Ha costat una mica més de l’esperat, però per fi l’actual entrenador del Terrassa, Jordi López, ha aconseguit donar amb la tecla i sembla que cada vegada estem més a prop de veure la millor versió possible d’aquest equip.
Tot i la insistència a principi de temporada de jugar amb un clar 4-4-2, un sistema de joc que no va acabar de donar els resultats esperats, finalment el tècnic de l’equip egarenc va decidir fer un canvi de rumb i provar un nou sistema, un 5-3-2. L’equip no ha parat de créixer des de la
introducció del nou sistema i tot fa indicar que continuarà creixent poc a poc en els pròxims partits.
A principi de temporada a l’equip li faltava identitat, renunciava a tenir la pilota i tenia molt poc protagonisme en el pes del partit. Tot i que es mantenia el sistema que tan bons fruits ens va donar la temporada passada (el Terrassa era un dels equips que millor futbol va practicar
del seu grup), era evident que els nous jugadors no s’acabaven d’adaptar del tot a la proposta del tècnic.
A vegades, no es tracta simplement de què els jugadors s’adaptin a un sistema, sinó que és l’entrenador que s’ha d’adaptar als jugadors de la seva plantilla, i buscar l’estil de joc que tregui més profit d’aquest grup de jugadors.
Tot i que els rivals no generaven un excessiu perill, cada vegada que tenien una ocasió aconseguien transformar-la en gol. El Terrassa es mostrava com a un equip tou i feble en defensa, faltava contundència al darrere i s’havien de buscar urgentment solucions. El canvi a aquesta mala dinàmica va arribar amb la incorporació d’un tercer central en el sistema de joc, i sobretot amb el pas endavant que ha donat un dels últims fitxatges de la temporada, Jaouad.
El central marroquí s’ha convertit en una peça clau de la defensa gràcies a seu lideratge i ha demostrat ser un jugador molt fort i molt difícil de superar, un autèntic mur. No ha estat l’únic jugador que ha fet un pas endavant en defensa, també Neeskens està jugant de forma molt més còmoda al estar més acompanyat en defensa, i estem veient un jugador que s’atreveix molt més a l’hora de sortir amb la pilota controlada des del darrere.
El bon nivell demostrat de la zona defensiva del Terrassa es va veure reflectit en aquest últim partit de lliga davant l’Olot, on van aconseguir deixar la porteria a zero.
També, la recuperació de Diego Garzón ha estat clau per entendre la millora de l’equip. Ja no hi ha necessitat d’abusar la banda esquerra de Lucas Viña, i el Terrassa ha trobat en Diego un jugador que aporta molta profunditat, molt correcte defensivament i amb molta arribada a
l’àrea rival. És un jugador amb molt bona capacitat de centrar pilotes i això és un regal per als davanters de l’equip.
En el doble pivot, Jordi ha optat per donar la titularitat a Álex Fernández en lloc de “Vivi” i ha estat un gran encert. Si hi ha un jugador que estima de veritat aquest escut, aquest és l’Álex, un jugador que no s’arruga en els moments difícils i el seu talent és inqüestionable. Ha
encaixat a la perfecció amb Adri Lledò i el mig del camp ha recuperat tot el protagonisme perdut.
En la zona ofensiva, és cert que l’equip encara pot donar molt més rendiment i la victòria per 0-3 davant l’Olot és el primer avís. Fins ara a l’equip li costava molt materialitzar les jugades,però cada vegada genera també més perill al davant. Jordi Cano està a un nivell de forma
esplèndid i només falta acabar de trobar els seus dos acompanyants.
La setmana passada Aythami va despertar amb un partit sensacional, i si Jordi López aconsegueix també recuperar la seva millor versió, tots sabem que és un jugador que pot ser diferencial.
El que està clar és que el tècnic ha necessitat un temps per poder entendre el que l’equip necessitava, ha anat col·locant cada peça al lloc que li correspon i sembla que la màquina ja està engreixada per oferir-nos, aquest cop si, un equip molt il·lusionant.
