MónTerrassa
Grans personatges poc coneguts

L’any 1990 Francisco Sánchez Gómez, és a dir, Paco de Lucia (1947- 2014), que com tothom sap està considerat un dels més grans guitarristes de la història de la música, va publicar l’àlbum Zyryab. Dins el seu sextet hi van participar el gran pianista de jazz Chick Corea (1941 Chelsea Massachusets EUA – 2021 Tampa EUA) i el recentment perdut Manolo Sanlucar (San Lucar de Barrameda “Cádiz” 1943-Jerez de la Frontera 2022). Observeu que dos autèntics virtuosos de la guitarra creen un treball amb aquest nom Zyiryab o segons altres autors Ziryab. Qui va ser aquest Ziryab?

Lidia Carmona, llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Granada, té publicat un ampli estudi amb relació al periple d’Abu al Hassan Ali Ibn Hafi (Ziryab). Intentaré concretar per tal d’oferir un breu coneixement sobre un dels més grans personatges de la cultura hispana musulmana. Nascut a Bagdad (Iraq) l’any 789 dc. va viure fins al 857, se li atribueix la introducció del llaud a la península Ibèrica, precursor de la guitarra flamenca, poeta, músic, cantant, gastrònom, un autèntic enamorat de la cultura musulmana, va formar part de la cort del Rei Omeia cordovès Abd-er-Rahman II, va introduir la cinquena corda al llaud.

Entre finals del segle vuit i principis del nou, com va ser possible que un nascut a Bagdad es trobés a Còrdova? Avui dia és ben senzill. Si us fa por l’avió podeu agafar l’AP7 fent poc menys de sis mil kilòmetres i unes seixanta hores sense parar arribeu a destí sense problemes.

Aquest personatge era conegut com “El cantor de Bagdad”, es va moure molt per Egipte i Palestina, cosa que va enriquir la seva percepció de moltes coses, el seu virtuosisme va ser difós pels mercaders de l’època. Va tenir notícies que un lloc
molt llunyà anomenat Al-Andalus era una zona pròspera culturalment parlant, l’Emir de Còrdova era gran entusiasta de tot el procedent de Bagdad, al no disposar ni de correu electrònic ni cap altre mitjà de comunicació que no fos l’epistolar Ziryab va escriure una carta que va ser contestada per l’Emir, el cas és que amb trenta-tres anys desembarca a Algeciras posant-se en camí cap a Còrdova, en aquell temps i durant molts anys Ciutat exemple de convivència entre musulmans jueus i cristians, com veieu malauradament res igual que avui dia arreu del món. Instal·lat a la cort el nostre personatge va saber plasmar tota la seva saviesa en música, gastronomia, vestit, bones maneres.

El seu suggeriment de fer servir copes de vidre en comptes de copes de metall o de fusta va suposar el desenvolupament de l’artesania del vidre, però aquesta no va ser la seva única revolucionària aportació a la cultura del seu temps, Ziryab considerava que el vi en copa de vidre despertava millor els cinc sentits, especialment la vista observa’n la transparència i color, l’oïda amb l’especial so del clic en tocar de les copes, l’olfacte en ser el vidre en aquest cas un material més adient que els metalls i fustes, el tacte al tenir el vidre un tacte diferent, per tot ho ha esmentat quan tinguem la propera copa de vi entre els dits recordem-nos d’en Ziryab, gràcies a ell gaudim millor avui dia de totes les propietats organolèptiques que ens ofereix la naturalesa del vi al mateix temps que gaudim d’un virtuós toc de guitarra flamenca. No oblideu ser feliços.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa