Tal com vaig comentar en un altre article, comença la campanya electoral i començarem a rebre tota mena de promeses i missatges dels diferents candidats i partits de cara a les eleccions municipals.
Esperem no tenir memòria de peix i tinguem sentit crític, no oblidem i avaluem el que han fet alguns de veritat, per a evitar continuar mantenint l’enganyifa en què alguns han convertit la política professional, resumida en dos aspectes fonamentals, cadira i sou.
La candidata de Ciudadanos, segons afirmava, la seva proposta fonamental, és actuarals barris i privatitzar el servei de neteja i gestió de residus. Perfecte, ells no tenen cap problema en prometre el que calgui, totes les enquestes indiquen que no trauran cap regidor a Terrassa. Ara el tema de la privatització sempre és un acudit d’aquest partit, per tant, sempre al servei dels interessos i sectors privats.
I per desgràcia no són els únics que ho pensen, però no ho poden dir públicament. I un d’aquests partits és el Psc-PsoE, que no té gens d’interès en municipalitzar cap servei públic, l’abastament d’aigua va ser un mer accident conjuntural.
Un exemple és l’Àrea Metropolitana, que quan l’alcaldessa Colau i alguns dels municipis d’aquesta Àrea ho van intentar, el Psc-PsoE s’hi va oposar, ja que és un partit al servei de les empreses privades, i cal garantir-los el negoci i suposo que altres interessos que li convenen al partit i als seus dirigents.
La municipalització del servei de neteja i gestió de residus, amb la posada en marxa d’Eco-Equip SAM, no és el resultat del convenciment ideològic de l’esmentat partit, senzillament, que l’empresa privada Conserlim, va ser un veritable desastre de funcionament i servei, i la decisió de municipalitzar un servei tan important, va ser per garantir un servei fonamental i evitar nous experiments privats. Durant anys, el debat de mantenir la municipalització per part de membres del partit, o privatitzar-lo, sempre ha estat obert. I la pressió de les empreses privades amb l’objectiu de revertir aquella decisió, sempre ha estat sobre la taula.
El problema de la neteja i sobretot, la gestió de residus, no té res a veure amb la municipalització. Podríem fer un llistat de gestió nefasta i ineficient de molts municipis on aquesta no funciona, i això, que són concessions de grans empreses, encara més, algunes han estat denunciades a més per deficiències en la gestió del servei, sinó, de manca de transparència i frau en factures de serveis no realitzats. I municipis, que han municipalitzat el servei, i funcionen perfectament. Estem en un vell debat de llarga tradició, i sobretot, quan arriben processos electorals de caràcter local.
I aquest és un debat, sobretot, el tema de la gestió de residus a Terrassa, que s’haurà de fer, tal com ja va indicar el Comitè per la millora de la neteja i la gestió de Residus a Terrassa, perquè tothom digui que pensa fer davant d’aquest greu problema, de cara als anys vinents. Els problemes mediambientals augmenten, els costos cada cop seran més elevats, i cal una estratègia per a aconseguir els objectius de prevenció i de reciclatge. I per desgràcia, ni hi ha estratègia, ni hi ha capacitat de gestió, tot és improvisació, i acabarem com la gestió de la sequera, on el nivell d’irresponsabilitat és més que evident. Hi ha partits que només estan al servei de determinats interessos econòmics, són uns veritables incapacitats per a afrontar qualsevol política mediambiental seriosa.
En l’últim mandat de l’alcalde Pere Navarro, aquest va prendre la decisió més irresponsable, i que ha generat la degradació de l’Empresa Eco-Equip des d’aquell moment. Promou la dimissió de la gerència professional i de la cap de recursos humans a proposta del Comitè d’Empresa. Amb una sola instrucció, que a l’empresa hi hagi pau laboral, O sigui, evitar qualsevol vaga o conflicte intern.
Aquella desafortunada decisió ha generat els problemes que avui pateix l’empresa. Aquest concepte mal interpretat ha portat a una nefasta gestió. Cap sentit corporatiu d’empresa, manca d’una millorà en l’aplicació de noves tecnologies en l’organització i funcionament dels serveis, manca de cap compromís de totes les parts, direcció i treballadors, no entendre que és un servei públic fonamental i al servei de la ciutadania, i no tenir cap criteri corporatiu que incideixi en les millores que necessiten l’adaptació als nous temps, baixa productivitat i un alt absentisme.
No entendre aquesta funció de servei públic, i valorar de forma efectiva el fet de ser una empresa pública, l’ha convertit, en critica d’una ciutadania, que li exigeix un major grau de compromís i responsabilitat, i que recuperi aquell moment que era una empresa pública exemple de molts municipis. Encara més, ha perdut tota aquella estratègia de proximitat amb la ciutadania i les seves entitats territorials, o sigui, les entitats veïnals. I també el seu sentit crític, a l’hora d’avaluar i intervenir en les polítiques mediambientals. S’ha quedat en un mer observador de les situacions decanvi, però sense cap influència en les decisions polítiques.
S’ha convertit en el sac dels problemes, perquè no té cap capacitat d’incidir en les millores, i acaba rebent cada cop de la ciutadania, perquè no té cap capacitat de resposta corporativa com a empresa. I també està pagant el fet que qui ha de determinar una estratègia d’actuació, no la té. Aquesta funció estratègica l’ha de fer el Servei de Medi Ambient, però aquest ni la té, ni sap on va. I Eco-Equip, el que hauria de fer, és aplicar-la, posar els mitjans i deixar de ser el problema visible.
I aquest no és un problema d’abocar recursos pressupostaris a l’empresa, el que cal es resoldrà d’una vegada el problema generat en el seu dia, revertir aquella situació i que siguin professionals de veritat, qui recuperin la gestió. Avui Eco-Equip té un greu problema estructural de gestió, on cal que tots es comprometin de veritat a recuperar- la com a empresa pública, i això ho han d’entendre fins a la direcció i el conjunt dels treballadors, per a recuperar el prestigi perdut.
La municipalització té molts enemics, però els que han de fer callar als detractors, són els que s’han d’implicar de forma evident i acabar amb els mals vicis d’aquests deu anys d’una mala decisió que té noms i responsables. I el que no es pot fer, és deixar que la degradació i la indiferència siguin els protagonistes.
I no val com han fet molts responsables polítics, tant de l’oposició com del govern, que és mirar a una altra banda, deixar-ho podrir tot, i no posar els mitjans per posar fi a aquesta situació, que només afavoreix als interessos privats. Afirmar com fan alguns responsables polítics omplint-se la boca de municipalització, però després la degraden sense fer res al respecte.
Com tampoc es pot anar dient que la culpa és de la ciutadania incívica, però no resolen el més greu del problema. Quan els costos econòmics augmentin, la ciutadania exigirà uns serveis millors, que funcionin i compleixin. I per desgràcia, avui no els tenim, i els responsables polítics ho saben, del govern i de partits com el Psc- PsoE, que és un dels grans responsables de la situació, i atenen als antecedents i la política estratègica d’aquest partit, potser ja li va bé que la municipalització fracassi, i satisfer a determinar interessos privats.
Temps de promeses, promeses i moltes ficcions…
