MónTerrassa
Els gossos ja poden fer servir el bus, pas cap a la normalitat a Terrassa

El Ple municipal ha aprovat que els gossos ja poden utilitzar el transport públic, com és evident, complint la normativa de tinença responsable d’animals domèstics. És més, em preocupa el comportament de determinades persones que es comporten com uns brètols que no respecten l’espai públic, ni els serveis públics, amb un alt grau d’incivisme que afecta plenament a la convivència.

Aquesta mesura ja fa temps que s’hauria pogut aplicar. I el que cal és aplicar mesures efectives contra els brètols de dues cames.

Cal tenir en compte que un gos ensinistrat i sobretot, educat, no és qui genera problemes enlloc, son animals lleials i respectuosos, i moltes vegades amb un comportament cívic elevat. El problema està en els seus propietaris, que han de ser els primers en demostrar la seva capacitat de gestionar-los de forma correcte, complint les normes de convivència i de respecte. Un gos pot estar i utilitzar qualsevol espai públic i privat, si els seus propietaris també tenen un comportament adequat.

Avui la població de gossos ha augmentat considerablement, això vol dir que mengen, necessiten gaudir de l’espai, i tenen els seus drets com a éssers vius. També cal tenir molt clar, que són animals i no persones, per tant, és una diferència important i que algunes persones confonen. A dia d’avui, encara no hem resolt molts dels drets de les persones, i hi ha qui és molt exigent amb el dret dels animals. Cal situar les coses en
el seu just terme.

Alguns propietaris de gossos s’han convertit en exigents demandants de serveis en l’espai públic, al llarg dels anys, el nivell de reivindicacions s’ha anat elevant. I cal tenir en compte, que tenir un gos no és cap obligació, a excepció d’alguns casos per la seva funció terapèutica. També per situacions de companyia per a fer front a la soledat. I en alguns casos hem perdut l’equilibri entre les necessitats i la funcionalitat de
disposar d’un gos. Races no adequades als habitatges, i llavors l’espai públic es converteix en espai d’ús habitual. El nostre dia a dia, no permet tenir les atencions adequades a les seves necessitats, sol i abandonat durant moltes hores, fet que els provoca estres i sedentarisme. Totes aquestes situacions provoquen l’augment dels abandonaments i que les gosseres estiguin plenes.

Un gos no és una joguina, és un ésser viu, amb sentiments i drets. El nivell de satisfacció i companyia, pot ser molt important, la seva fidelitat, bondat i bona relació pot ser una bona incorporació al nucli familiar.

Però els aspectes positius, tenen la seva contraprestació negativa. Avui un dels problemes greus en l’ús de l’espai públic, son el comportament d’alguns propietaris de gossos que no respecten les normes bàsiques de convivència i educació, o sigui el dret i obligacions de l’exercici de ciutadania.

I aquest s’ha convertit en un problema greu i que pateix tota la ciutat. Aquella ciutadania que no recull les merdes a les voreres, a les places públiques, als espais de joc infantil, enlloc. La ciutadania, ha de vigilar de no trepitjar aquestes restes no recollides. En trobarem per a tot arreu.

Les zones de gespa no es poden utilitzar pel risc que comporta entre merdes no recollides i els orins. Les façanes plenes d’orins. Les zones verdes on el gos fa malbé el sistema de reg i les plantacions. Les zones de
joc infantil, on es deixa als gossos que facin les seves necessitats. Gossos perillosos deslligats sense morrió. I així podríem anar fen llista d’aquests mals comportaments d’una minoria incívica que fa les coses malament, i que afecta a tothom.

Al llarg dels anys, les reivindicacions d’alguns propietaris tot exigint espais de lliure circulació de gossos, que després comporta un cost de manteniment que paga tota la ciutadania, han anat augmentant. Al final hi ha un problema, alguns deixen d’utilitzar- los i els van deixant en altres espais oberts, i els problemes augmenten. El Parc de Vallparadís és una evidència, fa uns dies l’Escola Sala i Badrinas es va queixar perquè
els alumnes no podien utilitzar l’espai adjunt a l’Escola, perquè estava ple de caques sense recollir i el terra fet malbé.

I després hi ha un problema afegit, la incapacitat de l’Ajuntament per a afrontar el mal comportament d’alguns propietaris. No es fa complir la normativa, no hi ha cap actuació eficaç, el règim sancionador és ineficient, i la policia municipal ha deixat de complir les seves obligacions, al considerar que no hi ha res a fer.

Abans de que algú pugui tenir un gos, se li hauria de fer signar un document de responsabilitat i coneixement dels drets i obligacions en l’exercici de ciutadania, i sobretot, complir-los.

Encara recordo el que afirmava l’alcalde de Sabadell, l’Antoni Farrés, el gos havia de fer les seves necessitats a casa, i el propietari respectar l’espai públic, i sortir a passejar, no a fer les seves necessitats al carrer. El carrer i l’espai públic no es podia convertir en l’incompliment de les obligacions i exercici de ciutadania, havia de ser respectat i tractat com la casa particular de cadascun.

Què un gos, pugui anar amb el transport públic, és perfecte, com pugui accedir a qualsevol espai, servei i equipament. Altra cosa és el seu propietari, si estarà capacitat per a utilitzar tots els serveis al seu abast, aquesta és la situació. Els gossos com deia no són el problema, ho son alguns propietaris que haurien de ser educats i formats com a ciutadans recuperant el civisme i l’educació que han perdut, i no se’ls hauria de
permetre tenir un gos, que és una responsabilitat individual i col·lectiva.

I si l’Administració no és capaç de trobar i aplicar una solució, comportarà un agreujament de la convivència, cal exigir una tinença responsable de qualsevol animal, i precisament, el gos permet ser educat i preparat per a conviure amb nosaltres sense cap problema, i això només es responsabilitat dels seus propietaris.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa