Aquest municipi és un dels que té més Plans i propostes participatives per metre quadrat, i sobretot, li anem canviant el nom en funció del moment i la justificació. Altra cosa és que al final això vagi a algun lloc de veritat, i el procés participatiu de torn, es quedi en res, en una pèrdua de temps tant de les persones, les entitats i els col·lectius que hi participen de forma activa, amb la bona voluntat i disposició per a influir de veritat en la presa de decisions del govern de torn.
I amb caràcter general, ara li diem Agenda Urbana 2030, en d’altres Agenda 21, i els Plans Generals d’Ordenació pretenien modelar totes les línies d’actuació per a definir el present i futur de la ciutat en cada moment. Al final, qui determinava el model de ciutat per sobre de qualsevol plantejament referit a la sostenibilitat mediambiental, eren els criteris econòmics i els urbanístics, ja que era on els poders fàctics locals conjuntament amb els sectors econòmics i el govern municipal de torn, qui de veritat determinava el model de ciutat que millor afavorís als seus interessos, per això, tenim la ciutat que tenim. I la ciutadania tot i de vegades participar en algun dels processos era un mer espectador. Per això han estat els Plans d’Ordenació Urbanística qui ha determinat el model de ciutat i l’eina afavoridora d’aquests interessos fàctics locals.
L’Agenda 21 Local i els seus Plans d’actuació (2003), com després havia de ser l’any 2012, els Plans Estratègics de Sostenibilitat, que mai es van fer, ni aplicar, ja que es contraposaven al model econòmic i als interessos dels poders fàctics i econòmics locals. Els governs municipals ja van veure que el discurs de la sostenibilitat mediambiental i l’equilibri entre economia capitalista i millores mediambientals era una ficció.
Una aposta real per a aplicar mesures per a afrontar els problemes mediambientals del present i futur, volia dir canviar la jerarquia d’interessos subordinant l’economia a una política mediambiental efectiva, que comportaria una feina pedagògica i sensibilitzadora vers la ciutadania, però enfrontada al model de desenvolupament. I això ha comportat una política de greus contradiccions i incoherències evidents entre el missatge i les accions, i el Servei de Medi Ambient des de fa anys és una mera anècdota sense cap influència real en la política municipal, arribant a l’absurd d’utilitzar el concepte Revolució Verda, sense cap rubor.
“El Servei de Medi Ambient des de fa anys és una mera anècdota sense cap influència real en la política municipal”
I ara ens hem inventat un nou concepte, l’Agenda Urbana 2030, amb tot el discurs buit, com propòsits de desenvolupament sostenible i estratègies compartides, objectius globals de sostenibilitat i de progrés social i econòmic, espai de reflexió, diàleg i consens sobre el futur de la ciutat, i el més important, instrument necessari perquè Terrassa pugui participar en projectes i fons europeus.
L’any 2030, serà l’any per a fer-ho i no fer res. Totes les línies d’actuació en temes mediambientals, es situen a l’entorn d’aquest any. O sigui, en set anys haurem resolt totes les malifetes d’anys de fer malbé el Medi Ambient en tots els seus vectors i el Planeta, que quan arribem a aquest any, ja no hi haurà cap possibilitat de resoldrà alguns problemes i vectors generats, i un dels exponents evidents de la incapacitat i manca de voluntat dels governs més contaminants d’afrontar mesures reals contra el Canvi Climàtic, és la conferència en aquests moments a Egipte, d’uns resultats lamentables i acords de vergonya.
I faré referència d’alguns exemples evidents de les polítiques mediambientals d’aquest municipi que es recull en aquesta Agenda Urbana, la referida a l’ordenació del territori, on es segueix planteja l’afectació plena de l’Anella Verda a la part Nord i Est, amb seguir demanant el Quart Cinturó i la posada en marxa del Polígon Industrial dels Bellots 2, que afectarà plenament als corredors ecològics i les zones agrícoles existents. I en el vector residus que no hi ha cap estratègia, ni política concreta, ni l’aplicació del Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus 2019-2030, i així podríem anar fent una llarga llista de propostes, plans que resten pendents de qualsevol actuació. És més, els pressupostos municipals es van baixant en aquestes partides, per exemple, aquest any a l’entorn d’un 6%.
I la credibilitat en temes de participació ciutadana encara és més evident, molta cadira escalfada, però poca incidència en les decisions i accions municipals. I el que encara és pitjor, entre les propostes a treballar pels grups de treball dins l’Agenda Urbana, no hi ha una relació directe entre els diferents Plans d’acció sobretot en l’àmbit mediambiental, ni els diferents òrgans participatius, per tant, es poden anar duplicant esforços i propostes existents i les noves propostes que es plantegin. Això vol dir, anar perdent un temps preciós de moltes persones que amb tota la bona voluntat hi dediquen el seu temps i coneixements, per acabar amb uns responsables municipals que ni tiren endavant els Plans aprovats, ni posen els mitjans i converteixen la participació ciutadana en una mera absurditat.
I el que ho motiva, és sempre l’excusa de la manca de pressupost, i la poca voluntat d’afrontar les solucions per a garantir-se la cadira i el sou, i no enfrontar-se de forma evident al model econòmic i de consum, ni als poders fàctics locals. Per tant, el compromís amb la sostenibilitat mediambiental és una mera ficció i el Servei de Medi Ambient del tot marginal.
“És sempre l’excusa de la manca de pressupost, i la poca voluntat d’afrontar les solucions per a garantir-se la cadira i el sou“
Per tant, l’Agenda Urbana 2030, pot expressar la bona fe i voluntat d’aquella ciutadania, entitats i col·lectius que hi van participant, generant unes noves expectatives que de nou acabin amb res, escalfar cadires i que serveixi només per a obtenir Fons europeus destinats com sempre a qualsevol àmbit on la sostenibilitat mediambiental sigui una mera excusa. I si de veritat els govern municipal de torn s’ho creu, només ha de canviar la jerarquia en l’acció política, que la sostenibilitat mediambiental estigui per sobre de les decisions econòmiques, urbanístiques i del model de consum, i amb totes les conseqüències, deixant de jugar a les polítiques de curt termini al servei dels poders econòmics i sempre pensant en els resultats electorals.
Deixem doncs d’anar canviant noms, avui Agenda Urbana 2030, ahir Agenda 21 local, Pla Estratègic de Sostenibilitat i tota la diversitat de Plans existents, i d’una vegada fem un veritable compromís amb fets d’una política mediambiental que resolgui els problemes amb els seus diferents vectors. I deixem de fer propaganda i publicitat a cop de titular periodístic, i creiem en la participació ciutadana de forma efectiva, i tractem a la ciutadania com adulta i deixem d’aplicar una política de ficció. Els problemes mediambientals, son greus, i necessiten solucions de curt i mig termini, on cal arribar a temps, i aquí ens juguem el present, però sobretot, el futur. Com diu Eudald Carbonell, els humans som imbècils, la única espècie capaç de fer malbé el Planeta i el seu únic habitat, i no aprenem dels nostres errors.
