El passat 9 de gener va fer cent anys de la mort de Joan Solà Mestres, autor de la primera pel·lícula rodada a Terrassa. Però la ciutat, seu del Parc Audiovisual de Catalunya i de l’Escola Superior de Cinema de Catalunya (ESCAC), sembla haver oblidat aquest pioner que va estar al front de la Studio Films, la més important de les productores cinematogràfiques catalanes d’aquella època. Cap carrer li ha estat dedicat, ni hi ha a Terrassa cap element que el recordi públicament. Encara que nascut a Barcelona i mort sobtadament a Madrid, en Joan Solà Mestres pertanyia a una família d’industrials tèxtils terrassencs. Les seves inquietuds, però, el van portar a abandonar el negoci familiar i a obrir a la ciutat una sala d’exposicions amb Joan B. Rovira com a soci. Allà hi van presentar la seva primera conjunta el pintor Rafael Benet i l’escultor Josep Armengol.
L’any 1904, Joan Solà Mestres va contraure matrimoni amb Teresa Romero i Domingo, neta de Josep Domingo i Casanellas, més conegut com en Josepet dels Campos. Aquest sobrenom fa referència al Teatre del Retiro (anteriorment, Teatro Campos del Retiro), que Josep Domingo va explotar a partir de 1880. En aquest indret del carrer del Pantà es va fer la primera projecció cinematogràfica a Terrassa, a càrrec d’Adolfo Arrengo. Era el 17 d’abril de 1897.
El Teatre del Retiro va acollir noves sessions de presentació de l’invent dels germans Lumière els dies 22 i 25 del mateix mes, complementades amb uns números de magnetisme i transmissió de pensament del Profesor Mauri, nom artístic de Josep Domingo i Maurí, fill d’en Josepet dels Campos i oncle de Teresa Romero.
El nou invent va captivar en Joan Solà Mestres, que uns anys més tard i en col·laboració amb l’avi de la seva dona va rodar un reportatge sobre la desfilada dels Tres Tombs a Terrassa, molt probablement la primera pel·lícula feta a la ciutat. Aquesta cinta, avui perduda, es va projectar per primer cop al Teatre del Retiro el 23 de gener de 1908, segons el diari La Sembra.
Aquell mateix any 1908, Joan Solà Mestres va ser contractat com a corresponsal del noticiari de la companyia francesa Pathé, feina que va compatibilitzar amb rodatges de projectes propis. Fins i tot es va associar amb Martí Alegre i Puig i Rafael Folch i Capdevila per constituir una productora cinematogràfica amb seu a Terrassa, d’efímera existència.
En els anys següents, Solà Mestres va desenvolupar una intensa activitat com a director, productor i director de fotografia, i va estar vinculat a projectes tan destacats com el de la productora Barcinógrafo. El 1915 es va associar amb Alfred Fontanals per fundar la Studio Films; per aquesta empresa va dirigir el noticiari Revista Studio, del qual es van distribuir més de mig centenar de números.
El cineasta terrassenc va morir d’un atac de cor el 9 de gener de 1922 a Madrid, ciutat on es rodava la pel·lícula La verbena de la Paloma, de José Buchs, de la qual era director de fotografia. Tenia 44 anys.
Gairebé tot el que sabem d’ell és gràcies a investigadors dels orígens del cinema català com Miquel Porter o Palmira González, i també a erudits locals com Joan Morral o Rafel Comes. Però encara falta un estudi detallat de la vida i de la obra de l’autor de la primera pel·lícula rodada a Terrassa.
