L’òrgan participatiu del Comitè per a la millora de la neteja i la gestió de Residus de Terrassa, ha entrat en una crisi al dimitir tot el seu òrgan gestor, la Comissió Tècnica Permanent.
Aquest és l’únic òrgan participatiu que té capacitat de decisió en les seves propostes. El Comitè intenta fer aportacions i propostes per a millorar tot el tema relacionat amb la neteja, però sobretot, amb el greu problema de la gestió de residus. En aquests moments, i en els propers anys, serà un dels problemes mediambientals, conjuntament, amb la manca d’aigua, que els responsables municipals dels propers governs hauran d’afrontar tant a nivell mediambiental com econòmic. I en concret, el tema de la gestió de residus, tal com el Comitè ha anat indicant i denunciant, i que el govern municipal no ha volgut atendre i ha anat amagant.
La Comissió Tècnica està composada per especialistes en temes de residus i en gestió d’empreses entre d’altres. Per tant, una oportunitat per a buscar solucions, suggerir accions i propostes, però hi ha una realitat evident, els responsables municipals tant a nivell tècnic com polític, no tenen cap capacitat, ni estratègia per a afrontar la situació. El nivell d’ineficiència i excuses, no permet avançar. El Comitè és una oportunitat i una eina capaç d’afrontar els problemes i buscar solucions i alternatives, però cal deixar-lo treballar, creure en la participació de la ciutadania i la seva capacitat.
El Comitè havia de ser un Observatori, però els responsables municipals van posar tot tipus d’excuses i ho van evitar. Van allargar la seva posada en marxa. I al llarg d’aquests dos anys de funcionament, tant tècnics com polítics, han estat buscant excuses permanents per a buscar solucions i boicotejar els acords, l’objectiu reduir la seva capacitat de decisió. I el temps anava demostrant la manca d’un projecte municipal per afrontar els problemes, manca d’una estratègia tant en temes comunicatius, com operatius. La manca de transparència es feia evident, i el Comitè començava a ser un problema, perquè evidenciava les mancances, les incapacitats i les dificultats per afrontar qualsevol solució.
L’excusa de la manca de pressupost, es demostrava que no era el problema més greu, eren altres factors, com no tenir proposta, ni alternatives, ni capacitat de gestió. Precisament, un dels problemes centrals que s’ha demostrat, és la gestió i funcionament de l’empresa municipal, on pivoten molts dels problemes i les solucions.
No hi ha cap voluntat d’entrar-hi a fons, hi ha incapacitat per a reconèixer l’existència i s’ha demostrat que aquella estratègia de garantir la pau laboral imposada fa uns anys, ha estat un fracàs i en aquests moments, una xacra. Aquest primer compromís de presentar una Auditoria de Gestió, s’ha anat allargant en el temps de forma absurda.
I no es tracta de privatitzar-la, aquesta no és la solució. La municipalització va ser una molt bona decisió i s’ha de garantir. El problema és quan aquesta es perverteix per la ineficiència i manca de responsabilitat, per una gestió que ha confós els objectius i és ineficient, i ha perdut el sentit corporatiu d’empresa, la baixa productivitat i l’alt absentisme, la pèrdua del compromís col·lectiu com a empresa pública i la relació amb la ciutadania. I el problema de la gestió de residus i les seves solucions pivoten sobre la millora d’aquests aspectes i fins que els responsables municipals i l’empresa municipal no ho entenguin, només allargarem el problema, on els interessats en la seva privatització tornaran a sorgir amb les solucions màgiques de sempre. Per això, no s’ha permès que dos membres del Plenari del Comitè entressin al Consell d’Administració de l’empresa municipal, on la opacitat s’ha imposat.
Cada proposta que el Comitè ha plantejat, els responsables municipals les han boicotejat, i les han assumit en alguns casos perquè s’ha aconseguit que el Ple municipal les aproves, encara que després s’ha intentat allargar activar allò que s’ha aprovat. I al final, els responsables municipals han presentat dos Plans d’actuació sobre neteja de contenidors i canvi de model de la recollida de voluminosos. Aquest seria un dels primers èxits del Comitè.
I mesures que no eren un problema de pressupost, en temes de prevenció i d’altres recollides en el Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus 2019-2030, ni s’han aplicat i amagat en un armari. Per la incapacitat evident de fer-les efectives. Com el tancament del que s’anomenaven departaments estratègics al Servei de Medi Ambient, sense cap justificació i amb l’objectiu d’amagar la manca d’estratègia en temes de comunicació i de millora estratègica de la gestió de residus.
La municipalització va ser una molt bona decisió i s’ha de garantir. El problema és quan aquesta es perverteix per la ineficiència i manca de responsabilitat
S’ha boicotejat el fet que el Comitè disposi d’eines de comunicació pròpies, com una web i d’altres elements comunicatius en les xarxes. Per a evitar tingui una comunicació i via d’informació directe amb la ciutadania. La manca de transparència i d’excuses permanents, ho ha impedit. Calia evitar que la informació de la gravetat de la situació, de la manca d’estratègia i les deficiències evidents, tinguessin una via de comunicació no controlada. Millor una ciutadania desinformada, que coneixedora del problema existent i dels que li vindran en el futur proper. Llavors, on és la transparència?
I podríem anar fen llista, com ja ha denunciat el mateix Comitè en nota de premsa, però el que és evident, és que s’ha perdut una gran oportunitat, les pors dels responsables municipals a la transparència i la participació de la ciutadania en col·laborar en les decisions, i a una governança més democràtica, impedeix qualsevol canvi, i la por impedeix avançar. Alguns pensen, com s’ha fet en d’altres legislatures, els que vinguin, ja s’ho trobaran, demostrant un alt nivell d’irresponsabilitat.
Esperem que els responsables municipals, tant tècnics com polítics reflexionin, i aprenguin d’aquesta fase. El Comitè tot i les dimissions ha de continuar, ja que pot ser una bona eina, si tothom es capaç de fer-la funcionar, creure en ella i deixar de posar obstacles permanents, atenen que els problemes als que ens enfrontem son evidents i necessiten solucions, i sobretot, necessiten el compromís de la ciutadania, això si, sense que l’enredin. Atenen que la ciutadania en aquests problemes és el més important, el gran protagonista, sense ella, no avançarem, per tant, cal informar-la, explicar-li les coses i els problemes, i les solucions que l’afectaran, i s’ha de fer amb ella, si de veritat es vol el seu compromís i col·laboració.
No podem deixar que la disbauxa es converteixi en una realitat, la cridòria en un fet i la irresponsabilitat política en una evidència, els problemes son molt greus i el futur imprevisible, i tothom en pagarà les conseqüències. Els problemes mediambientals son una evidència i una realitat, sequera, contaminació, impacte dels residus i així una llarga llista, ho ens hi posem de veritat, o al final ho pagarem molt car.
Esperem que no sigui una nova oportunitat perduda.
