MónTerrassa
Gràcies veïns i veïnes de l’Antic Poble de Sant Pere de Terrassa

Des de 1987 l’Antic Poble de Sant Pere celebra cada cinc anys un casament d’època vuitcentista (recreat per primera vegada l’any 1930 per Joan Amades).

Aquest fet,ja ha tingut sempre valor important, de recuperació de la nostra història, que tanta falta ens fa. Però és que, aquest any, els veïns han decidit anar molt més enllà, encara, rescatant, l’essència del dia a dia d’aquella època i recreant-la amb la representació de 10 quadres que respecten de forma fidedigna els problemes i la manera en què vivia el poble en una època molt determinada.

És per això que aquest any l’ha rebatejat com la “Festa del Casament Vuitcentista”. L’eix central ha continuat sent el Casament, però a la vegada s’ha incorporat una representació col·lectiva de més de 150 veïns i veïnes de l’Antic Poble, que de la forma més generosa i entregada ens han fet viatjar, de forma màgica, més de 100 anys endarrere.

I Aquest any, els “parents” de la Creu Alta de Sabadell que sempre els acompanyen, celebraven el seu 250 aniversari. Eren veïns del poble de Sant Pere fins a l’annexió, el 1890, per part de Sabadell.

Es veu que una Comissió liderada per l’Il·lustre “veí” i president de l’ AAVV, el Doctor Jaume Rosset (incansable treballador) ha fet un minuciós treball d’investigació per trobar els personatges, els diàlegs, els vestits i els diferents esdeveniments vuitcentistes que han interpretat els veïns i veïnes, alguns dels quals tenen relació amb els protagonistes, fins i tot
en els espais on s’ha representat les escenes d’època

Era interessantíssim i molt curiós veure als veïnsinterpretant situacions molt divertides I interactuant amb bel públic, i a més, amb noms i cognoms concrets

Ah!, i amb una implicació intergeneracional, digne d’admiració. Increïble! Joves i grans barrejats.

A veure si an’prenem terrassencs.

Un codi QR ha permès al públic “saber molt més, accedint al relat històric dels fets, les fotos i la documentació” (un detall important).

Escenes i històries increïbles ens han fet passar una tarda memorable.

Per exemple, els beuratges miraculosos de Mister Sequah, que recorria els pobles anunciant curacions miraculoses. Eren receptes índies que “ho curaven tot” i les seves gires es van fer molt populars a l’època, amb anuncis a la premsa.

O el que va ocorre al domicili del santperenc Josep Vila de Cal Vileta. Els lladres van entrar a robar a casa seva un dia que no havia pensat tancar el cup de vi, el dipòsit de pedra on es guardava el vi.

Els delinqüents van entrar pel pati i van sostreure els conills, però a la fugida van caure al cup de vi, on van quedar atrapats. El succés té un final còmic, quan un cop denunciats els fets van arribar a la casa d’en Josep Vila la Guardia Civil i el jutge, un gallec que no entenia català.

Per fer-se entendre, en Josep Vila es va expressar amb la següent frase: “Senyor jutge “han caído en el cupo i se han hecho un catatruco””. En realitat volia dir “Senyor jutge, han caigut al cup i s’han fotut una patacada”.

Hi havia puntaires d’època i un taller de lutiers. Els de Cal Boter ensenyant com es feien les botes de vi i els pagesos vuitcentistes, com trillaven la palla, les Tavernes, els pregoners.

En fi tots, els detalls i més. I com no, el Casament amb l’arribada de la núvia amb tartana i amb el dot; el vers del padrí a la núvia i el tradicional “barrament de pas” o “patenta” que fan els nens
a la comitiva de la núvia. I com a novetat un contrapàs de Sant Pere de Terrassa de nova creació que van interpretar els fascinants Ministrils de Terrassa, acompanyats de músics de l’Antic Poble, amb passos adaptats, fidels a la tradició de l’època.

Segons es va dir, els vestits del casament s’han adaptat a la realitat del període 1870-1890 i s’ha modificat amb la col·laboració del Museu Tèxtil de Terrassa.

Per acabar una tarda i una nit de “somni” un meravellós “ball d’envelat” amb els Ministrils a la plaça del Comú.

Com a veí de Terrassa, només tinc paraules d’agraïment per aquest “poble veí que té aquesta sensibilitat tan gran d’acollir-nos i de mostrar-nos els valors fonamentals que representa el fet de no deixar de mirar endarrere i recuperar la “Memòria Popular i la història, en uns moments
tan difícils en què sembla que aquest fet, hagi perdut valor i hàgim abandonat els orígens com a humans per esdevenir, cada cop més, éssers “artificials” i individualistes sense sentiments.

Benvinguda aquesta Festa tan pedagògicament emocional.

No pareu veïns de l’Antic Poble de Sant Pere. Aquest és el camí.

Nou comentari

Comparteix