Un amic de Madrid que va estar vivint a Barcelona uns quants anys, em deia que Barcelona es caracteritzava pels gossos, l’olor d’haixix i les bicis. Quan va venir a Terrassa no va trobar tantes bicis ni va sentir tanta olor de porros, però sí que va comprovar que a la nostra ciutat hi havia molts gossos. Som molts els veïns que convivim a casa amb un animal, moltes vegades un gos. I gestionar la convivència ja se sap que no és fàcil ni a casa ni al carrer.
Per començar, tots aquells que no tenim un jardí gran, i que em sembla que som una gran majoria, hem de preveure que el gos ha de sortir al carrer a fer les seves necessitats i a estirar les cames almenys tres cops al dia. També hem d’organitzar-nos quan marxem fora un cap de setmana, perquè deixar-lo sol no és una opció. De fet, passa que quan ens fiquem un gos a casa, molts acabem una mica tontos i ja no podem fer res sense l’animal. Jo sóc una mica d’aquestes. Tinc gossa, ara ja molt gran i que passeja poc, però fins ara he fet totes les tonteries que es poden fer quan tens un gos i ho fas girar tot al seu voltant.
A més, tinc la sort de poder portar el gos al despatx. I sí, durant anys he anat amb la Gaia al meu despatx de Barcelona on ja tenia el seu abreuador, el seu llit i iba sobre es va apropiar del sofà. I les meves companyes del despatx, miraven enlaire i xiulaven. I en aquesta tonteria meva vaig provar de fer el trajecte cap al despatx, Gaia i jo, amb tren. De fet, ho vaig fer algunes vegades una mica com a acte de militància. Perquè em semblava un gran avenç que al tren s’hi puguin portar els animals. Justos quan havíem de pujar al tren, li posava el morrió a la Gaia i quan baixàvem, ella mateixa se’l treia. Civilitzada n’és.
Però tot i així confesso que no m’agrada portar el gos al tren a no ser que vagi mig buit, cosa que tractant-se de dies feiners, trajecte Terrassa Estació del Nord – Barcelona Arc de Triomf és una quimera. Van ser unes quantes les vegades que vaig trobar-me ficant a la Gaia a un tren que anava ple com una llauna de sardines i a sobre algun cop va coincidir en dia de pluja. I sincerament, què voleu que us digui, és una mala passada que quan tothom anem drets al tren, esperant que a la següent parada es buidi una mica i es pugui seure, ens trobem entre les cames un gos d’un altre viatger ocupant espai i fent d’obstacle. I si fa pudor de gos mullat, ja ni t’explico. Això sí, el gos amb el morrió ben posadet.
Una altra situació complicada de gestionar era quan coincidien al vagó uns quants gossos. Alguns més sociables que d’altres. Si són molt sociables, volen acostar-se a l’altre company d’espècie per olorar-se el cul. Si no en són tant, potser li ensenyi les dents o el bordi. També n’hi ha que passen de tot, cert, però en el temps que vaig exercir de ciutadana cosmopolita usuària del transport públic amb gos, em vaig trobar amb uns quants gossos cabrons, que d’aquests n’hi ha. I és un marron, perquè enganyar-nos. Total, que vaig acabar portant el gos al despatx en cotxe. I la pudor de gos me l’empassava jo i no tots els companys de vagó.
A Terrassa ara s’ha aprovat que els gossos puguin anar també als autobusos. Una mesura que d’entrada, si se m’activa la vena cosmopolita europea civilitzada i urbanita total, aplaudiria però que, vista la meva experiència, no tinc tan clara.
No ho tinc tan clar perquè hi ha molts gossos, perquè no tothom és tan civilitzat com el meu gos que acceptava bé el morrió mentre anava en el transport públic i no fotia cas dels altres animals. I tampoc ho tinc tan clar perquè moure’s al bus, quan està en moviment, ja és complicat. Si et trobes un gos allà al mig, és per matar-se.
Com en el tren, crec que la mesura pot ser bona si el transport públic va mig buit. Sinó, els gossos toquen els nassos.
Com en tot, si féssim una mica més d’us del sentit comú, probablement els propietaris de gossos ja no portarien l’animal al bus quan és previsible que vagi molt ple. Però malauradament, igual que hi ha gossos cabrons, també hi ha propietaris de gossos de totes menes. Per això, perquè sóc una enamorada de la bona convivència persones i animals, m’atreveixo a fer una proposta intermitja. Gossos SÍ als busos de Terrassa, però en una franja horària d’afluència reduïda. I malgrat això sortiran problemes de convivència, entre gossos, entre gossos i persones i entre persones. Però aquesta ja és una altra història.
