MónTerrassa
Flamenco, evolució i Terrassa

Sempre he considerat que el Flamenco és com una galàxia dins l’univers de la música. Aquest darrer mes de novembre hem tingut l’oportunitat de viure’l a casa nostra com mai s’havia viscut. Però tot el que ha transcorregut ja es història i com diu el savi: “deixany a l’oblit el que queda darrere, em llanço en persecució del que tinc davant”. Al llarg dels diferents actes, els públics de Terrassa i de fora de la ciutat han pogut gaudir de tots els àmbits i àrees que ens ofereix el Flamenco. És a dir, “cante”, ball, poesia, toc amb guitarra i piano que molt prudentment s’està incorporant a algunes actuacions flamenques aporta’n un cert nivell de distinció i diferenciació, del calaix musical ja vam fer referència.

El Flamenco, com totes les àrees de l’art, està en contínua evolució, segueix uns camins que poden agradar més o menys, però evolució i canvi a la fi, no és el mateix el Flamenco del qual tenim notícies que es feia als inicis del segle dinou que el que estem vivint dos-cents anys després.

A poc a poc es van incorporant noves formes, noves maneres d’interpretar-lo i això es pot constatar per exemple si parem atenció al toc de guitarra que tenim registrat a principis del segle passat sense anar més lluny. Sonarà diferent en principi, per la mateixa qualitat del registre, però hem de tenir en compte que l’elaboració d’una guitarra també ha sofert un canvi pel que fa a materials utilitzats, consegüentment sona diferent i millor. Pel que fa al “cante”, observem estils que no es fan exactament igual que anys enrere. Observeu el per “Caña” que tenim registrat a Diego Bermudez “El Tenaza de Moron” al primer Concurs de Cante Jondo del 1922 a Granada. I a la “Caña” que es diu (es canta) avui dia, amb el “cante” per “Polo” succeeix el mateix… i tantes diferències que podríem anar veient.

Això sí, el Flamenco clàssic continuarà sent clàssic com el seu propi nom indica tot i axis hem de ser flexibles i oberts per tal d’acceptant com coves realitats els canvis produïts per la personalització dels diferents estils o pals flamencos.

Anàlogament, es veuen canvis i noves incorporacions en el ball Flamenco. No sempre s’ha ballat com ara. L’ús del vestit amb cua va ser introduït per Pastora Imperio (Sevilla 1885-Madrid 1979), filla de Rosario Monge “La Mejorana” (Cadiz 1862-Madrid 1922) que va incorporar l’aixecament dels braços bastant més amunt del que normalment es feia llavors. Una evolució que ha permès expressar millor el sentiment musical de qui executa el ball. No entrarem ara en les diferències entre el ball flamenco i l’anomenat clàssic.

Diumenge 27, a l’Auditori de Terrassa, va tenir lloc la cloenda dels actes commemoratius del desè aniversari de Flamencologia, un espectacle alineat amb el nivell de qualitat que vam viure al segon festival Flamenco d’Octubre.

Els que tenim la sort que ens agrada el ball flamenco i a més a més estem oberts a entendre els canvis, vam quedar gratament sorpresos per l’actuació d’un gran ballador. M’atreveixo a pronosticar que passaran anys a Terrassa per poder gaudir d’un acte similar. Francisco Hidalgo (Algodonales “Cadis” 1985) va oferir un ball sobri, intens, net, directe, lliure d’efectismes, carregat d’emoció, sortit de
dins el seu cor. Senzillament impressionant.

Per interpretar el ball tal com ho fa Hidalgo, és de vital importància tenir un coneixement ple d’aquest artifici de l’art, un coneixement que interpreta creant un estil propi. Procedent de Londres, va fer escala a Terrassa per estar present en aquesta cloenda d’aniversari. Pel que fa al “cante” flamenco passa quelcom semblant. És necessari tenir un coneixement molt ampli per poder incorporar innovacions i que quedin agradablement interpretades. És el cas de Rafael Usero (Rafael de Utrera “Sevilla” 1973) que va estar acompanyat per Gaspar d’Holanda a la guitarra, gran amic de Flamencologia, i per la jove pianista Miranda Fernández, de Tallers de Músics de Barcelona, que va oferir una aportació senzillament magistral per la seva tècnica i domini.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa