipersensibilització emocional i sentimental” que despleguem aquests dies, s’hauria de socialitzar i que durés, la resta de l’any. Però es veu que això és impossible, llavors vol dir que concentrem massa hipocresia, durant aquestes festes nadalenques. Malament doncs!

Vagi per davant, abans que m’executin en mig de la Pista de Gel de Terrassa (per cert, una mesura fora de lloc i antipedagògica a la Terrassa Educadora), vull dir que no proposo “carregar-me” les tradicions religioses o d’altra mena (soc un devot dels pessebres o els Pastorets, per exemple). Ni molt menys persegueixo la desfeta del comerç (sobretot del petit comerç i del de proximitat) que tanta falta ens fa (Per cert, ens fa falta un altre gran superfície a Terrassa a la carretera Matadepera? Nooo!). Però penso que hi ha alternatives i recursos, que ben gestionats i amb “valentia” es podria acontentar a tothom.

Només demano, i de forma progressiva, que algú es qüestioni seriosament, si necessitem o podem mantenir un Nadal com el que hem portat des de fa molts anys. Per més llums, o arbres il·luminats, serem més feliços? Hi haurà més igualtat, hi haurà més redistribució, hi haurà menys hipocresia. Per a més consum tindrem un futur millor? Per què no aprofitem aquests dies de recolliment familiar i social, per posar al centre de les nostres vides a les “persones” de carn i ossos, i facilitem que els valors més humans, que tanta falta ens fan, aflorin i siguin els protagonistes, arreu, a les cases als nostres carres i places, allà on ens reunim habitualment.

Per què no humanitzem Nadal, encara que sigui a mitja llum i sense Grans Aparadors. Per què no ens “retrobem”, de veritat, tots els ciutadans de la ciutat? Si l’equip de govern, ho creu necessari, em poso a la seva disposició per aportar unes quantes idees i propostes (és qüestió de voluntat i valentia) I potser de necessitat, de veritat!

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa