Diu la dita que menjar raïm per Cap d’any porta diners per tot l’any. També es diu que els diners no fan la felicitat. Jo m’atreviria a afirmar sense por d’equivocar-me que si bé aquesta premissa la podríem catalogar com verdadera, no és menys cert que les disponibilitats monetàries ajuden una miqueta i aporten un cert component de felicitat a la nostra existència. Manifestació que em permeto compartir amb tots els meus respectes a Aldoux Huxley (Godalming “UK” 1894 – Los Angeles “California” USA 1963).

Arribats a aquest punt podem afirmar que tothom té l’oportunitat d’establir-se, amb les millors de les intencions. Noves reorientacions pel que fa a enfocaments del projecte de vida personal envers els diferents components de la felicita, incloent la butxaca. Tothom pot realitzar petites correccions o fins i tot cops de timó a una trajectòria. Efectivament, cadascú orienta la seva vida en virtut d’uns valors dins d’una certa coherència i ordre. Treballar l’increment de nivells formatius també ajuda molt. Sortosament hi ha molts lectors i lectores que entendran perfectament el que intento expressar. Resulta molt enriquidor un projecte de vida en sintonia a un programa ajustat a la realitat individual que permeti lleugeres correccions o canvis de rumb. Tal com acabo d’apuntar, sempre que la situació ho demani.

Un bon amic meu, que ja no hi és, afirmava que “la felicitat es troba donant-la”. Una afirmació que lvaig incorporar a la meva motxilla. És ben cert, m’encanta compartir els coneixements que vaig descobrint al llarg del meu periple vital. Aquesta és una posició que hi ha qui l’entén i qui no. Implica un risc d’esplaiar-se massa en certes intervencions tant en l’àmbit públic com en l’àmbit epistolar, com és aquest cas. É bo tenir present a Baltasar Gracian (Belmonte de Gracian “Zaragoza” 1601- Tarazona “Zaragoza” 1658) que ens va deixar allò de “lo bueno si breve dos veces bueno”.

Doncs comencem l’any aclarint conceptes. És a dir, seguirem el camí iniciat des del principi d’aquestes intervencions. El Flamenco està molt mal entès i cal definir bé les coses, fins i tot fa la impressió que existeixi un macabre interès en què s’entenguin malament només per la mala consciència de voler confondre a les persones. Això podria estar generat per posicions retrògrades que entenen la cultura com una amenaça en comptes de veure-la com un element de creixement intern de les persones amb tot el que aquest fet implica:emancipació social i llibertat.

Avui toca oferir una breu orientació per tal de tenir ben clar definitivament els conceptes de Penya Flamenca i el de Casa Regional. És ben senzill, es tracta d’una qüestió purament de concepte, filosòfica si m’ho permeteu. Vull dir filosòfica referint-me exclusivament al criteri i als modus operandi de cada realitat i de cada equip directiu. A la fi, cada entitat és el que els seus membres lliure i espontàniament decideixen. Aquesta premissa a Flamencologia està molt ben entesa per part de tothom, la diferencia està més que clara, podríem dir transparent.

Una Casa Regional bàsicament té com a objectiu bàsic i prioritari el manteniment de costums locals del lloc. La qual cosa pot crear una certa exclusió envers qualsevol persona aliena a l’espai. Això si no s’entén prou bé pot fomentar un cert grau de discriminació i exclusió. Repeteixo, sense estar dins l’ànim de ningú. Però la percepció de qui s’apropa per primera vegada és aquesta. Sorprenentment, és la resposta que he trobat al preguntar a diferents persones sobre aquesta qüestió.

Una penya flamenca, sempre que estigui ben gestionada, ofereix i té un caire molt més obert i això es transmet. És a dir, t’agrada el Flamenco, doncs entra i gaudeix-lo i si et trobes bé doncs et vincules més o menys i punt. No hi ha més ni cal ser d’un lloc geogràfic concret per tenir passió.

Una penya flamenca disposa d’una programació regular oberta on tothom té lliure accés. Existeix un estudi amb rigor sobre el Flamenco i una especialització dins l’entorn de la música. De tot es fa difusió, cant, toc, ball, xerrades. Recordeu que el Flamenco constitueix una galàxia dins l’univers de la música.

Soc conscient que per entendre clarament l’esperit del text que intento expressar és important interpretar-ho correctament. És a dir, amb sentit crític, amb molt rigor i grans desitjos de construcció i de creixement personal, i sobre tot entendre la cultura des d’un punt de vista universalista i amb forta intencionalitat de coneixements compartits. Això no suposa renunciar a res.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa