El Terrassa FC té una gran afició al darrere, és un dels clubs de Catalunya que més aficionats desplaça a cada partit i en línies generals és una afició respectada a la majoria de ciutats.
Històricament, sempre s’ha parlat dels aficionats egarencs com un exemple a seguir, per les seves bones formes allà on han anat i pel seu suport incondicional a l’equip que porten al cor. Dit això, aquesta tendència ha anat canviant en els últims anys, concretament des que l’equip va aconseguir pujar a la 2RFEF. Aquest comportament exemplar del què he parlat unes línies endarrere sembla que s’ha perdut per part d’un grup reduït d’aficionats i crec que és un bon moment per què tots fem una petita reflexió. Insisteixo en el fet de parlar de grup reduït perquè, evidentment, la majoria de l’afició es comporta de forma més que correcte i tampoc es pot generalitzar.
Ha començat a ser habitual les queixes d’aficionats rivals quan el Terrassa visita les seves instal·lacions, queixes enfocades en el mal comportament d’algunes persones que animen al Terrassa i així ho estan deixant reflectit a les xarxes socials, per culpa d’això la imatge del Terrassa a poc a poc s’està embrutant cada vegada més. Aquestes queixes són a causa del comportament violent d’aficionats del Terrassa de cara a l’àrbitre, jugadors rivals i algun cop també davant d’altres aficionats.
El tema d’insultar a l’àrbitre és una pràctica per desgràcia habitual en el món del futbol, per mi no és justificable, però puc entendre que en un moment de frustració a tothom se li pot escapar algun o altre insult. El que em sorprèn molts cops és que a vegades aquests insults arriben fins i tot abans de començar el partit, cosa que no té cap sentit. El que no es pot consentir tampoc és les amenaces i llançament d’objectes, situacions que hem vist força vegades durant aquests dos últims anys.
Hem d’eradicar absolutament la violència en el món del futbol i la gent hauria d’agafar consciència de què anar a veure jugar el teu equip no significa que hagis de descarregar tota la teva ràbia interna, no tot si val. Està bé animar al teu equip, hi ha gent que s’entrega el 100% animant i és una imatge preciosa de veure, la forma intensa i sana que tenen de viure un partit és admirable i aquest és el veritable exemple a seguir. El que no pot passar és que per culpa d’un petit nombre d’aficionats, es tiri per terra tota la bona imatge de tants i tants anys de desplaçaments.
També crec que el Terrassa hauria d’actuar davant d’aquestes actituds i cridar l’atenció a aquells aficionats que no es comporten de forma adequada, també és responsabilitat del club posar els límits que creguin convenients i si s’ha de prohibir l’entrada a algun aficionat per mala conducta, és 100% comprensible.
Tots som humans i ens podem equivocar, per això estic segur que amb el temps tots aquells aficionats que no tenen un correcte comportament, tindran la capacitat de adonar-se’n de què la seva actitud no és la millor i el Terrassa tornarà a recuperar la seva bona imatge que ha deixat sempre a tot arreu.
