Per raons personals que no venen al cas, fa anys i panys que procuro evitar al màxim parlar sobre Terrassa als meus articles i fins i tot escriure a mitjans de Terrassa, cosa que ja he fet més que de sobres, amb dignitat i sense insultar ni faltar-li mai el respecte a ningú, cosa que ara és el més normal del món.
Però hi ha vegades, poques, que el vot de silenci no és possible, perquè se t’emporten els dimonis… Aquesta n’és una i prometo que si pot ser no n’hi haurà gaire més.
Vinga, parlem de l’arquitecte franquista Ignacio Escudé i del seu passeig franquista en honor al franquista “Conde de Egara”, per designació de l’avi de Juan Carlos I, emèrit entre tots els emèrits.
Qui era aquest “Conde de Egara”?
Breument: el van fer comte perquè era un dels majors pilotes cortesans del rei castellà Alfons XIII. Un rei que va ser el precursor del porno cinematogràfic a la península, ja que un altre èxit no se li recorda.
Ah, sí, perdó: i el de fugir escagarrinat quan es va proclamar la II República. Un rei valent, sens dubte, com el seu besnét Felipe VI, “el preparao”.
El senyor (és un dir) Alfonso Sala, enterrador de la Mancomunitat catalana durant la dictadura de Primo de Rivera, convidava l’avi de l’emèrit Juan Carlos I a costellades a la seva finca, l’actual Masia Egara, i ves a saber, ja que era un Borbó, a quantes Corinnes el devia convidar també…
Qui era l’arquitecte Ignacio Escudé?
Nascut a Terrassa l”any 1909, amb bons estudis i una innegable qualitat tècnica, el 1934 va fer un innocent viatge cultural i arquitectònic per Alemanya, on casualment ja manava un senyor entranyable anomenat Adolf Hitler, gran amant de l’arquitectura i dels forns crematoris. Aquell viatge sembla ser que el va influenciar, ves tu per on…
Ignacio Escudé va tornar a Alemanya el 1936, perquè li devia agradar el paisatge… A més ho va pagar la Generalitat republicana, tan tonta com l’actual, sembla ser que per estudiar a fons les virtuts del formigó nazi, ai, perdó, que volia dir alemany, no sé pas en què estaria pensant…
El 1938, alguns animals que es feien dir republicans i mereixen també l’infern, van assassinar el seu germà Miquel, advocat de la Cambra de la Propietat.
Aquell mateix any, Ignacio Escudé va tornar des de França a la Castella franquista, travessant la frontera per Irún-Iruña i el van nomenar tinent d’una companyia d’enginyers de l’exèrcit colpista i franquista. I va posar el seu granet de sorra per a la victòria del Generalísimo i la matança i repressió posteriors.
L’agost del 1939, al principi de la massacre franquista, el van premiar amb el nomenament provisional com a arquitecte municipal de Terrassa, i li van donar el càrrec definitivament el 1941.
Hem de suposar que això va ser quan ja havia acreditat mèrits suficients per ser un bon franquista, abans que res, i a més un bon arquitecte, cosa que a l’època no devia estar de més.
Aquell any, el 1941, va fer encara un darrer viatge a Alemanya, al III Reich dels seus amors, quina casualitat, i en va tornar amb una bona dosi d’inspiració per a diversos edificis industrials a Terrassa, que hauríem de dinamitar en comptes de conservar, perquè tenen ADN nazi.
I quan i com es va dissenyar el Passeig del “Conde de Egara”?
Ja hi anem arribant…
El 1942, abans de morir, Escudé va dissenyar el Passeig del “Conde de Egara” a “Tarrasa”, íntimament relacionat amb el “Monumento a los Caídos” (els “caídos” franquistes, els altres que els bombin), a l’actual Plaça del Doctor Robert. Un monument que als anys 90 l’alcalde Royes, amb una mica de por, tot i que no li faltava valor, i molt “savoir faire”, va desmuntar i amagar.
I això és el que hem de salvar de les excavadores? El Passeig d’un franquista dissenyat per un franquista?
Hem de salvar la memòria de Franco i Hitler, la seva arquitectura totalitària, transplantada a Terrassa?
Era bon arquitecte Escudé? Portser sí, com ho era Albert Speer, el megalòman arquitecte de Hitler, que va passar uns quants anys a la presó després dels judicis de Nuremberg.
Primer eren feixistes, franquistes o nazis, i després arquitectes.
I ara resulta, l’any 2023, que hem de preservar les seves obres purament feixistes, que només admeten l’acció purificadora d’una excavadora o un “restyling” elegant, que faci el favor d’eliminar la càrrega tòxica d’aquest urbanisme nazi.
I ja posats a demanar, per acabar: que algun dia algú faci el favor, sisplau, de canviar-i el nom al “Paseo del Conde de Egara” i posar-li per exemple “Passeig d’Ègara”, que quedaria força bonic i tindria sentit.
Així esborraríem el record d’un comte que no va ser mai comte ni per noblesa ni per mèrits ni per nissaga ni per res, d’una Ègara que no sabia ni el que era però que devia sonar bé en aquells temps de les tronades pelis porno de l’avi de l’emèrit i del vi negre que venen al Mercadona amb aquest nom,, “Conde de Egara”, dolentíssim i absolutament imbebible, per cert.
I ara, justament ara, hem de permetre que ens muntin un merder descomunal a Terrassa perquè es modifica una mica el passeig franquista dissenyat per un arquitecte franquista en homenatge a un polític franquista? Au, vinga.
